En passar la calor

Ho deia Fuster, el l¨²cid Joan Fuster, quan alg¨² li proposava de fer alguna cosa que no li abellia: ¡°Ara, en passar la calor¡±. O, si era hivern: ¡°Ara, en passar el fred¡±. Una manera de driblar a qui, a les moltes coses que l¡¯assagista havia de fer per a guanyar-se la vida, o per ambici¨® intel¡¤lectual, volia sumar-li compromisos que l¡¯en desviaven en benefici, quasi sempre, del demandant. Un pr¨°leg, la participaci¨® en un jurat, un text per a un cat¨¤leg, l¡¯assist¨¨ncia a un sopar... Roman?os que torpedegen la rutina hor¨¤ria de qui vol fer coses de trellat, que vagen m¨¦s enll¨¤ de la f¨¤tua vida social. ¡°En passar la calor¡±, deia, i el demandant, si no era obt¨²s o carreg¨®s, deixava c¨®rrer la proposta. I jo em pregunte si no ¨¦s aix¨° el que ens suggereixen, sense dir-ho, els governants d¡¯un Pa¨ªs Valenci¨¤ que imagin¨¤vem radicalment canviat i prement l¡¯accelerador en direcci¨® contr¨¤ria a la dels anteriors governs. Si m¨¦s no en q¨¹estions culturals.

El Pa¨ªs Valenci¨¤ t¨¦ un problema, i aquest problema ¨¦s el dos per cent. El dos per cent que ¨¦s l¡¯¨ªndex de lectura en la llengua pr¨°pia. El m¨¦s baix de la pen¨ªnsula. Una malaltia que exigeix un tractament d¡¯urg¨¨ncies, de cures intensives, i no un de dilatori. Els valencians no lligen en la seua llengua. Per qu¨¨? Perqu¨¨ no hi ha bona literatura en la seua llengua? Fals: puc fer una llista ben llarga de llibres i d¡¯autors que valen molt la pena, en qualsevol g¨¨nere, de qualsevol proced¨¨ncia dins l¡¯¨¤mbit de la nostra geografia ling¨¹¨ªstica, que estan, si no millor, al mateix nivell que ho puguen estar els d¡¯altres lleng¨¹es. Tanmateix, tot i tindre, en quantitat i qualitat, aquest nivell, la promoci¨® i la difusi¨®, per part de les institucions valencianes, voreja el zero.

Hi ha una literatura digna, per¨° ¨¦s a l¡¯ombra, desconeguda per al p¨²blic. ?s obvi que, per als governants ¡ªcom per a tothom¡ª, hi ha una dist¨¤ncia entre el desig i el que es pot fer. He vist, per¨°, que els anteriors governants no miraven p¨¨l a l¡¯hora d¡¯acostar-se al seu desig: l¡¯aniquilaci¨® d¡¯una llengua, la pr¨°pia, que veien com un destorb. Per qu¨¨ no som, encara, dins de l¡¯Institut Ramon Llull, dedicat a prestigiar i a internacionalitzar els nostres creadors? Per qu¨¨ una f¨¤brica descentralitzada de lectors, com s¨®n els clubs de lectura, no t¨¦ cap ajut valenci¨¤? Fa mal de pensar que, amb tant d¡¯inter¨¨s per marcar territori amb el nou Diccionari normatiu valenci¨¤, no se¡¯n marque en ajuts a la promoci¨® i a la difusi¨® de la creaci¨® pr¨°pia. Han canviat coses, cert, per¨° semblen m¨¦s de fa?ana que no de fons. Es pot justificar que, un any i mig despr¨¦s del canvi de govern, continuem sense senyal dels mitjans de comunicaci¨® en la nostra llengua? S¨®n roman?os, tot aix¨°? ?s una collonada, aix¨° del dos per cent? ¡°Ara, en passar la calor¡±, deia Fuster. ?s aquest, el missatge? Si ho ¨¦s, digueu-ho clar, sense subterfugis. No ¨¦s noble, enganyar la gent.