El Papa est¨¦n l¡¯autoritzaci¨® del perd¨® a les dones que hagin avortat

A trav¨¦s d¡¯una carta apost¨°lica, el papa Francesc ha concedit a tots els sacerdots la facultat d¡¯absoldre ¡°d¡¯ara endavant¡± ¡°els qui hagin procurat el pecat de l¡¯avortament¡±. L¡¯1 de setembre del 2015, Jorge Mario Bergoglio va anunciar que durant la celebraci¨® del Jubileu de la Miseric¨°rdia ¨Cinaugurat el 8 de desembre del 2015 i clausurat diumenge passat¨C els sacerdots podrien perdonar l¡¯avortament, un pecat que la doctrina cat¨°lica considera molt greu i que comporta l¡¯excomuni¨®, a les dones o els metges que se n¡¯haguessin penedit. ¡°Moltes d¡¯elles¡±, va dir llavors el Papa, ¡°porten en el cor una cicatriu per aquesta elecci¨® soferta i dolorosa¡±. El que fa ara Bergoglio ¨¦s convertir en permanent la facultat de perdonar l¡¯avortament perqu¨¨, segons explica, ¡°cap obstacle no s¡¯interposi entre la petici¨® de reconciliaci¨® i el perd¨® de D¨¦u¡±.

Tot seguit, el papa Francesc adverteix: ¡°Vull emfatitzar amb totes les meves forces que l¡¯avortament ¨¦s un pecat greu, perqu¨¨ posa fi a una vida humana innocent. Amb la mateixa for?a, tanmateix, puc i he d¡¯afirmar que no existeix cap pecat que la miseric¨°rdia de D¨¦u no pugui assolir i destruir, all¨¤ on troba un cor penedit.¡± A la carta apost¨°lica, Jorge Mario Bergoglio demana als sacerdots que posin la seva vida al servei del ¡°ministeri de la reconciliaci¨®, perqu¨¨ a ning¨² que s¡¯hagi penedit sincerament¡±, no nom¨¦s de l¡¯avortament, sin¨® de qualsevol pecat per greu que sigui, ¡°se li impedeixi d¡¯experimentar la for?a alliberadora del perd¨®¡±.

Ja el setembre del 2015, i a la carta dirigida a monsenyor Rino Fisichella, president del Consell Pontifici per a la Nova Evangelitzaci¨®, el Papa explicava aix¨ª la seva decisi¨®: ¡°Alguns viuen el drama de l¡¯avortament amb una consci¨¨ncia superficial, gaireb¨¦ sense adonar-se del grav¨ªssim mal que comporta un acte d¡¯aquest tipus (...), per¨° molts d¡¯altres, en canvi, el viuen com una derrota perqu¨¨ consideren que no tenen cap altre cam¨ª per on anar. Penso, de forma especial, en totes les dones que han recorregut a l¡¯avortament. Conec b¨¦ els condicionaments que les van conduir a aquesta decisi¨®. S¨¦ que ¨¦s un drama existencial i moral. He trobat moltes dones que portaven en el cor una cicatriu per aquesta elecci¨® soferta i dolorosa¡±.

En aquella ocasi¨®, vig¨ªlies del Jubileu de la Miseric¨°rdia, Bergoglio tamb¨¦ plantejava un senyal d¡¯acostament als fidels que acudeixen a la tradicionalista Fraternitat Sant Pius X, fundada el 1970 per Marcel Lefebvre i que no combrega amb el rumb pres per l¡¯Esgl¨¦sia a partir del Concili Vatic¨¤ II: ¡°Confio que en el futur pr¨°xim es puguin trobar solucions per recuperar la plena comuni¨® amb els sacerdots i els superiors de la Fraternitat¡±. A la seva carta apost¨°lica d¡¯avui, Francesc tamb¨¦ est¨¦n ¡°m¨¦s enll¨¤ del per¨ªode jubilar¡± l¡¯autoritzaci¨® perqu¨¨ els fidels que, ¡°per diversos motius freq¨¹enten les esgl¨¦sies on celebren els sacerdots de la Fraternitat Sant Pus X¡±, puguin ¡°rebre v¨¤lidament i l¨ªcitament l¡¯absoluci¨® sacramental dels seus pecats¡±.

Diumenge passat, el Papa va clausurar el Jubileu de la Miseric¨°rdia i va tancar la Porta Santa de la Bas¨ªlica de Sant Pede. A m¨¦s de desenes de milers de fidels i les m¨¤ximes autoritats italianes, a la cerim¨°nia van assistir els 17 cardenals ¨C13 electors i quatre d¡¯em¨¨rits¨C creats per Jorge Mario Bergolgio dissabte passat, entre ells l¡¯arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro; de M¨¨rida (Vene?uela), Baltazar Enrique Porras Cardozo; de Tlalnepantla (M¨¨xic), Carlos Aguiar Retes, i de Bras¨ªlia (Brasil), S¨¦rgio da Rocha.