¡®Del caser¨ªo me f¨ªo¡¯

Resulta que Junqueras va suspendre Pressupostos al juny, per¨° a la recuperaci¨® de setembre s¡¯hi ha presentat Puigdemont. No com qui suplanta el seu germ¨¤ bess¨® per veure si fa el fet, sin¨® que, en tractar-se abans de res d¡¯una q¨¹esti¨® de confian?a, ha comparegut donant la cara com ho fa un germ¨¤ estudi¨®s o que, almenys, ha fet els deures. L¡¯anterior president, Artur Mas, va sortir del despatx del president al Parlament acompanyant Puigdemont. ?s a dir, qui li va donar la tanda abans que la veu. I se¡¯ls va unir, ja cap a l¡¯hemicicle, el conseller d¡¯Economia, Oriol Junqueras, i aix¨ª es va representar sobre la marxa una nova forma de converg¨¨ncia (de presidents) i uni¨® (de conseller).

La difer¨¨ncia entre el president Mas i el president Puigdemont ¨¦s de tra? i, per tant, d¡¯estil i, per tant, abismal. En Mas la camisa sempre ha estat d¡¯un blanc nuclear, fascinantment impol¡¤lut, at¨°mic, i el vestit s¨°briament negre. Amb Puigdemont la cosa canvia: camisa blau cel, com en les l¨¤mines de la Pur¨ªssima, i el vestit, blau mariner en terra de ning¨². Mas ¨¦s un monjo blanc, auster i asc¨¨tic pintat per Zurbar¨¢n. Puigdemont pertany a un barroc amb m¨¦s tend¨¨ncia als angelets. En Mas hi ha patiment. En Puigdemont hi ha penit¨¨ncia. I aix¨° ¨¦s el que ha vingut a explicar Puigdemont a la sessi¨® d¡¯aquest dimecres, que ha durat una hora exacta (el temps que es d¨®na a les visites de comprom¨ªs).

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha obert la sessi¨®, Puigdemont ha pujat al faristol, s¡¯ha botonat l¡¯americana caminant, ha preguntat al vicepresident primer de la taula, el seu company de partit Llu¨ªs Corominas, i ha begut un glop d¡¯aigua. Llavors ¨¦s quan ha comen?at a repetir la paraula excepcional moltes vegades. Resulta que tot el que passa en aquests moments ¨¦s excepcional, i aix¨ª el president ha garantit que el proc¨¦s anir¨¤ d¡¯¡°excepcionalitat en excepcionalitat fins a la normalitat final¡±. Via penitent, cap a la perfecci¨®. Per¨° per culminar-lo necessitar¨¤ la confian?a, precisament, dels m¨¦s desconfiats. Dels qui no es fien, per comen?ar, ni tan sols d¡¯aquest sistema en el qual estem atrapats. Puigdemont, com a bon liberal, sap que la confian?a se sustenta sobre els diners i viceversa, que els diners s¨®n possibles perqu¨¨ existeix la confian?a, i per aix¨° ha comminat els diputats de la CUP advertint-los que per res vol la seva confian?a si despr¨¦s no li aproven els pressupostos.

Des de la tribuna de convidats el contemplaven Artur Mas (a la dreta) que assentia i aplaudia com preguntant-se si tal vegada tamb¨¦ aquests aplaudiments haurien hagut de ser per a ell, i el diputat al Congr¨¦s Francesc Homs (a l¡¯esquerra), que tota l¡¯estona mirava el m¨°bil, i romania sempre moix igual que un camperol orant en un quadre de Millet. Aix¨°, vist des de la tribuna; per¨° des del punt de vista de Puigdemont, Mas era a l¡¯esquerra i Homs a la dreta. Arist¨°til va dir que cal confiar en els sentits. En acabar, no hi havia p¨²blic ovacionant ni esperant a les portes del Parlament, no hi havia ning¨²..., nom¨¦s un solitari munt de cotxes oficials escalfant-se sota el sol.