Jorge Fern¨¢ndez, la b¨¨stia negra de l¡¯independentisme

M¨¢s informaci¨®n

Els espanyols suspenen a el Gobierno en la seva lluita contra la corrupci¨®

El PNV demana un ¡°canvi d'actitud¡± per negociar els Presupuestos

Rivera proposa a Rajoy que negoci? els Presupuestos amb el PSOE usant com a base els pactes de Ciudadanos

Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz est¨¤ aquests dies sensible i desconcertat. Amb 66 anys i despr¨¦s de passar per 12 c¨¤rrecs de rellev¨¤ncia i diverses etapes d'ostracisme no s'esperava un final tan abrupte a la seva llarga carrera pol¨ªtica de gaireb¨¦ 40 anys. Creu ¨Ci ho sostenen tamb¨¦ al seu entorn¨C?que s'est¨¤ produint ¡°un acarnissament injust¡± sobre un personatge que ofereix p¨²blicament un posat sec, introspectiu i autoritari, per¨° que tamb¨¦ t¨¦ un tarann¨¤ m¨¦s dialogant i de consens del que aparenta. En el que partidaris i detractors coincideixen ¨¦s que el combat contra el nacionalisme catal¨¤ ha estat una fixaci¨® fins a convertir-se en la seva ¡°b¨¨stia negra¡± i en la ra¨® ¨²ltima de la reprovaci¨® aprovada per tota l'oposici¨® al Congr¨¦s, que mant¨¦ ara el seu veto perqu¨¨ ocupi qualsevol c¨¤rrec representatiu despr¨¦s de ser acusat de promoure una policia patri¨°tica?per investigar i promoure esc¨¤ndols falsos de partits independentistes.

En la llarga traject¨°ria de Fern¨¢ndez D¨ªaz hi ha hagut moments cr¨ªtics, alts i baixos i recompenses. La seva perseveran?a i capacitat de resist¨¨ncia li han perm¨¨s convertir-se en la gran refer¨¨ncia fa d¨¨cades de la dreta espanyolista catalana fins a fundar gaireb¨¦ l'estirp dels Fern¨¢ndez, que ha ocupat els principals c¨¤rrecs d'Alian?a Popular (AP) i del Partit Popular a Catalunya. Per¨° Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz (Valladolid, 1950) no ¨¦s de partida catalana ni tampoc originari d'AP.

Fern¨¢ndez D¨ªaz va ser el segon de deu germans d'un matrimoni entre un val¡¤lisolet¨¤ (tinent coronel de cavalleria i subinspector de la Gu¨¤rdia Urbana de Barcelona durant el franquisme) i una navarresa que van anar a viure a la capital catalana quan ell amb prou feines tenia tres anys. Aqu¨ª va estudiar, es va criar i als 28 anys va treure un dels primers n¨²meros de l'oposici¨® per a inspector de treball. Va ser la seva porta d'entrada a la pol¨ªtica per¨° sota el paraigua de la UCD d'Adolfo Su¨¢rez quan, destinat a Ast¨²ries, va con¨¨ixer Rafael Calvo Ortega, el llavors ministre de Treball del president centrista. Despr¨¦s ja va fer tota la traject¨°ria d'UCD a CDS i m¨¦s tard al PP, sempre lligat a les llistes a Barcelona com a assot i fusta en principi moderada del nacionalisme de Jordi Pujol. Fins que va arribar l'etapa de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar al capdavant del PP, que el va condemnar a un altre desterrament intern.

El 1990 el PP d'Aznar buscava el seu lloc ideol¨°gic a Catalunya, menys antic i m¨¦s conflictiu contra els nacionalistes, i va ser Fern¨¢ndez el que va fitxar Alejo Vidal Quadras, que al cap de poques setmanes el va postergar i arraconar.

El 1991 governava Espanya el PSOE i va aconseguir un pacte auton¨°mic que va gestionar al PP com a subsecretari nacional Rajoy i que es va nodrir d'idees d'una de les veus auton¨°miques llavors m¨¦s rellevants del partit: Jorge Fern¨¢ndez. A partir d'aqu¨ª van treballar junts.

El 1996, despr¨¦s del pacte del Majestic, d'Aznar i Rajoy amb Pujol i CiU, Vidal Quadras va ser decapitat i el PP va haver de nomenar a Alberto Fern¨¢ndez D¨ªaz, germ¨¤ petit de Jorge, per pacificar les seves aig¨¹es a Catalunya.

Jorge Fern¨¢ndez ja era a prop de Rajoy, amb qui va compartir c¨¤rrecs en els quatre ministeris pels quals va passar l'actual president del Govern espanyol. El 2011, quan Rajoy va guanyar despr¨¦s de la llarga travessia per l'oposici¨®, Fern¨¢ndez aspirava a un c¨¤rrec m¨¦s institucional que no pas de xoc en primera l¨ªnia. Com que havia estat vicepresident de les Corts va arribar a somiar amb la presid¨¨ncia del Congr¨¦s. Rajoy va tenir un gest i li va encarregar, per la seva experi¨¨ncia, el Ministeri de l'Interior. Va ser un regal enverinat per la patata calenta del desafiament independentista.

Jorge Fern¨¢ndez no es va acovardir i va contraatacar o, en el millor dels casos, va deixar actuar al que internament es coneix com la policia patri¨°tica: un grup de comandaments policials destinats a desprestigiar amb esc¨¤ndols prefabricats els dirigents nacionalistes. Un enregistrament al seu propi despatx el va delatar, tot i que encara s'ha de provar judicialment la seva implicaci¨® directa. El Parlament el va reprovar i Rajoy el va deixar caure en la seva recent remodelaci¨® del Ministeri de Defensa que anhelava com a colof¨® de la seva carrera en un moment d'exaltaci¨® m¨¤xima de la seva conversi¨® religiosa. En aquesta etapa cr¨ªtica es refugia di¨¤riament a la missa, en els passejos amb la seva gossa Lola i els seus dos n¨¦ts, en la seva verge de la Immaculada Concepci¨® i en Marcelo, el nom que li ha posat al seu ¨¤ngel de la guarda.