PSOE, PSC, Rufi¨¢n i ¡®la cobra¡¯ de Bisbal

El ¡°no¡± dels diputats del PSC a la investidura de Mariano Rajoy obliga el PSOE a reaccionar. Les darreres informacions apunten a una sanci¨® econ¨°mica i a una revisi¨® del marc de relaci¨® entre els dos partits que podria suposar mantenir l¡¯alian?a electoral per¨° deixar el socialisme catal¨¤ sense representaci¨® als ¨°rgans directius del PSOE. Una situaci¨® que podria suposar que els militants del partit catal¨¤ no votarien a les prim¨¤ries del PSOE.

La crisi ha estat motiu editorial. La Raz¨®n ha defensat (1 novembre) que el PSOE expedienti els 15 diputats ¡°sanchistes¡±, entre ells els del PSC. En un altre editorial (31 octubre) sostenia que el PSOE ha de tenir capacitat de decisi¨® en el socialisme catal¨¤. El diari subratllava la asimetria que suposa que el PSC tingui representaci¨® en els ¨°rgans directius del PSOE i el PSOE no la tingui dins de l¡¯organigrama del PSC. ¡°Sembla l¨°gic que aquest protocol es canvi? (...) La crisi del socialisme tamb¨¦ t¨¦ a veure amb ser incapa?os de tenir una mateixa pol¨ªtica a tot el territori espanyol¡±. En aquest mateix diari, (1 novembre), Toni Bola?o apuntava una f¨®rmula semblant a la del CDU d¡¯?ngela Merkel i la CSU bavaresa: un ¨²nic grup parlamentari, per¨° la CDU no es presenta a les eleccions bavaresa i a l¡¯inrev¨¦s. Segons l¡¯articulista, el PSC podria no estar representat a l¡¯Executiva del PSOE, per¨° podria participar en l¡¯elecci¨® de secretari general, f¨®rmula que no exclouria que un catal¨¤ aspir¨¦s a dirigir el PSOE. Per a Marcos Pardeiro (La Raz¨®n, 30 octubre) PSC i PSOE estan condemnats a la separaci¨®, per¨° no al divorci i exclou que el PSOE vulgui recuperar la federaci¨® catalana del partit. El periodista destaca que aquest distanciament entre els dos partits arriba quan els sectors m¨¦s catalanistes del PSC han abandonat la primera l¨ªnia o ja no hi s¨®n.

Elpuntavui (26 octubre) afirmava que ¡°les conseq¨¹¨¨ncies de la desobedi¨¨ncia catalana s'hauran de veure (...) En el pitjor dels casos, el PSOE es podria presentar amb les seves sigles a Catalunya, una opci¨® defensada per la vella gu¨¤rdia del partit. Per¨° el PSC, que tem una fuita de vots cap a ERC i els comuns, no pot fer altra cosa que marcar un perfil propi davant d'una segura ensulsiada socialista a tot l'Estat per la col¡¤laboraci¨® amb Rajoy¡±. Salvador Cot (Elm¨®n) analitza que ¡°la disjuntiva del PSOE era Mariano Rajoy o Pablo Iglesias. I ja han triat. La del PSC ¨¦s Albiol o Colau. I, justament, han escollit l'opci¨® contr¨¤ria a la de Ferraz. La bifurcaci¨® de PSOE i PSC no ¨¦s conjuntura, ¨¦s superviv¨¨ncia. A aquestes altures de la hist¨°ria tenen interessos contraposats. I no hi ha impuls m¨¦s primari que la pr¨°pia salvaci¨®¡±.

