Grandesa i mis¨¨ries de la difunta Converg¨¨ncia

Josep L¨®pez de Lerma ha escrit les mem¨°ries dels seus 24 anys com a diputat de CiU al Congr¨¦s ¨Cdel 1980 al 2004¨C. Cuando pint¨¢bamos algo en Madrid (ED Libros) ¨¦s un testimoni extraordinari d'un partit i una manera de fer que ha mort; ¨¦s el primer llibre sobre CiU despr¨¦s de la seva defunci¨® i el primer testimoni del que era Converg¨¨ncia (CDC) des del punt de vista del roquisme. El llibre ¨¦s ric en an¨¨cdotes que il¡¤lustren relacions personals i maneres de fer dels protagonistes d'aquesta hist¨°ria. Per¨° m¨¦s enll¨¤ de les an¨¨cdotes, Cuando pint¨¢bamos algo en Madrid intenta destacar el que va aconseguir CiU per a l'autogovern catal¨¤ comparant-t'ho amb l'actual proc¨¦s sobiranista.

Moments heroics del president

L¨®pez de Lerma ofereix una visi¨® ambivalent respecte a Jordi Pujol. Inicia el joc de les an¨¨cdotes relatant com el president li va anunciar que seria diputat al Congr¨¦s: va fer que el segu¨ªs fins al lavabo del seu despatx i all¨¤, orinant a l'urinari, l'hi va dir. L¨®pez de Lerma aporta exemples del servilisme dels afins de Pujol, com utilitza La Vanguardia per als seus objectius o el descontrol dels seus fills, per¨° en tot moment el presenta com un home que prioritza el b¨¦ com¨² dins d'Espanya, amb dos moments cabdals: el 1977 ofereix a Adolfo Su¨¢rez el suport dels seus diputats ¡°a canvi de res¡± per aturar l'endeutament de l'Estat i tirar endavant els Pactes de la Moncloa. El segon moment hist¨°ric, heroic, de Pujol, ¨¦s el cop d'estat fallit del 1981. El president de la Generalitat, il¡¤lustra L¨®pez de Lerma amb un context ben detallat, va ser l'¨²nic representant de l'Estat que va defensar la democr¨¤cia en p¨²blic, controlant els militars a Catalunya, mirant de conv¨¨ncer un Rei dubitatiu que havia de donar suport a la democr¨¤cia. La frase ¡°tranquil, Jordi, tranquil¡± mai es va produir, segons L¨®pez de Lerma ¨Ci segons va explicar el mateix Pujol el 2001 a RAC1¨C; va ser justament el contrari: ¡°Tranquil, Majestat, tranquil¡±. Pujol va deixar durant trenta anys, pel b¨¦ de l'estabilitat d'Espanya, que el Rei fos recordat com el salvador de la democr¨¤cia. L¨®pez de Lerma destaca que l'endem¨¤ del cop fallit, quan el Rei va convocar els l¨ªders dels partits, no va convidar a la reuni¨® ni CiU ni PNB. ¡°El lleig¡± del cap d'Estat ¨¦s un exemple definitiu de la visi¨® centralista predominant d'Espanya que CiU va continuar empassant-se.

Aznar compleix la seva paraula

Cuando pint¨¢bamos algo en Madrid recull fins a sis negatives de Pujol a invitacions perqu¨¨ CiU entr¨¦s al Govern central. L'autor considera que va ser un error, un rebuig constant a l'oportunitat de transformar Espanya. L¨®pez de Lerma creu que Pujol tenia por davant d'aquest repte per¨° sobretot remarca que el president no hauria acceptat que ning¨² altre de la coalici¨® tingu¨¦s m¨¦s notorietat que ell. L'¨²ltima oferta per accedir a la governabilitat d'Espanya la va fer Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar amb el seu segon mandat. L¨®pez de Lerma vol recordar que en aquells primers compassos de la majoria absoluta del PP, Aznar va acomplir el comprom¨ªs firmat la legislatura anterior de millorar el finan?ament: ¡°Aznar va complir amb la seva paraula, es van canviar no poques antigues regles que venien dels socialistes i la f¨®rmula polin¨°mica final va donar a la Generalitat uns ingressos molt superiors dels obtinguts fins aleshores. A m¨¦s, per primera vegada en la seva hist¨°ria, la recent i l'antiga, s'habilitava el Parlament de Catalunya per variar a la baixa o a l'al?a determinats trams d'impostos estatals¡±.

