L¡¯est¨¤tua de Franco aflora vells i nous conflictes

La mem¨°ria de la dictadura ¨¦s a l'ordre del dia en la pol¨ªtica catalana. El seu exponent ha estat la pol¨¨mica i el vandalisme a l'exposici¨® de les est¨¤tues franquistes del Born. Experts consultats per EL PAIS coincideixen que el que ha succe?t t¨¦ valor perqu¨¨ mostra traumes no superats. ¡°De la interacci¨® de la gent amb l'escultura extraiem que aquesta societat encara t¨¦ molts problemes a resoldre amb aquest passat. La manera de solucionar-ho ¨¦s expressant-ho. El que ha passat ¨¦s sa¡±, valora Emilio Silva, president de l'Associaci¨® per a la Recuperaci¨® de la Mem¨°ria Hist¨°rica (ARMH).

El president de l'ARMH no ent¨¦n l'oposici¨® que va rebre l'exposici¨®: ¡°Em sembla bona idea tot el que sigui explicar el passat, ¨¦s una de les funcions del museu. Jo s¨®c n¨¦t d'un desaparegut i algun partit pol¨ªtic ha dit que l'exposici¨® ¨¦s un insult a les v¨ªctimes. El que ¨¦s un insult ¨¦s que l'escultura tingu¨¦s un espai p¨²blic fins al 2008 on va ser afusellat Llu¨ªs Companys, o que l'escultura de La Vict¨°ria estigu¨¦s al Passeig de Gr¨¤cia fins al 2011¡±.

¡°La hist¨°ria necessita consens¡±

A Pl¨¤cid Garcia-Planas, director del Memorial Democr¨¤tic, no li ha sorpr¨¨s el desenlla? vand¨¤lic i admet els dubtes que li ha generat l'afer: ¡°La proposta del Born pot ser interessant, per¨° ¨¦s molt arriscada. Convertir la mem¨°ria en un espectacle ¨¦s carregar-se-la. La hist¨°ria necessita consens. I sense un m¨ªnim de consens no anirem enlloc¡±. L'artista Francesc Torres ha treballat en projectes vinculats amb la mem¨°ria del franquisme i va visitar les dues mostres, la de les escultures i Aix¨° em va passar a mi, sobre les tortures durant la dictadura, dins del Born Centre de Cultura i Mem¨°ria. Torres avisa que el que ha succe?t va m¨¦s enll¨¤ de ser un espectacle: ¡°?s simptom¨¤tic de moltes coses que arrosseguem de fa d¨¨cades i que continuen existint¡±. Torres explica que la primera imatge que va veure de l'escultura derrocada li va fer arribar una professora universit¨¤ria als Estats Units: ¡°La imatge em va impactar, per¨° un impacte estrany, perqu¨¨ era una cosa que havia d'haver passat fa 40 any i semblava que l'hagu¨¦s vist en diferit. No ¨¦s poca cosa veure un objecte com aquest per terra¡±.

Joan Maria Thom¨¤s ¨¦s professor d'Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la Universitat Rovira i Virgili i comissari de l'exposici¨® Franco neutral?, del Memorial Democr¨¤tic. Thom¨¤s no va veure la mostra de les est¨¤tues del Born per¨° de manera general ho considera ¡°una opci¨® adequada, a l'exterior o a l¡¯interior del recinte expositiu. Com m¡¯ho sembla la utilitzaci¨® d¡¯imatges o icones de Hitler i Mussolini en exposicions dedicades a la hist¨°ria dels respectius r¨¨gims feixistes fetes al seus pa?sos. No crec que sigui q¨¹esti¨® d¡¯est¨¤tues o d¡¯icones sin¨® de continguts de les exposicions¡±. Thom¨¤s conclou que les exposicions del Born poden servir ¡°per suscitar un debat sobre qu¨¨ va ser aquell r¨¨gim, quins van ser els seus homes a casa nostra i quins deures li queden hores d¡¯ara pendents per fer a la nostra (ja no tan jove) democr¨¤cia. Est¨¤tues o icones apart, la historiografia sobre el franquisme ha avan?at molt en els darrers 25 anys, per¨° aix¨° no acaba de transmetre¡¯s a la ciutadania. Les exposicions s¨®n una de les vies per aconseguir-ho¡±.

L'antifranquisme es divideix

Paola Lo Cascio, professora d'Hist¨°ria contempor¨¤nia de la Universitat de Barcelona (UB), admet que la mostra de les escultures ¡°no s'ha gestionat de la millor manera¡± per¨° considera que ¡°les institucions tenen l'obligaci¨® de posar en marxa elements de recuperaci¨® hist¨°rica¡±. Lo Cascio detecta una nova problem¨¤tica pel que fa al consens hist¨°ric que demana Garcia-Planas: ¡°A Catalunya, l'antifranquisme era un com¨² denominador. Podem discutir si hi ha actuacions m¨¦s o menys reeixides, m¨¦s o menys efectives, per¨° totes s'han de donar un marc de valors compartits. Aix¨° a Catalunya era m¨¦s o menys aix¨ª. Fins a l'esclat de l'independentisme estava molt clar qu¨¨ vol¨ªem dir quan parl¨¤vem de mem¨°ria hist¨°rica. L'arrel compartida de tothom al sistema pol¨ªtic catal¨¤ era l'antifranquisme¡±. Lo Cascio considera que s'ha produ?t un conflicte amb l'independentisme quan aquest ha fet seva la mem¨°ria de la guerra de Successi¨®: ¡°El drama ¨¦s que hi ha un xoc quan no hi hauria de ser. Hi ha hagut per part de sectors independentistes una reivindicaci¨® gaireb¨¦ sagrada del Born¡±. Un altre acad¨¨mic de la UB, Jos¨¦ Manuel R¨²a, lloa l'exposici¨® sobre les tortures ¡°perqu¨¨ lliga amb experi¨¨ncies reals de persones que van patir la dictadura i s'hi van enfrontar, antifranquisme real, no les performances que hem vist aquests dies¡±. R¨²a s'afegeix al parer de Lo Cascio sobre el conflicte nacional: ¡°La idea de l'exposici¨® de les est¨¤tues t¨¦ valor perqu¨¨ mostra que encara perdura l'her¨¨ncia franquista a l'espai p¨²blic. El problema que ¨¦s col¡¤locar aix¨° en un espai gaireb¨¦ sagrat de l'independentisme s'ha convertit en un arma pol¨ªtica del proc¨¦s¡±.

?