La Vall d¡¯Aran vol les seves ¡®estructures d¡¯Estat¡¯

Converg¨¨ncia Democr¨¤tica Aranesa-Partit Nacionalista Aran¨¨s (CDA-PNA) replica l'estrat¨¨gia de l'independentisme catal¨¤ de construir les seves estructures d'Estat. El Conselh Generau d'Aran, el govern territorial de la Vall d'Aran, va sorprendre aquest novembre presentant MeteoAran, un servei meteorol¨°gic propi. El Conselh, governat per CDA-PNA, va justificar la creaci¨® de MeteoAran a partir de la nova Llei de R¨¨gim Especial de l'Aran, aprovada el 2015, que atorga a l'Aran moltes compet¨¨ncies de la Generalitat. El Departament de Governaci¨® confirma que la Generalitat est¨¤ negociant amb el Conselh ¡°convenis o trasp¨¤s de compet¨¨ncies¡± en gesti¨® de parcs naturals, sector aeron¨¤utic, programes de fauna salvatge, urbanisme i federacions esportives pr¨°pies.

Amb una poblaci¨® de 10.000 habitants, la Vall d'Aran gaudeix des del segle XIV d'una autonomia ininterrompuda ¨Camb excepci¨® de les dictadures de Primo de Rivera i Franco. El govern aran¨¨s gestiona serveis p¨²blics cedits per la Generalitat, com la xarxa sanit¨¤ria, Bombers, agents forestals, promoci¨® tur¨ªstica, transport p¨²blic, els heliports o la prevenci¨® d'allaus. La Generalitat concedeix anualment al Conselh el pressupost per assumir aquestes responsabilitats. El 97% del pressupost del Conselh ¨C22 milions d'euros el 2016¨C prov¨¦ de la Generalitat. El S¨ªndic d'Aran, Carlos Barrera, vol que la Vall d'Aran assoleixi ¡°la m¨¤xima capacitat d'autogovern¡± i que en el futur immediat controli ¡°les compet¨¨ncies m¨¦s estrat¨¨giques¡± per als seus ciutadans. Barrera assegura que el 75% de les compet¨¨ncies podrien cedir-se al Conselh sense que li supos¨¦s cap despesa afegit a la Generalitat. Tot i aix¨°, Barrera confirma que les dotacions s'han d'anar revisant, com ¨¦s el cas de les millores que s'estan negociant de la partida per a l'Hospital de Viella o per a les places de resid¨¨ncies de la tercera edat.

El S¨ªndic aran¨¨s explica que les negociacions m¨¦s avan?ades s¨®n les que fan refer¨¨ncia a la cessi¨® del programa de reintroducci¨® de l'¨®s ¨Cel Conselh ¨¦s molt cr¨ªtic amb la gesti¨® que se'n fa per part de la Generalitat¨C, les compet¨¨ncies per delimitar espais naturals protegits i en urbanisme. ¡°Volem ser sobirans en l'aprofitament i conservaci¨® de les nostres muntanyes. No volem convertir-nos en un pessebre del que volen a Barcelona¡±, diu el secretari general de CDA-PNA, ?lex Moga. Per Moga tamb¨¦ ¨¦s prioritari, per salvar la llengua aranesa, que la Generalitat cedeixi al Conselh la gesti¨® de la delegaci¨® a Viella de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals per convertir-ho en la televisi¨® i r¨¤dio del govern aran¨¨s.

Cr¨ªtiques a la Generalitat

Barrera ¨¦s molt cr¨ªtic amb el que ell considera ¡°un gran desconeixement de les necessitats de l'Aran per part dels departaments de la Generalitat. No s¨®n conscients de l'exist¨¨ncia de la Llei d'Aran i del seu contingut¡±. ¡°El problema¡±, afegeix Barrera, ¡°¨¦s que nosaltres anem a una velocitat i els departaments de la Generalitat, a una altra¡±. El S¨ªndic denuncia que la Generalitat no est¨¤ tenint en compte el Conselh en la elaboraci¨® dels pressupostos del 2017. La Llei d'Aran reconeix al Conselh plena capacitat per adaptar la legislaci¨® catalana a la realitat de l'Aran; Barrera apunta que des del 2012, el finan?ament que destina la Generalitat al govern aran¨¨s no contempla una partida per a l'assessorament jur¨ªdic ¡°per a accions d'autogovern¡± que servirien per adaptar les lleis catalanes a l'Aran.

El l¨ªder de l'oposici¨® aranesa, el socialista Paco Boya, valora que ¨¦s absurd plantejar noves compet¨¨ncies mentre el Conselh no tingui autonomia financera. La llei d'Aran estableix que a partir del 2018, el Conselh i les institucions catalanes negociaran un nou sistema de finan?ament, amb la possibilitat que el govern aran¨¨s assumeixi part de la recaptaci¨® del seu territori. Boya tamb¨¦ alerta que encara no s'ha complert el comprom¨ªs del Conselh de ratificar la Llei Aranesa amb un refer¨¨ndum. Barrera descarta per primer cop aquesta consulta i proposa substituir-ho per un proc¨¦s participatiu que pregunti als aranesos qu¨¨ modificarien de la llei i qu¨¨ consideren prioritari en l'autogovern.

Impostos propis

La Llei d'Aran reconeix moltes compet¨¨ncies que el Conselh encara pot assumir: la creaci¨® d'un nou cos policial mediambiental, un ens de construcci¨® d'habitatge p¨²blic, un Observatori Socioecon¨°mic o la figura del Prohom d'Aran ¨CS¨ªndic de Greuges¨C, entre d'altres. La Llei d'Aran tamb¨¦ atorga al Conselh la capacitat de crear tributs propis. CDA-PNA i l'oposici¨® d'UA-PSA coincideixen que no ¨¦s el moment de plantejar aquesta opci¨® per¨° tamb¨¦ comparteixen la possibilitat que en el futur es pugui desenvolupar. Boya creu que es podria idear un impost sobre la venda d'alcohol i tabac ¨Cun negoci important per la proximitat del mercat franc¨¨s¨C o sobre l'¨²s de recursos naturals. Moga considera que l'Aran podria gestionar el tram local de taxa tur¨ªstica o el seu c¨¤non digital. Barrera ressalta que la creaci¨® d'impostos propis no hauria de gravar els aranesos ¡°perqu¨¨ seria injust amb el d¨¨ficit de finan?ament que patim per part de la Generalitat¡±.

Trencament amb el PDECat

Des de la refundaci¨® de CDC en el Partit Dem¨°crata Europeu Catal¨¤, CDA ha trencat els vincles hist¨°rics que mantenia amb la casa mare catalana. Aquests vincles es materialitzaven en un acord de doble milit¨¤ncia i en la concurr¨¨ncia dels dos partits en la mateixa llista electoral. CDA vol renegociar l'alian?a amb noves prioritats: una representaci¨® permanent dels interessos aranesos a la Generalitat i una representaci¨® fixa al Parlament. CDA ha recuperat en la seva difusi¨® p¨²blica les sigles PNA. Moga constata que el seu partit t¨¦ des de l'inici del proc¨¦s sobiranista catal¨¤ un nou posicionament ¡°a favor d'un nacionalisme aran¨¨s m¨¦s fort¡±.