Fins i tot amb un PP amb majoria absoluta, L¨®pez de Lerma descriu una tensa reuni¨® amb Crist¨®bal Montoro en qu¨¨ el convergent aconsegueix que els pressupostos de l'Estat financessin m¨¦s projectes a Catalunya del que esperaven, amb la depuradora del Baix Llobregat com a cirereta del past¨ªs. ¡°La humiliaci¨® del contrari no porta enlloc¡±, avisa L¨®pez de Lerma, despr¨¦s del relat de la trobada que va mantenir amb Montoro, els dos sols, havent fet sortir de la sala els seus acompanyants i acordant que les inversions s'aplicarien sense fer quedar malament a ning¨² dels respectius governs.

Amagar ¡°el dossier de la fam¨ªlia Pujol¡±

La cohabitaci¨® de CiU al PP arriba a l¨ªmits que infringeixen la llei. El 1999, sota ordres de l'aleshores secretari general de CDC, Pere Esteve, L¨®pez de Lerma es va reunir amb Javier Arenas, aleshores secretari general del PP, per establir uns acords de no-bel¡¤liger¨¤ncia de cara a les imminents eleccions catalanes. Feia pocs dies que Pujol havia anunciat des del cim de l'Aneto la convocat¨°ria de les seves ¨²ltimes eleccions. L¨®pez de Lerma va comunicar a Arenas el que Esteve li havia demanat: que el PP no utilitz¨¦s ¡°el dossier de la fam¨ªlia Pujol¡±. Arenas va respondre: ¡°Digues al president, que el dossier el tenim, per¨° que no estem tan bojos per fer-lo servir en aquesta ocasi¨®. El que ara ens uneix ¨¦s tombar electoralment els socialistes¡±.

Un altre dels missatges que L¨®pez de Lerma havia de transmetre a Arenas ¨¦s que el PP tampoc havia de filtrar la informaci¨® compromesa que els populars tenien sobre Juan Crist¨®bal Garrigosa, cunyat de Pasqual Maragall. Arenas es mostra sorpr¨¨s per¨° L¨®pez de Lerma insisteix que CiU vol una campanya catalana tranquil¡¤la. Arenas va demanar a canvi que Pujol carregu¨¦s p¨²blicament contra Alberto Fern¨¢ndez D¨ªaz, el candidat del PP a les eleccions auton¨°miques, perqu¨¨ gaudia de poca notorietat medi¨¤tica. L¨®pez de Lerma es va trobar amb Pujol a Palau per informar-lo del contingut de la reuni¨® amb Arenas. Esteve havia ordenat a L¨®pez de Lerma que no parl¨¦s amb el president de la q¨¹esti¨® de la seva fam¨ªlia i el diputat es va limitar a transmetre els punts acordats amb el PP sobre la gesti¨® de la comunicaci¨® que farien durant la campanya a partir de mitjans p¨²blics i privats. Tamb¨¦ va informar Pujol de la petici¨® de criticar Fern¨¢ndez D¨ªaz, cosa que el president va fer poc temps despr¨¦s.

La farsa de l'Eix Transversal

Un dels passatges m¨¦s vergonyosos de la relaci¨® entre el PP i CiU va ser un dels pactes secrets del Majestic, segons les mem¨°ries de L¨®pez de Lerma: l'Estat finan?ava d'amagat la construcci¨® del desdoblament de l'Eix Transversal, que de cara a la ciutadania era una obra de la Generalitat. La farsa es va mantenir secreta fins que un advocat de l'Estat encarregat de supervisar els pressupostos generals va descobrir que el Govern del PP havia pagat 17.814 milions de pessetes d'una obra que no apareixia en l'inventari de l 'Estat. L¨®pez de Lerma va pactar amb aquell advocat i amb el?secretari d'Estat de Pressupostos Jos¨¦ Folgado que una de les grans promeses electorals de CiU pass¨¦s a ser de titularitat estatal sense que es fes p¨²blic: ¡°Vaig salvar Pujol del rid¨ªcul que es fes p¨²blic que l'Eix passava a mans de l'Estat. Crec que encara avui no ho sap¡±.