Toni Soler (Ara, 30 octubre) escriu que el PSC ha desafiat el PSOE perqu¨¨ si feia costat al PP dif¨ªcilment es tornaria a aixecar a Catalunya. ¡°Estic segur que Iceta i companyia preguen junts perqu¨¨ despr¨¦s del mal tr¨¤ngol la tempesta passi de llarg¡±. Que bonic, escriu, seria que a la pr¨°xima Festa de la Rosa es pogu¨¦s rebre Pedro S¨¢nchez com un heroi federal. ¡°Ell, l¡¯home del pacte amb Ciutadans¡±. Al mateix diari i dia, David Mir¨® considera que la resoluci¨® del conflicte entre el PSC i el PSOE ¡°servir¨¤ per calibrar el grau de salut del projecte federal espanyol¡±. Si s¡¯expulsa els socialistes catalans dels ¨°rgans de govern, el PSOE s¡¯haur¨¤ descatalanitzat (¡°?¨¦s imaginable un comit¨¨ federal en qu¨¨ s¡¯abordi la q¨¹esti¨® catalana sense que hi hagi catalans?¡±) i el PSC haur¨¤ perdut un dels seus principals arguments electorals: la capacitat d¡¯influ¨¨ncia a Ferraz. Aix¨° suposaria enterrar el federalisme col¡¤laboratiu i passar a una mena de confederalisme for?at amb l¡¯amena?a de ressuscitar la federaci¨® catalana del PSOE. Miquel Porta Perales (Abc, 28 octubre) contempla el nacionalisme catal¨¤ molt content amb el ¡°no¡± del PSC a Rajoy i veu els afalacs del nacionalisme al PSC com una mala cosa. Joaqu¨ªn Marco (La Raz¨®n, 28 octubre) subratlla que antics dirigents del PSOE ¡°tan l¨²cids¡± com Rodr¨ªguez Ibarra demanen la ruptura amb el PSC i recuperar la vella idea d¡¯una federaci¨® del PSOE. Jos¨¦ Antonio Zarzalejos (La Vanguardia, 23 octubre), analitzant el divorci entre els dos partits, dedicava un apartat a Josep Borrell que ¡°ha refrescat el discurs dels veterans i l¡¯ha fet atractiu als joves¡±. I acaba: ¡°Ara ¨¦s un pol¨ªtic amb vig¨¨ncia i recorregut¡±.

Segons Josep Cun¨ª, al PSC se li pot obrir una via inimaginada fa un mes i recuperar el vot d¡¯esquerra catalana que sense voler sortir d¡¯Espanya tampoc vol viure les incomprensions actuals

?Rufi¨¢n. Un tema que ha tingut molta literatura ha estat la intervenci¨® de Gabriel Rufi¨¢n en el debat d¡¯investidura tractant, entre d¡¯altres coses, els socialistes de judes. Vicent Partal, a Vilaweb, diu que ¡°la intervenci¨® de Rufi¨¢n em va semblar excessiva. Tenia tota la ra¨® en el que deia per¨° pel meu gust personal es va excedir en la forma. No crec que calgu¨¦s el to d¡¯alguns moments¡±. Iu Forn, a Elnacional.cat, escriu que ¡°hi ha uns quants ofesos que parlen del to. Es veu que va molestar-los molt el to. Miri, s¨ª, per ser catal¨¤, ¨¦s un to poc Duran i Lleida, com per comparar, oi? Va ser agre? S¨ª, com ho s¨®n molts discursos fets al Congr¨¦s o al Parlament de Catalunya. En fem la llista? Va ser injust amb el PSC? No s¨®c diputat (ni diputada) del PSC, per¨° jo no m'hauria donat per al¡¤ludit (ni per al¡¤ludida), sobretot perqu¨¨ el PSC ha mantingut la seva determinaci¨® de desmarcar-se totalment del PSOE. Per tant, era evident que la cosa no anava contra ells (ni contra elles) (...) D'un discurs que podria ser considerat per alg¨² com a inoport¨² a un discurs qualificat d'insultant i que indigni tant alguns professionals de la crispaci¨®, miri, qu¨¨ vol que li digui...¡±. Al mateix mitj¨¤, Agust¨ª Colomines sost¨¦ que ¡°Rufi¨¢n es va equivocar molt. O no, segons qu¨¨ pretengu¨¦s. Si del que es tractava era de competir amb el PSC per veure qui s¡¯alia primer amb En Com¨² Podem, el seu discurs va ser impecable, per b¨¦ que un p¨¨l mal educat. Si del que es tractava era d¡¯arrossegar els socialistes cap al dret a decidir, reivindicaci¨® que no haurien d¡¯haver abandonat mai, l¡¯error de Rufi¨¢n va ser maj¨²scul. Imperdonable. Els independentistes moderats i amb una mica de cervell no haurien de riure-li la gr¨¤cia, perqu¨¨ Rufi¨¢n els ha fet un flac favor. Hi ha errors que trenquen ponts i bastides. Recordar els GAL al diputat basc Eduardo Madina, que va perdre una cama despr¨¦s d¡¯un atemptat d¡¯ETA el 2002, o fer-ho als companys d¡¯Ernest Lluch, mort a mans dels terroristes bascos el 2000, no ¨¦s la millor manera d¡¯establir lligams fraternals amb els socialistes catalans que dissabte al vespre es van atrevir a plantar cara al PSOE¡±.

