¡°Podem reduir a la meitat les privatitzacions¡±

Quan fa poc m¨¦s d¡¯un any la investigadora Gemma Tarafa (Barcelona, 1971) va assumir el c¨¤rrec de comissionada de Salut de l¡¯Ajuntament de Barcelona, va topar amb una ciutat on la pres¨¨ncia de prove?dors privats amb afany de lucre dins de la xarxa sanit¨¤ria p¨²blica era m¨¦s que notable. El Govern municipal, defensor obert de la gesti¨® p¨²blica del sistema, va trobar que 41 dels 84 prove?dors sanitaris de la ciutat eren entitats privades amb ¨¤nim de lucre. Tarafa ha proposat ara un replantejament del model i revertir les privatitzacions.

Pregunta. Segons un informe municipal, el Departament de Salut destina a Barcelona uns 220 milions d¡¯euros anuals a entitats amb afany de lucre que tenen concerts amb la xarxa sanit¨¤ria p¨²blica. Por on comen?aran?

Resposta. La sanitat p¨²blica t¨¦ molt marge per assumir m¨¦s del que est¨¤ absorbint. Hem lliurat un pla concret als representants de Salut en la comissi¨® del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) que analitza dades i accions sobre privatitzacions. Creiem que en el que queda de legislatura podem reduir a la meitat les privatitzacions.

P. Com ho faran?

R. Treballem en diverses estrat¨¨gies: refor? de la provisi¨® p¨²blica, desprivatitzar processos i el mentrestant. En el proc¨¦s de refor? de la p¨²blica, vam detectar 150 llits tancats al Centre F¨°rum i els vam obrir. Hi ha 250 llits p¨²blics m¨¦s tancats i altres 100 en ¨²s estacional ¨Cpel pic d¡¯urg¨¨ncies que es genera a l¡¯hivern¨C. Hi ha un marge molt gran per reobrir i cal aprofitar-lo. A m¨¦s, s¡¯hauria de contractar m¨¦s activitat perqu¨¨ obrin quir¨°fans a la tarda.

P. I l¡¯estrat¨¨gia de desprivatitzar processos?

R. Hi ha externalitzacions que es poden revertir quan s¡¯acabi el contracte o per den¨²ncies de mala gesti¨®. Per exemple, l¡¯atenci¨® domicili¨¤ria de festius i nits que estava externalitzada, es revertir¨¤ perqu¨¨ s¡¯acaba el contracte i passar¨¤ a formar part de l¡¯Institut Catal¨¤ de la Salut (ICS). En atenci¨® prim¨¤ria, amb la transposici¨® d¡¯una directiva europea, ens permetr¨¤ fer un canvi de r¨¨gim jur¨ªdic de les Entitats de Base Associativa (EBA) ¨Cempreses privades d¡¯atenci¨® prim¨¤ria gestionades per metges¨C. Podem recuperar l¡¯esperit inicial de les EBAS, com a cooperatives, i que passin de ser entitats mercantils a entitats sense ¨¤nim de lucre, o retornar la gesti¨® a prove?dors p¨²blics.

P. Qu¨¨ ¨¦s el mentrestant?

R. Mentre continuem amb els concerts a entitats privades, podem exigir a aquests prove?dors que els nivells de transpar¨¨ncia i contractaci¨® siguin com els que treballem a l¡¯Ajuntament. En contractaci¨®, que es compleixin criteris socials, ambientals i laborals.

P. Per¨° obrir llits o contractar m¨¦s activitat en hospitals dep¨¨n de Salut. Quin ¨¦s el seu marge de maniobra?

R. ?s en la pressi¨® i el treball intern conjunt en el CSB, des d¡¯on tenim potestat per fer una cogesti¨® del sistema sanitari de la ciutat.

P. Salut va prometre desprivatitzar la gesti¨® de tres hospitals, per¨° vost¨¨ els va instar a anar un pas m¨¦s enll¨¤ i intervenir en altres ¨¤rees, com la sociosanit¨¤ria i salut mental. Salut va massa lent en els processos de desprivatitzaci¨®?

R. Hem d¡¯imposar m¨¦s ritme en la resta d¡¯¨¤rees. Tenim la percepci¨® que la velocitat no ¨¦s la que voldr¨ªem perqu¨¨ no es tracta nom¨¦s d¡¯hospitals o casos concrets, sin¨® d¡¯un canvi de model. Ja tenim opcions, com que s¡¯acaben concerts o que hi ha llits tancats, i veiem un marge que no podem deixar passar.

P. Quina ¨¦s la seva postura respecte a Barnacl¨ªnic (el bra? privat de l¡¯Hospital Cl¨ªnic, amb el qual comparteix espai, recursos i professionals)?

R. Volem obrir un debat que va m¨¦s enll¨¤ de Barnacl¨ªnic, de quina activitat privada es fa en centres p¨²blics. Per¨° no estem d¡¯acord amb Barnacl¨ªnic dins del Cl¨ªnic.

P. Fa uns mesos es va obrir un conflicte quan Turisme de Barcelona volia promocionar, amb diners p¨²blics, el turisme sanitari de Barcelona. Quina postura prendr¨¤ el consistori?

R. No volem promocionar amb diners p¨²blics que els estrangers s¡¯operin en un centre privat. No es tracta d¡¯una batalla contra la privada amb ¨¤nim de lucre. Es tracta de no promocionar-la amb fons p¨²blics que haurien d¡¯anar a refor?ar la sanitat p¨²blica.