Avis i esportistes per compensar la p¨¨rdua del Saloufest

El sector hoteler de la Costa Daurada mant¨¦ que ha previst alternatives per compensar el milionari impacte econ¨°mic que deixava el Saloufest cada primavera. L'aposta passa pel turisme esportiu i pels jubilats. Ho han posat de manifest aquest dijous en una compareixen?a conjunta diverses autoritats municipals i representants de les associacions hoteleres de la Costa Daurada en un acte que ha servit per escenificar que hi ha unanimitat per rebutjar el Saloufest.

El festival de gresca i alcohol adre?at a joves universitaris brit¨¤nics es va dur a terme durant setze edicions sense que ni les administracions ni el sector hoteler hi posessin impediments. "Hem decidit que no ens era positiu", ha confessat Joan Ant¨®n, gerent de la Federaci¨® Empresarial d'Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT). Tamb¨¦ l'Ajuntament de Salou, que durant anys havia defensat que l'esdeveniment era "benefici¨®s" per al municipi, ha volgut desmarcar-se clarament dels paquets tur¨ªstics relacionats amb l'alcohol i la disbauxa. Mant¨¦ ara que era una proposta que "no es podia tolerar". L'alcalde, Pere Granados, que ha insistit a assenyalar directament el sector privat com a principal responsable que el Saloufest se segu¨ªs celebrant, ha exposat que l'objectiu fixat ¨¦s "l'excel¡¤l¨¨ncia tur¨ªstica" i ha vaticinat que, un cop estiguin acabats Ferrari Land i el BCN World, constituiran, juntament amb Port Aventura, una oferta l¨²dica que permetr¨¤ parlar de "l'Orlando europeu".

Per la seva banda, el gerent de la FEHT ha revelat que una de les l¨ªnies de treball per omplir els hotels durant la temporada baixa se centra ara en propostes vinculades a l¡¯esport. Es busca assolir un volum de gent similar al que portava el Saloufest, entre 9.000 i 10.000 persones, en programes tur¨ªstics que, en lloc del sexe i l'alcohol, tinguin l'esport com a protagonista. Els hotelers mantenen contactes amb clubs esportius, escoles de futbol i equips internacionals per fer estades a Salou en els dies previs a la Setmana Santa.

Paral¡¤lelament, Benet Presas, regidor de Turisme de Salou, tamb¨¦ ha apuntat que un segment que es vol explorar ¨¦s el del "turisme s¨¨nior". Presas s'ha agafat a un estudi de la Confederaci¨® Espanyola d'Hotels i Allotjaments Tur¨ªstics (CEHAT) per destacar que a l'Estat espanyol hi ha un mercat potencial de quatre milions de persones jubilades amb capacitat per poder viatjar. Es tracta de gent en edat de jubilaci¨® i que estan en bones condicions de salut i tenen prou poder adquisitiu per fer turisme. D'aquest p¨²blic potencial, diu Presas, nom¨¦s viatja un 25%. "El marge de creixement ¨¦s molt gran i l'hem d'aprofitar", ha reblat el regidor.

Actualment, gaireb¨¦ un 10% de tots els diners que es recapten a Catalunya en concepte de taxa tur¨ªstica surten del triangle que formen Salou, Cambrils i la Pineda. En aquest context, Mart¨ª Carnicer, president del Patronat de Turisme Costa Daurada, ha celebrat que la temporada 2016 hagi estat una "bona temporada", amb prop de 17 milions de pernoctacions.

El turista brit¨¤nic ha marcat un increment significatiu, en part gr¨¤cies a la inestabilitat que presentaven destins tradicionals per a aquest tipus de p¨²blic, com ¨¦s el cas de Turquia. "Es tracta de saber fidelitzar aquest client", ha manifestat Carnicer. El turisme rus, per la seva banda, ha aportat gaireb¨¦ 900.000 pernoctacions, per¨° est¨¤ lluny de tenir el pes espec¨ªfic que havia representat fa uns anys en aquesta zona.