Castells castellans

Fa uns dies s¡¯ha obert el debat sobre si la narraci¨® dels castells es pot fer en castell¨¤ i sobre si, per fer-ho, s¡¯ha de caure en l¡¯abund¨¤ncia de termes en catal¨¤, cosa que seria una nosa quan es llegeix, ja que for?a el lector a aplicar una atenci¨® extra i obliga a rec¨®rrer sistem¨¤ticament a la lletra cursiva. La soluci¨® ¨¦s senzilla, tot i que com veurem ¨¦s alhora complicada: si s¡¯escriu en castell¨¤, el relat dels castells, amb tot el l¨¨xic i la fraseologia inclosos, s¡¯ha de fer en castell¨¤.

Suposar que en castell¨¤ no es pot parlar de castells ¨¦s menystenir una de les lleng¨¹es m¨¦s potents del m¨®n i recorda aquell menyspreu d¡¯Adolfo Su¨¢rez respecte del catal¨¤, quan deia que no s¡¯hi pot parlar de f¨ªsica nuclear. ?s elemental que el castell¨¤ t¨¦ els recursos suficients per parlar de tot, per¨° hem d¡¯admetre que all¨° del genio de la lengua que tant es menciona, de moment, s¡¯ha aplicat poc al m¨®n casteller. Crida l¡¯atenci¨® que s¡¯hagi adaptat un terme com yudoka, procedent del japon¨¨s, i no s¡¯hagi fet el mateix amb el mot casteller, que continua sense versi¨® espanyola.

La normalitzaci¨® terminol¨°gica ¨¦s una tasca t¨¨cnica que no sempre est¨¤ relacionada amb l¡¯¨²s real de la llengua. D¡¯aix¨° en saben al Termcat, on elaboren repertoris l¨¨xics sobre ¨¤mbits tem¨¤tics diversos, alguns procedents de realitats llunyanes i per tant vehiculats per altres lleng¨¹es. No cal, per¨°, esperar que es verifiqui que una paraula ja ¨¦s present en la llengua general, i sovint al Termcat es fan propostes d¡¯adaptaci¨® de mots amb criteris que no s¨®n arbitraris per¨° s¨ª obeeixen a certes convencions. La normalitzaci¨® terminol¨°gica, doncs, busca facilitar les coses als termes que, a causa dels canvis en les societats modernes, truquen constantment a la nostra porta.

Aix¨°, en castell¨¤, no s¡¯ha fet encara amb els castells, i ¨¦s clar que s¡¯hauria de fer, a fi que els redactors i cronistes disposessin d¡¯una s¨¨rie de recursos ling¨¹¨ªstics a l¡¯abast sancionats per l¡¯autoritat, que en aquest cas hauria de ser la Real Academia Espa?ola. I no hi t¨¦ res a veure si els castells s¨®n nom¨¦s d¡¯aqu¨ª o no: si eventualment es popularitzessin les retransmissions de lluites de sumo, correr¨ªem sense dubtar a normalitzar la terminologia del sumo i no ens sorprendria trobar m¨¦s termes japonesos adaptats al castell¨¤. Doncs el mateix per al fet casteller.

Unes vegades els termes podrien ser directament adoptats (¨¦s a dir, incorporats tal qual), com passaria amb gralla o colla, i en d¡¯altres caldria fer lleugers retocs ortogr¨¤fics per adaptar el mot, com ara a pi?a, manillas o el mateix terme castell¨¦ (seguint la f¨®rmula cul¨¦). En molts casos, sobretot en mots de la llengua general, es podria rec¨®rrer a la traducci¨®, que funcionaria com l¡¯anell al dit: faja, forro, cargar i descargar, aguja i levantado por debajo. I el mateix passaria amb tota la nomenclatura, amb dos de ocho o cuatro de nueve con forro. Sembla impostat, s¨ª, per¨° un cop normalitzats els termes, seria q¨¹esti¨® d¡¯acostumar-s¡¯hi, sobretot a trav¨¦s del relat que en fessin els mitjans de comunicaci¨®.

Hi ha per¨° complicacions, sobretot en aquells termes menys tradu?bles, que obligarien a fer un esfor? d¡¯innovaci¨®. La canalla podria ser la chavaler¨ªa, el pom de dalt es podria resoldre com pomo en alto i per a acotxador haur¨ªem de provar agachador. I per fer llenya podr¨ªem rec¨®rrer a acabar en montonera, aprofitant l¡¯argot ciclista quan cau el pilot. ¡°La chavaler¨ªa ascendi¨® con rapidez y el castillo fue cargado, aunque a la salida del pomo en alto no pudo evitarse que la construcci¨®n acabase en montonera¡±. Com veiem, el castell¨¤ t¨¦ recursos de sobres per parlar de tot.

?s evident, per¨°, que la tasca no ¨¦s f¨¤cil, i tal vegada la RAE t¨¦ altres prioritats. Molt temo, doncs, que caldr¨¤ seguir recorrent als termes en catal¨¤ i a l¡¯¨²s de la cursiva, per molt que aquesta pr¨¤ctica descol¡¤loqui el lector. No veig acad¨¨mics com Arturo P¨¦rez-Reverte i Francisco Rico discutint per si han de normalitzar el terme anchaneta.