Franco al carrer: revisi¨® cr¨ªtica o provocaci¨®?

El cap de l'escultura Always Franco, de l'artista Eugenio Merino, ¨¦s una de les peces que es podr¨¤ contemplar a l'exposici¨® Franco, Vict¨°ria, Rep¨²blica. Impunitat i espai urb¨¤ al Born Centre de Cultura i Mem¨°ria de Barcelona. La mostra ha generat pol¨¨mica abans que s'obrin les portes ¡ªdem¨¤ dimarts¡ª perqu¨¨ s'hi instal¡¤lar¨¤ una figura eq¨¹estre de Franco i l'escultura la Vict¨°ria (en homenatge a l'ocupaci¨® de Barcelona per les tropes rebels el 1939) fora de l'¨¤mbit expositiu, a la pla?a que l'envolta. Franco est¨¤ decapitat. El cap el va perdre en algun moment de l'estiu del 2013 en un magatzem municipal quan alg¨² ¡ªno s'ha determinat la identitat¡ª li va tallar amb una serra radial o similar.

Merino va ser demandat per la Fundaci¨® Franco per col¡¤locar una figura del dictador dins d'una nevera de refrescos en l'edici¨® d'Arco del 2010. Despr¨¦s de quatre anys, va guanyar la batalla als tribunals. Ara fa broma amb la idea que hauria estat b¨¦ col¡¤locar la seva escultura ¡ªel cap de Franco¡ª damunt de la figura decapitada del dictador que es veur¨¤ al carrer: ¡°No hauria estat malament coronar l'est¨¤tua¡±. Bromes a banda, l'artista no dubta a defensar la idea de col¡¤locar les dues figures al carrer: ¡°No s'ha de treure del context en qu¨¨ es troben, que ¨¦s el de l'exposici¨®¡±. L'artista est¨¤ conven?ut que ¨¦s una manera de fer reflexionar sobre les dictadures ¡°tot i que fer-ho sempre aixecar¨¤ pol¨¨mica¡±.

Utilitzar simbologia de dictadors per fomentar el debat i la mem¨°ria no ¨¦s infreq¨¹ent en pa?sos d'Europa. S'ha fet a Berl¨ªn, on van desenterrar un gran cap de Lenin i el van exposar; a Budapest, que al Memento Park exhibeix un compendi d'est¨¤tues del comunisme i unes grans peces de Lenin ¡ªalgunes amb la fal? i el martell inclosos¡ª, que tamb¨¦ es poden veure a l'espai p¨²blic d'exrep¨²bliques de l'URSS, com el Tadjikistan o el Kirguistan.

¡°L'art contemporani ha d'interpel¡¤lar i provocar. ?s m¨¦s, que hi hagi pol¨¨mica ¨¦s bo, perqu¨¨ la mem¨°ria ¨¦s un proc¨¦s d'interpretaci¨® del passat en el present¡±, argumenta Jordi Guix¨¦, director de l'Observatori Europeu de Mem¨°ries de la Fundaci¨® Solid¨¤ria de la UB. No s'allunya gaire d'aquesta idea Lola Jim¨¦nez Blanco, que va ser comiss¨¤ria de l'exposici¨® Campo cerrado del Reina Sofia, on es revisava la postguerra espanyola. Sense voler opinar sobre la mostra del Born ¡ª¡°no puc fer-ho sense veure-la¡±¡ª apunta que ¨¦s molt important parlar del passat: ¡°Pol¨¨mic ho ser¨¤ perqu¨¨ ho ¨¦s tota la hist¨°ria contempor¨¤nia¡±. Campo Cerrado, entre altres coses, retratava la simbologia franquista de m¨²ltiples formes, amb projecci¨® dels documentals de l'¨¨poca ¡ªels NODO¡ª, material gr¨¤fic i tres grans retrats de falangistes. No hi va haver pol¨¨mica. Tampoc la va provocar l'exposici¨® Les presons de Franco, que es va fer al Museu d'Hist¨°ria de Catalunya a finals del 2003. ¡°El primer que es trobava el visitant era un bust de Franco amb la m¨¤ al?ada¡±, recorda Margarida Salas, directora d'aquest centre. Sost¨¦ que el que importa ¨¦s el projecte muse¨ªstic per abordar un context i un discurs concret i no ent¨¦n les cr¨ªtiques al fet que es faci a l'espai p¨²blic, com ha passat amb la mostra del Born.

El problema ¨¦s el lloc

Segons algunes veus, el problema ¨¦s el lloc on es fa: un equipament dedicat a la mem¨°ria de la derrota del 1714. Pl¨¤cid Garc¨ªa Planas, director del Memorial Democr¨¤tic, afirma que les mem¨°ries s¨®n ¡°delicades¡± i especialment en un lloc, el Born, amb el qual s'identifiquen els sectors m¨¦s independentistes. ?s clar que l'elecci¨® de l'espai suposa, per si mateixa, una modificaci¨® de la l¨ªnia muse¨ªstica anterior i ara el govern d'Ada Colau i el comissionat de Programes de Mem¨°ria de l'Ajuntament, Ricard Vinyes, aposten per obrir el Born a altres mem¨°ries.

Vicen? Altai¨®, exdirector de l'Arts Santa M¨°nica, no creu que el problema sigui el lloc on es fa l'exhibici¨® de la figura de Franco. Per Altai¨®, la q¨¹esti¨® no s'ha de centrar en per qu¨¨ es posa l'est¨¤tua, sin¨® per qu¨¨ no es pot posar: ¡°S'ha de poder veure tot amb un element cr¨ªtic que ho faci entenedor. A m¨¦s, ¨¦s saludable parlar de tot i de tots, encara que siguin els teus botxins¡±, afegeix.

¡°Potser el problema ¨¦s que encara no s'ha digerit el franquisme i la ferida segueix oberta. Per¨° per descomptat aix¨° no pot ser obstacle per a les expressions art¨ªstiques amb simbologies que precisament el que busquen ¨¦s fer reflexionar¡±, afirma N¨²ria G¨¹ell, una artista que va ser censurada per l'Ajuntament de Figueres (CiU), que li va vetar una performance al festival de cultura contempor¨¤nia Ingr¨¤vid de l'any passat.

La intervenci¨® consistia en un cotxe tunejat amb simbologia franquista ¡ªla foto del dictador, la bandera amb el s¨ªmbol de l'¨¤guila¡ª que cada dues hores faria un volt per la rambla de Figueres. La decisi¨® municipal de prohibir la performance apel¡¤lava al ¡°sentit com¨², perqu¨¨ podria provocar rebuig i ofendre¡±. Pura censura, segons l'artista.