L¡¯IEC defensa que la reducci¨® d¡¯accents diacr¨ªtics no afecta la riquesa ni la genu?nitat del catal¨¤

Arran de la pol¨¨mica a les xarxes i als mitjans de comunicaci¨® que ha suscitat la reducci¨® del nombre de paraules amb accent diacr¨ªtic, l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC) ha em¨¨s un comunicat aquest dilluns en qu¨¨ defensa que la simplificaci¨® d¡¯aquesta regla d¡¯accentuaci¨® no afecta la riquesa ni la genu?nitat del catal¨¤, sin¨® que en simplifica l¡¯ortografia. Per acompanyar aquest argument, l¡¯IEC menciona que els accents diacr¨ªtics, que serveixen per distingir dues paraules que s¡¯escriuen igual, s¨®n un recurs que moltes lleng¨¹es utilitzen, per¨° moltes altres no. A m¨¦s, apunta que la tria dels mots que conserven l¡¯accent diacr¨ªtic ha estat fruit d¡¯intensos debats per a arribar a un consens.

El 29 de setembre, la Secci¨® Filol¨°gica va presentar davant del Ple de l¡¯IEC la proposta d¡¯Ortografia de la llengua catalana, que s¡¯ha previst que es ratificar¨¤ en la reuni¨® del Ple del propvinent 17 de novembre i que es comercialitzar¨¤ al principi del 2017. Ara s¡¯ha obert un per¨ªode de comentaris durant el qual els membres de l¡¯Institut poden opinar sobre la idone?tat d¡¯aquesta proposta. Un cop ratificada, la nova Ortografia es dur¨¤ a terme progressivament durant un per¨ªode de cinc anys.

Sobretot un punt d¡¯aquesta normativa ha enc¨¨s el debat m¨¦s enll¨¤ del context acad¨¨mic, els accents diacr¨ªtics. La proposta ¨¦s reduir la llista de mots que el porten nom¨¦s a catorze: b¨¦/be, d¨¦u/deu, ¨¦s/es, m¨¤/ma, m¨¦s/mes, m¨®n/mon, p¨¨l/pel, qu¨¨/que, s¨¦/se, s¨ª/si, s¨®n/son, t¨¦/te, ¨²s/us, v¨®s/vos. A m¨¦s, s¡¯escriuran sense accent diacr¨ªtic els compostos i derivats dels mots que encara en conservaran, com adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.

Arran dels comentaris i opinions sobre la q¨¹esti¨®, la Secci¨® Filol¨°gica aclareix que ¡°l¡¯ortografia ¨¦s una q¨¹esti¨® del discurs escrit, que no afecta la llengua oral, tot i que pot contribuir a facilitar la lectura i la pronunciaci¨®¡± i distingeix entre un ¡°fet d¡¯ortografia¡± i un ¡°fet de llengua¡± per expressar que les actualitzacions ortogr¨¤fiques no determinen ¡°ni la riquesa ni la genu?nitat del catal¨¤¡±.

En defensa de la nova normativa, l¡¯IEC mant¨¦ que ¡°la simplificaci¨® dels diacr¨ªtics afavoreix l¡¯aprenentatge de l¡¯ortografia¡± i que una ¡¤bona part de l¡¯ortografia ¨¦s arbitr¨¤ria i una altra part obeeix a raons etimol¨°giques¡¤. A banda, l¡¯Institut afegeix que la quantitat de diacr¨ªtics en els mots catalans s¡¯havia multiplicat de l¡¯¨¨poca de Pompeu Fabra en?¨¤: d¡¯una cinquantena a m¨¦s de cent cinquanta. La major part d¡¯ells no compleixen actualment amb la funci¨® de desambiguar el sentit d¡¯un mot, afegeix.

Els 14 que es mantenen

L¡¯IEC tamb¨¦ explica que la tria dels mots que conserven l¡¯accent diacr¨ªtic, tots monos¨ªl¡¤labs, obeeix a raons diferents perqu¨¨ ha estat fruit d¡¯intensos debats per a arribar a un consens: el criteri que descriu la major part dels casos ¨¦s l¡¯alternan?a entre un mot l¨¨xic i un mot gramatical ¨¤ton (s¨®n-son; m¨¤-ma; ¨¦s-es). Tot i aix¨°, hi ha dos casos que s¨®n excepci¨® en aquesta regla: d¨¦u/deu i b¨¦/be, tots dos restringits per la seva freq¨¹¨¨ncia d¡¯¨²s.

Aix¨ª mateix, recorda que la comunicaci¨® no es fa per mitj¨¤ de paraules soltes, sin¨® de frases en les quals les paraules tenen un context sint¨¤ctic i sem¨¤ntic. Per aix¨°, l¡¯ambig¨¹itat dels mots no es resol fora de context, sin¨® quan els mots es troben dins de frases i enunciats.

L'Institut afegeix que una de les raons fonamentals per a editar l¡¯Ortografia de la llengua catalana ¨¦s la dispersi¨® de materials que formen la normativa ortogr¨¤fica vigent. Amb la nova, s¡¯aplegaran en un sol tractat l¡¯ortografia fundacional, les rectificacions que hi va fer Pompeu Fabra, els retocs introdu?ts despr¨¦s de Fabra i la legislaci¨® ortogr¨¤fica de la Secci¨® Filol¨°gica d'en?¨¤ del 1984.