¡°El 98% del que es diu a l¡¯obra ve dels relats dels supervivents¡±

Quants dels prop de 27.000 soldats de la Quinta del Biber¨® encara s¨®n vius? No se sap. A tota la batalla de l'Ebre van morir 30.000 soldats, per¨° els que han quedat enterrats en fosses comunes podrien ser gaireb¨¦ 10.000. Els de la lleva del 1920 (els que no van morir al front) ara tenen 96 anys, van passar una guerra, potser van patir un exili, molts van passar per camps de concentraci¨® com el d'Argelers, d'altres van estar a les presons franquistes o van picar pedra al Valle de los Ca¨ªdos... L'estrena d'In memoriam. La quinta del biber¨® en va reunir uns quants el 14 d'octubre al Teatre Lliure. I, de fet, han estat la principal font de documentaci¨® de l'obra que dirigeix Llu¨ªs Pasqual.

Aix¨ª ho va recon¨¨ixer el passat 25 d'octubre l'ajudant de direcci¨® de l'obra, Iban Beltran, en una xerrada amb joves espectadors d'Escena 25 en una sessi¨® coordinada amb l'associaci¨® Recomana: "El 98% del que es diu a l¡¯obra ve dels relats dels supervivents", assegura. Bona part, recopilada de llibres, diaris, mem¨°ries (moltes d¡¯in¨¨dites). "Vam parlar amb 12 dels supervivents. S¨®n molts!", diu Beltran. L'equip de documentaci¨® va estar gaireb¨¦ 10 mesos fent entrevistes a aquests avis per a una obra que al final ha resultat una mena de reclam, perqu¨¨ d'altres se'n van assabentar i van voler dir-hi la seva. "Amb alguns vam parlar al gener i, ¨¦s clar, ens deien que potser no arribarien vius a l¡¯estrena, a l¡¯octubre. Un, de fet, va morir".

Arran de l¡¯estrena hem pogut contactar amb cinc supervivents m¨¦s

El temps imposava un ara o mai. "Crec que ha estat una de les ¨²ltimes oportunitats d¡¯agafar el testimoni dels supervivents", sost¨¦ Beltran. "Ara ¨¦s el moment que se¡¯n pot parlar. Als anys vuitanta no es podia. I ara, encara... mireu la pol¨¨mica amb l¡¯est¨¤tua de Franco! Aquests avis durant molts anys ho han tingut a dins. Alguns no en van voler parlar perqu¨¨ havien passat p¨¤gina".

L'altre gran repte documental han estat les picabaralles que s'han mantingut als pobles des del conflicte. "A la Terra Alta [Beltran ¨¦s de Prat de Comte] algunes fam¨ªlies encara estan barallades arran de la guerra. De fet, quan es va erigir el monument que hi ha a la Cota 705 de la serra de P¨¤ndols, el lema (La Lleva del biber¨® - 1941. A tots els que varen combatre a la Batalla de l'Ebre) va ser dificil¨ªssim de trobar: no volien que fes separaci¨® entre bons i dolents, entre els dos b¨¤ndols".

Per¨°... qu¨¨ pensaria de l¡¯obra un supervivent de l'ex¨¨rcit franquista? "?s evident que els protagonistes eren d¡¯un b¨¤ndol. Molts es van passar a l'ex¨¨rcit nacional, com expliquen les mem¨°ries d¡¯un d'ells, per¨° hem intentat ser tan imparcials com ha estat possible. L'obra reflecteix que molts dels reclutes hi van anar obligats, enganyats o perqu¨¨ s¨ª, sense cap convenciment ideol¨°gic". En qualsevol cas, a l'obra es respira un cert aire d'alliberament, de voler parlar: "En 40 anys nom¨¦s van tenir la veu els del b¨¤ndol vencedor. Ara els toca als altres", sentencia Beltran.

L'acumulaci¨® de documents, escrits o audiovisuals, va generar una primera versi¨® del gui¨® de 140 p¨¤gines, que es van quedar en 39. "Hi havia molt¨ªssima informaci¨®. La capacitat de s¨ªntesi de Llu¨ªs Pasqual, que ha escrit l'obra, ha estat brutal, perqu¨¨ ha aconseguit contenir-ho tot en menys d'una hora i mitja de funci¨®. De vegades nom¨¦s en una frase, en una pinzellada: els avions, la relaci¨® amb l¡¯enemic, la set que passaven, la gana, les cartes..."

I l'esperit com es prenien l'espera, en els mals moments i fins i tot en els bons, que tamb¨¦ n'hi va haver. "Ens van narrar com van transc¨®rrer les hores pr¨¨vies a pujar cap al front a T¨¤rrega [per q¨¹esti¨® del gui¨®, l'escena ha estat traslladada a Tortosa], quan van entrar al poble i es van emborratxar, van viure la vida, potser per ¨²ltima vegada..."

Un altre tipus de documentaci¨®

Per tal que els actors de La Kompanyia, el grup de joves actors del Lliure, poguessin tenir clar l'escenari on van transc¨®rrer els esdeveniments, van fer una excursi¨® explicativa a les terres de la batalla. "Molts no tenien ni idea de la Guerra Civil", diu el documentalista. "Ni de la Pasionaria ni de Negr¨ªn, ni d'Aza?a... Calia portar-los tamb¨¦ a la zona perqu¨¨ tinguessin clar l¡¯imaginari. Per exemple, perqu¨¨ entenguessin per qu¨¨ no podien enterrar els morts: all¨° era pedra, no podien fer forats gaireb¨¦ ni per fer trinxeres ni per enterrar els companys morts". Igualment, els instruments que duien pesaven molt: "Els fusells que tenen a l'obra s¨®n reproduccions fidels dels que tenien els soldats, i les cantimplores, i la roba... Portaven 30 quilos a sobre! I en aquella ¨¨poca poca gent sabia nedar, i havien de travessar rius que es desbordaven perqu¨¨ Franco va obrir els pantans".

Els actors van con¨¨ixer els supervivents el dia de l¡¯estrena a Barcelona [l'estrena absoluta va ser al setembre, al festival Temporada Alta]. Estaven m¨¦s contents que unes pasq¨¹es! Jo pensava que haurien reaccionat amb tristesa o dolor i, en canvi, va ser al rev¨¦s. Els actors van flipar amb els supervivents". Efectivament, es reconeixien en els protagonistes: "Eren ells! Hi havia l¡¯heroi, el que s¡¯amaga, el que no ho assumeix... cadasc¨² amb un perfil ben diferent".

Tot plegat juga a favor de la credibilitat de la proximitat. "Com el tema de la llengua", afegeix l'ajudant de direcci¨®. "Hem respectat els accents de cada entrevistat, perqu¨¨ venien de Catalunya i cadasc¨² parlava com a casa seva. Convertir aquesta parla en un catal¨¤ oficial i polit hauria estat massa artificial". Beltran lamenta que aquesta caracter¨ªstica es perdr¨¤ en la versi¨® en castell¨¤ (In memoriam es veur¨¤ a principis de l'any que ve a Madrid, per exemple). "No podem posar un andal¨²s, un castell¨¤ o un gallec perqu¨¨ tots els biberons eren de Catalunya, el reducte republic¨¤ que quedava a la Pen¨ªnsula, tret de Madrid i parts de Val¨¨ncia".