Ciutat Vella perd un 11% dels ve?ns en ple ¡®boom¡¯ tur¨ªstic

La poblaci¨® de la ciutat de Barcelona es mant¨¦ estable des de fa cinc-sis anys entorn als 1,6 milions d'habitants. Amb tot, si observem les dades de l'¨²ltima d¨¨cada, crida l'atenci¨® la p¨¨rdua de ve?ns que ha patit el districte de Ciutat Vella: en deu anys ha restat 13.000 ve?ns, un 11% de la seva poblaci¨® (de 113.154 a 100.115 habitants). Les xifres, conegudes a partir de la publicaci¨® de les dades del padr¨® a 1 de gener d'enguany, confirmen les tesis d'experts i entitats ve?nals de la zona, que fa anys que n'alerten i assenyalen al turisme i la seva pressi¨® sobre la poblaci¨® aut¨°ctona com a principal causa de la p¨¨rdua d'habitants.

Si ens fixem en els quatre barris de Ciutat Vella, crida molt l'atenci¨® com el G¨°tic ha perdut gaireb¨¦ la meitat de la poblaci¨® en l'¨²ltima d¨¨cada, passant de 27.470 a 15.484 ve?ns. Per¨° alerta, perqu¨¨ els experts consultats per aquest diari subratllen que una part d'aquesta resta pot atribuir-se a un empadronament inflat en una de les seccions censals del barri, on durant una ¨¨poca l'Ajuntament hi va inscriure ve?ns sense domicili conegut. Per¨° les taules oficials del departament d'Estad¨ªstica no avisen d'aquest mat¨ªs.

En qualsevol cas, l'investigador del Centre d'Estudis Demogr¨¤fics de la UAB Toni L¨®pez explica que la p¨¨rdua de ve?ns de Ciutat Vella o del G¨°tic tamb¨¦ es pot observar analitzant les xifres del nombre de llars. "En cinc anys se n'ha perdut el 8%", afirma qui est¨¤ conven?ut de qu¨¨ "hi ha correlaci¨® entre la pressi¨® tur¨ªstica i els canvis en la poblaci¨®". "No ho podem provar cient¨ªficament, per¨° s¨ª acumular evid¨¨ncies emp¨ªriques del que passa a Barcelona, Amsterdam, Ven¨¨cia, o Nova York, ciutats on hi ha molt de turisme". I en el cas de la capital catalana, diu, ¨¦s que hi comen?a a haver substituci¨® de l'¨²s residencial dels habitatges a tur¨ªstic.

El ge¨°graf Agust¨ªn C¨®cola, que va estudiar l'impacte dels apartaments tur¨ªstics i hotels sobre els ve?ns del G¨°tic i va concloure que m¨¦s de la meitat dels edificis del barri tenen pisos per forasters, afegeix que no es pot tenir la certesa que "el turisme sigui l'¨²nica causa de p¨¨rdua de ve?ns, per¨° s¨ª que ¨¦s el principal factor". Per¨° el propi C¨®cola, que treballa per les universitats de Cardif i Lisboa, recorda que en l'estudi que va fer per la seva tesi doctoral el 87% dels ve?ns que marxaven del barri li van dir que ho feien "per l'encariment de l'habitatge al barri i per la impossibilitat de fer-hi vida quotidiana" com a conseq¨¹¨¨ncia del turisme.

La regidora del districte de Ciutat Vella, Gala Pin, tampoc s'atreveix a assenyalar el turisme com ¨²nica causa de la p¨¨rdua de poblaci¨® de la zona, per¨° s¨ª fa alguns apunts: "Ciutat Vella ¨¦s una de les zones m¨¦s afectades per la massificaci¨® turisme, t¨¦ un problema d'espai p¨²blic, ¨¦s impossible regular el preu dels lloguers, ¨¦s de les zones on m¨¦s habitatges es destinen a ¨²s no residencial, la massificaci¨® impacta en el comer? de barri i en la vida quotidiana, el 80% dels pisos que es compren es destinen a inversi¨® i el descans a la nit ¨¦s dif¨ªcil". "Fa anys que el moviment ve?nal denuncia la p¨¨rdua de ve?ns com a conseq¨¹¨¨ncia del turisme", conclou.

Les dades de l'Estad¨ªstica de Poblaci¨® de Barcelona tamb¨¦ mostren com la ciutat de Barcelona envelleix i com t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies: cada vegada hi ha m¨¦s llars d'una o dues persones, que encap?alen de lluny la composici¨® dels domicilis de la ciutat. La mitjana d'edat actual ¨¦s de 44 anys quan el 1980 era de 37. Per altra banda, a partir dels 65 anys hi ha un 50% m¨¦s de dones que homes. I una curiositat: a Barcelona hi viuen 702 persones majors de cent anys.

Pel que fa a la nacionalitat dels ve?ns de la ciutat, el percentatge d'estrangers es mant¨¦ entorn al 16% en una ciutat on els ve?ns que hi han nascut s¨®n poc m¨¦s de la meitat: 52%. El 18% han nascut en altres llocs d'Espanya i el 7,5% en altres llocs de Catalunya. La principal nacionalitat dels estrangers ¨¦s, de lluny, la italiana (que de fet engloba molts argentins amb doble nacionalitat), seguida de la paquistanesa, xinesa i del Marroc. Pel que fa al nivell d'estudis, el percentatge de ve?ns que tenen estudis superiors augmenta any rere any i ja supera el 30%. De mitjana a la ciutat, perqu¨¨ com en altres indicadors, tamb¨¦ les dades del padr¨® mostren l'escletxa social entre barris.