No ¨¦s populisme, ¨¦s cesarisme

Atesa la confusi¨® regnant sobre el significat de la paraula populisme, fa temps vaig decidir no usar-la en cap article. Per¨° s¡¯ha depassat el llindar en el qual les converses es tornen inintel¡¤ligibles, perqu¨¨ populisme denota un conglomerat d¡¯expressions pol¨ªtiques de diversa ¨Ci fins i tot contraposada¨C ¨ªndole program¨¤tica. Donar¨¦ uns exemples d¡¯aquesta confusi¨®. En el titular ¡°Angela Merkel ofereix la seva experi¨¨ncia per fer front al populisme¡± d¡¯El Mundo, populisme al¡¤ludeix a opcions pol¨ªtiques tan diverses com el trumpisme, Alternativa per a Alemanya o Podem. El president del PNV d¡¯?laba titlla de populista el PP per haver apujat l¡¯impost d¡¯activitats econ¨°miques. Pedro S¨¢nchez va ser titllat de populista per la manera en qu¨¨ va convocar i va gestionar aquella nit de Walpurgis que va acabar sent el Comit¨¨ Federal del PSOE despr¨¦s del qual va dimitir.

L¡¯atribuci¨® indiscriminada de l¡¯etiqueta no implica l¡¯homogene?tzaci¨® del seu significat. Com va explicar Francisco Fern¨¢ndez Buey, un dels primers populismes pol¨ªtics es d¨®na a R¨²ssia a la segona meitat del segle XIX. Tal populisme va ser objecte de comentaris elogiosos per alg¨² tan poc sospit¨®s de revolucionari o de feixista com Isaiah Berlin. Aix¨ª que, oh sorpresa, tamb¨¦ significa una cosa que els liberals informats han apreciat.

Per¨° la paraula tamb¨¦ t¨¦ altres significats: el peronista ¨Cque excita el b¨¤ndol d¡¯Errej¨®n de Podem¨C, el xen¨°fob, de Trump i Alternativa per a Alemanya, o l¡¯antipol¨ªtic, que practica, cometent una flagrant contradicci¨®, Grillo a It¨¤lia. Aquesta unificaci¨® en l¡¯atribuci¨® de l¡¯etiqueta, no obstant aix¨°, ¨¦s injustificada per fal¡¤la?. Populisme ¨¦s un terme profundament ambigu i quan s¡¯usa sense fer refer¨¨ncia als diferents significats que t¨¦ ¨Cencara sabent que els t¨¦¨C es busca desacreditar l¡¯adversari mitjan?ant l¡¯anomenada fal¡¤l¨¤cia de l¡¯equivocitat, aix¨° ¨¦s, atribuint un significat pejoratiu al discurs de l¡¯adversari amb el qual aquest no est¨¤ necess¨¤riament comprom¨¨s.

Per¨° no veig cap ra¨® per la qual haur¨ªem d¡¯acceptar aquesta pobresa del llenguatge. Tenim a disposici¨® m¨²ltiples termes que permeten desfer les ambig¨¹itats de les quals emmalalteix el populisme. Per qu¨¨ insistir a anomenar Trump populista quan ¨¦s, abans de res, un xen¨°fob, un misogin i un proteccionista? Per qu¨¨ parlar d¡¯Alternativa per a Alemanya com una for?a populista quan l¡¯expressi¨® extrema dreta captura el nucli de les seves propostes? Per qu¨¨ descriure com a populista el projecte pol¨ªtic de Podem quan, malgrat les bandades, avui dia ¨¦s un programa socialdem¨°crata bastant tradicional?

Aquesta pobresa del llenguatge recorda l¡¯¨²s que feia el papa Ratzinger de l¡¯expressi¨® relativisme ¨¨tic i, que si escau, servia per criticar determinades posicions respecte de l¡¯avortament: era relativista ¨¨tic qui estava a favor que les dones poguessin decidir. Per¨° aix¨°, ¨°bviament, ¨¦s fals: una persona que est¨¤ a favor que les dones puguin triar abra?a el liberalisme pol¨ªtic, o el feminisme, per¨° no el relativisme ¨¨tic. Heus aqu¨ª el parany ret¨°ric: projectar la connotaci¨® pejorativa que per Ratzinger t¨¦ relativista sobre el liberalisme o el feminisme.

Per¨° tornem al populisme. Potser hi ha alguna cosa que s¨ª que tenen en com¨² moltes de les expressions agrupades amb aquesta etiqueta. Es tracta d¡¯una pretesa relaci¨® comunicativa directa entre el l¨ªder carism¨¤tic i el sentir del ¡°poble¡±, una relaci¨® que, a mitj¨¤ termini, se sospita que pot convertir en irrellevants les institucions de la democr¨¤cia representativa. Aquesta relaci¨® entre el governant i el poble, com tamb¨¦ recorda Fern¨¢ndez Buey, va ser denominada tradicionalment cesarisme, no populisme.

Els cesaristes no comparteixen necess¨¤riament el programa pol¨ªtic, per¨° s¨ª que tenen en com¨² la creen?a que estan fent seves aquelles veritats que resultarien evidents per al poble, veritats a les quals els altres pol¨ªtics o b¨¦ no poden accedir, perqu¨¨ els falta la perspic¨¤cia del C¨¨sar, o b¨¦ no s¡¯atreveixen a enarborar per covardia, covardia desconeguda pel C¨¨sar. Iglesias, Maduro, Trump, Grillo i tamb¨¦ Rufi¨¢n ¨Cque a m¨¦s d¡¯erigir-se en portador de la veritat del que pensem i sentim els xarnegos ara tamb¨¦ posseeix la veritat del socialisme¨C s¡¯enorgulleixen de dir en veu alta el que tot el poble suposadament pensa.

Heus aqu¨ª, doncs, una modesta proposta sem¨¤ntica: quan vulguem agrupar totes aquestes personalitats pol¨ªtiques, no els anomenem populistes; anomenem-los cesaristes.

Pau Luque ¨¦s investigador a l¡¯Institut d¡¯Investigacions Filos¨°fiques de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic