Quan dutxar-se ¨¦s un luxe a Barcelona

3.000 persones sense sostre sobreviuen als carrers de Barcelona. Recorreran parcs, bancs, caixers, ponts, menjadors socials, ambul¨¤ncies i dutxes compartides. L'Ajuntament t¨¦ quatre centres amb 140 dutxes gratu?tes. Cada any es presten 2.400 serveis. Les entitats del tercer sector n'aporten 113 m¨¦s. En total, sigui en mans p¨²bliques o privades, 253 dutxes per a qui les sol¡¤liciti o aconsegueixi un perm¨ªs dels serveis socials.

¡°Per dutxar-te aqu¨ª, cal que ens portis la documentaci¨® de l'assistent social¡±, informa la telefonista d'unes dutxes del Poble Sec. Ens deriva al centre de dia de l'avinguda Meridiana. All¨¤, a l'entrada, una recepcionista i un vigilant jurat. ¡°Doni'm el DNI. Donem 50 n¨²meros per dia. Vost¨¨ t¨¦ el 47. Li toca al mat¨ª entre les 10.30 i les 11.00¡±, informa la dona. ¡°No, no ¨¦s necessari que porti tovallola. De fet, la roba que tingui bruta la deixa aqu¨ª i li donarem roba neta. Aix¨° s¨ª, la roba que deixi la perd¡±, adverteix.

A les 10.20 de l'endem¨¤ ja som a Meridiana. Prop de 15 persones es saluden a l'exterior. Uns n'acaben de sortir dutxats i afaitats. Estrenen roba i es feliciten per la seva bona sort: ¡°Doncs els pantalons que m'han tocat s¨®n suaus¡±. Un jove roman¨¨s aparca un carret que un dia va pert¨¤nyer a un supermercat. Lliga amb cadena i cadenat a un fanal el garbuix de rodes i ferros amb el qual carrega ferralla. Entrem amb ell a les dutxes.

Per la porta entra Rafael acompanyat d'un altre sense sostre. Tots dos porten anys passejant-se pel centre de Barcelona. Ahir, Rafael va caure i t¨¦ la roba plena de sang. ¡°Avui no ens toca, per¨° podem canviar-li la roba?¡±, demana el company de Rafael. Una treballadora rebusca a l'armari. El seu company mesura al propi coll la cintura dels pantalons que li lliuren: ¡°Aquests t'aniran b¨¦¡±.

Arriba el nostre torn. Ensenyem el n¨²mero i ens endinsem en un passad¨ªs. Primer de tot trobem el vigilant de seguretat. ¡°Deixa aqu¨ª el que tinguis de valor perqu¨¨ all¨¤ dins (a les dutxes) pots perdre-ho¡±, explica tot picant l'ullet. Segona parada. ¡°Agafi una tovallola, fulla d'afaitar¡­ a veure quina roba podem donar-li per aqu¨ª¡±, comenta una senyora uniformada amb una bata blanca de sanit¨¤ria. ¡°No fa falta, porto la meva roba¡±, seguim pel passad¨ªs.

Al fons a l'esquerra, el vestidor de dones. A la dreta, el nostre objectiu. Dins, una desena d'homes parlen a crits en ¨¤rab. S¨®n dutxes de vestidor antic de terra grisenc i portes ocres. Ning¨² es passeja nu. El pudor ¨¦s extrem. Esperem desordenadament el nostre torn despr¨¦s de decidir que avui no toca afaitar-se. Hi ha massa gent a les piques. Alguns riuen, d'altres canten, d'altres miren a terra en silenci. Tot s'inunda de baf. Als peus de la nostra dutxa hi ha un xamp¨² de litre i mig: Dermodex. L'aigua ¨¦s t¨¨bia per¨° no es pot regular. La porta no t¨¦ forrellat per¨° ning¨² obre fins que no sortim.

Emprenem el cam¨ª de sortida, nets per¨° sense afaitar. Ens tornen la motxilla. Fora, el jove roman¨¨s comen?a, despr¨¦s de la dutxa, la seva jornada arrossegant el carret. La superviv¨¨ncia per als 3.000 sense sostre que malviuen a Barcelona continua.