Homs va declarar que el Govern de Rajoy li va oferir un pacte de no-agressi¨® pel 9-N

Francesc Homs, exconseller de Presid¨¨ncia de la Generalitat, va explicar davant del Tribunal Suprem que el Govern de Mariano Rajoy li va oferir un pacte sobre la consulta del 9-N. Si la Generalitat es desentenia de la jornada de participaci¨® i no valorava p¨²blicament els resultats, evitaria impulsar accions legals, segons la versi¨® que consta a la declaraci¨® del diputat. "Se'ns va oferir que si el president [Artur] Mas la nit del dia 9 no feia una compareixen?a p¨²blica, no farien res. Aix¨° de part del Govern d'Espanya", va manifestar Homs.

El presumpte pacte de no-agressi¨® es va oferir el 7 de novembre, dos dies abans de la consulta sobre la independ¨¨ncia en la qual van participar m¨¦s de dos milions de catalans. L'Executiu de Mariano Rajoy va oferir a Homs "desentendre's p¨²blicament" de la consulta i no fer-ne cap valoraci¨®.? "Si el Govern d'Espanya em proposava un tracte d'aquestes caracter¨ªstiques indigne, que ¨°bviament no vam acceptar, vaja, m'estava dient sense dir-m'ho que jo no feia res que fos contrari a la llei", segons la seva declaraci¨® ¨ªntegra, que ha avan?at avui el diari digital El Nacional. "Evidentment, no tinc proves escrites, ja s'ho pot imaginar, del que li vaig a dir", va afegir Homs al jutge.

Fiscalia ¡°greg¨¤ria¡±

En la seva extensa declaraci¨® com a imputat davant del Suprem, el setembre passat, Homs va subratllar que ell i el seu Govern van actuar "d'acord amb la llei" i pel "mandat que ten¨ªem del Parlament". "Tinc la impressi¨® que aquest ¨¦s un judici m¨¦s pol¨ªtic que de debat jur¨ªdic", va insistir el diputat, que va carregar especialment contra la Fiscalia, que acusa de tenir un "comportament gregari" davant del Govern del PP. "La Fiscalia, en el tema del 9-N, ha actuat al marge del seu principi d'independ¨¨ncia".

El 4 de novembre el Tribunal Constitucional va prohibir la consulta del 9-N mitjan?ant una resoluci¨®. Malgrat tot, la investigaci¨® considera que el Govern catal¨¤ no va fer res per impedir la consulta i que fins i tot va executar actes per permetre que arrib¨¦s a bon port. Per aquest motiu atribueix a Homs els delictes de desobedi¨¨ncia i prevaricaci¨®. Els mateixos delictes pels quals l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau afronten una petici¨® de fins a 10 anys d'inhabilitaci¨®.

Homs va basar la seva defensa en dues afirmacions: d'una banda, que a partir del veto del Constitucional la consulta va quedar "en mans de voluntaris"; de l'altra, que la resoluci¨® era "inconcreta", per la qual cosa no es podia "saber amb precisi¨® qu¨¨ ¨¦s el que estava prohibit". El document que incrimina Homs, avui diputat al Congr¨¦s, ¨¦s una carta que va signar i va enviar a un ¨°rgan de la Generalitat perqu¨¨ indiqu¨¦s a T-Systems (empresa prove?dora de la consulta) que segu¨ªs endavant amb els treballs malgrat la prohibici¨® del TC. Homs es va escudar que els treballs d'aquesta empresa "no s'esmentaven en la resoluci¨®".