El pol¨ªtics tamb¨¦ han intervingut. Alberto Garz¨®n, a la seva web escrivia que ¨¦s hip¨°crita tenir un discurs d¡¯esquerres i rupturista a Madrid i a Catalunya anar de la m¨¤ de la burgesia catalana i estar disposat a parlar amb aquesta burgesia i la dreta espanyola per tombar el govern d¡¯Ada Colau. Tard¨¤, via Twitter, i Garz¨®n han continuat la conversa. Tard¨¤ li ha recordat que si el PCE va pactar amb els franquistes a la transici¨®, ERC pot negociar amb dem¨°crates per proclamar la Rep¨²blica. Buscant-se la incoher¨¨ncia m¨²tua, Garz¨®n li recorda que va abandonar el PSUC per aquell pacte i Tard¨¤ li replica preguntant-li si els del Partit Dem¨°crata Catal¨¤ s¨®n burgesos corruptes perqu¨¨ va votar ell contra el suplicatori a Francesc Homs. Rufi¨¢n ha respost a Garz¨®n, ¡°amb afecte¡±, que el problema ¨¦s que el PSOE va trair els seus votants.

Enric Hern¨¤ndez (El Peri¨®dico, 2 novembre) considera el discurs de Rufi¨¢n ¡°prepol¨ªtic i primari¡± i el veu com un s¨ªmptoma de la pol¨ªtica contempor¨¤nia: ¡°busquen notorietat a cop de titular (...)Potser ¨¦s la seva manera de dir-nos que no tenen solucions¡±. Sergi P¨¤mies escriu a La Vanguardia (1 novembre) que com la majoria de cr¨ªtiques arriben des de la dreta, ¡°sembla que des de l¡¯esquerra faci vergonya opinar que el seu estil d¡¯orat¨°ria i gesti¨® de la imatge p¨²blica est¨¤ m¨¦s a prop de Kiko Hern¨¢ndez o d¡¯Eduardo Inda que d¡¯un dirigent intel¡¤ligent i responsable¡±. Josep Maria Fonolleras (El Peri¨®dico) creu que Rufi¨¢n converteix la cr¨ªtica sagnant, que t¨¦ raons contundents, ¡°en una pantomima que tenyeix el discurs dels colors de la mediocritat esc¨¨nica¡±. Jordi ?vole (El Peri¨®dico, 31 octubre) es pregunta si era ell o la seva caricatura. Antoni Puigverd (La Vanguardia, 30 octubre) s¡¯interroga sobre quin rendiment pol¨ªtic en traur¨¤ ERC d¡¯aquest discurs. ¡°Ajudar¨¤ a ampliar o a contraure les bases de l¡¯independentisme?¡± aquest discurs que volia ser divertit i va ser estrictament s¨¤dic.

La cobra. Per¨° si una an¨¨cdota ha tingut ress¨° medi¨¤tic i pol¨ªtic ha estat la cobra (gest per evitar un pet¨®) de David Bisbal a Chenoa en un concert d¡¯OT. A Podem han buscat la met¨¤fora pol¨ªtica. Errej¨®n ha vist un Bisbal que tracta Chenoa com el PP ha tractat el PSOE. Rita Maestre, en canvi, ha criticat els comentaris masclistes sobre Chenoa. Avui mateix, Oti Rodr¨ªguez (Abc) aplica el concepte a un altre ¨¤mbit pol¨ªtic a un article que titula ¡°Rajoy i Puigdemont es fan la cobra¡±. Una met¨¤fora que pot tenir m¨¦s expansions en el futur.