L¨®pez de Lerma retrocedeix al 1999 quan veu per primer cop que el pactisme de cavallers est¨¤ a punt d'acabar a CDC. La diputada Carme Laura Gil, en una jugada orquestrada per Esteve, volia que el Congr¨¦s vot¨¦s l'entrada de Catalunya com a membre de la Unesco. La proposta no tenia cap mena d'opci¨® de tirar endavant i L¨®pez de Lerma va comunicar a Pujol la maniobra, que tenia com a ¨²nica finalitat ¡°emprenyar el PP i el PSOE¡±. Pujol no n'era conscient, ho va aturar i Esteve, a poc a poc, va anar desapareixent de CDC. L¨®pez de Lerma assegura que el gran projecte d'Esteve, Galeusca ¨Cun front pol¨ªtic format pels partits nacionalistes gallec, basc i catal¨¤¨C, el va deixar morir Pujol. ¡°Pere Esteve, amb la seva Declaraci¨® de Barcelona ¨Cl'inici del projecte Galeusca¨C i els que el segueixen i empenyen, entre els quals, el nen de Pujol ¨C Oriol Pujol¨C, ¨¦s l'embri¨® del que ha d'arribar; la radicalitzaci¨® no s¨¦ si de CiU, per¨° s¨ª de CDC, la p¨¨rdua de la centralitat pol¨ªtica a Catalunya i no s¨¦ si fins i tot la destrucci¨® de CiU¡±. Gil ha tornat a l'actualitat aquest 2016 com una de les signants del manifest Koin¨¦, que nega la cooficialitat del castell¨¤ en una Catalunya independent i assegura que els castellanoparlants s¨®n peces d'un colonialisme cultural espanyol.

Hi ha cap¨ªtols de Cuando pint¨¢bamos algo en Madrid que semblen comptes pendents de l'autor amb personatges avui destacats del proc¨¦s independentista. Artur Mas n'¨¦s un, que en el llibre destaca per ser poc solvent, o Joan Rigol, que apareix com un pol¨ªtic excessivament ambici¨®s per assolir c¨¤rrecs institucionals i que va tenir un paper cabdal, com a vicepresident del Senat, per aconseguir l'elecci¨® del jutge corrupte Pascual Estivill com a membre del Consell General del Poder Judicial.

El frac¨¤s de Roca

L¨®pez de Lerma exposa les malaguanyades accions que es van dur a terme per reconciliar Miquel Roca i Jordi Pujol en els moments m¨¦s tensos de la seva relaci¨®. De l'operaci¨® Reformista, la fracassada aventura electoral de Roca el 1986, L¨®pez de Lerma no fa cap revelaci¨® significativa. L'exdiputat recorda un sopar de comiat del Partit Reformista Democr¨¤tic (PRD), amb Roca, Florentino P¨¦rez, Pedro J. Ram¨ªrez i Ignacio Camu?as, entre d'altres: ¡°Vam celebrar els funerals a l¡¯estil nord-americ¨¤ amb un sopar a Zalaca¨ªn, el restaurant de moda de Madrid, quan el deute bancari ja estava gaireb¨¦ sota control, q¨¹esti¨® en la qual es van mullar, i molt, Jordi Pujol i Rafael Termes¡±. L¨®pez de Lerma no precisa com es va mullar Pujol en la soluci¨® d'aquest deute. Jos¨¦ Antich, al seu llibre El Virrey, i Maiol Roger, a Jordi Pujol, la gran fam¨ªlia, aporten llum en aquest afer: el president de la Generalitat va concedir obra p¨²blica a les companyies que es van implicar en el finan?ament del PRD, com va ser la concessi¨® de l'autopista Terrassa-Manresa a Ferrovial, amb una oferta pitjor que les dels seus competidors, per ordre expressa de Pujol. L¨®pez de Lerma demana al lector un important exercici de fe quan insisteix que en els seus 24 anys a primera l¨ªnia de CDC, ell mai va saber res del finan?ament del partit.

Al marge del seu servei a CiU i a Catalunya, L¨®pez de Lerma se significa per dos sacrificis notoris en les seves funcions per Espanya. Com a president de la comissi¨® parlament¨¤ria d'investigaci¨® del cas Rold¨¢n, L¨®pez de Lerma revela greus evid¨¨ncies d'espionatge en contra seva a c¨¤rrec del PSOE i de les forces de seguretat de l'Estat. M¨¦s endavant, el ministre d'Exteriors Abel Matutes li va dir que s'havia guanyat una medalla al m¨¨rit quan en unes jornades parlament¨¤ries d'infart entre Espanya i M¨¨xic L¨®pez de Lerma va aconseguir desencallar el protocol d'extradici¨® d'etarres acusats de delictes de sang. La medalla no va arribar mai, com molts esfor?os que CiU va fer per l'estabilitat d'Espanya i que van quedar sense correspondre.