Solidaritat central

El soci¨°leg Vicent Flor acaba de publicar un llibre molt interessant, Societat an¨°nima, sobre els valencians, els diners i la pol¨ªtica. Com es poden imaginar, parla de la corrupci¨® del PP local, per¨° no solament ni en primer lloc, perqu¨¨ hi ha problemes m¨¦s estructurals, i tant o m¨¦s greus que aquest. El llibre est¨¤ escrit abans de la p¨¨rdua del poder auton¨°mic del PP, per¨° la situaci¨® que retrata no ha canviat gaire, en especial pel que fa a les relacions econ¨°miques entre l¡¯autonomia i el govern central, i tot el que diu sobre aquesta q¨¹esti¨® continua sent v¨¤lid.

El llibre dedica un llarg cap¨ªtol a demostrar, amb dades a la m¨¤, per activa i per passiva, que el tractament fiscal que rep el Pa¨ªs Valenci¨¤ fa d¨¨cades que ¨¦s extraordin¨¤riament injust, i l¡¯autor sost¨¦ que aquesta injust¨ªcia ¨¦s en bona part responsable dels creixents problemes econ¨°mics i socials dels valencians (¨¦s a dir, que s¨®n problemes en part provocats per la forma en qu¨¨ l¡¯Estat ens administra). Sobre l¡¯espoli fiscal que pateix Catalunya (i les illes Balears), se n¡¯ha parlat molt. Se n¡¯ha parlat tant, de fet, que hi ha qui ha acusat de victimistes els qui en parlen. Per¨° que es parle d¡¯un fenomen no vol dir que no existesca. Ara b¨¦, el cas del Pa¨ªs Valenci¨¤ ¨¦s particularment flagrant, ¨¦s molt il¡¤lustratiu i, d¡¯altra banda, ¨¦s ben poc conegut, perqu¨¨ la ret¨°rica triomfalista dels mateixos governants valencians ¡ªque n¡¯eren v¨ªctimes¡ª ha fet tots els possibles per ocultar-lo. El fet ¨¦s el seg¨¹ent: des dels anys noranta del segle XX, el nivell de renda per c¨¤pita al Pa¨ªs Valenci¨¤ ¨¦s sensiblement inferior a la mitjana estatal (un 12%, poca broma), mentre que suporta una pressi¨® fiscal superior a la mitjana i rep una despesa p¨²blica total per habitat inferior a la mitjana (15%).

En unes altres paraules, el del Pa¨ªs Valenci¨¤ ¨¦s un cas singular (no ¨²nic, perqu¨¨, en molt menor escala, a M¨²rcia tamb¨¦ li passa) d¡¯una comunitat pobra i estancada que, en compte de rebre ajuda, ha de finan?ar solid¨¤riament comunitats que s¨®n m¨¦s riques que ella. I no ¨¦s una manera gaire demag¨°gica de dir-ho, perqu¨¨ en efecte hi ha comunitats aut¨°nomes amb PIB superior a la mitjana que tenen super¨¤vit fiscal, com Arag¨® i La Rioja.

La solidaritat, tal com l¡¯ent¨¦n l¡¯Estat central, ¨¦s una cosa ben estranya. La conclusi¨® de Vicent Flor ¨¦s que ¡°l¡¯assignaci¨® de recursos no segueix cap patr¨® racional¡±, sin¨® que castiga o premia territoris en funci¨® d¡¯uns altres criteris, de la mateixa manera que no at¨¦n els interessos dels administrats, sin¨® els d¡¯una certa idea pr¨¨via, radial, de pa¨ªs (per exemple, la inversi¨® en dos AVE de Madrid a Val¨¨ncia i de Madrid a Alacant, quan la connexi¨® entre les dues principals ciutats valencianes encara ha de fer un gran revolt per Almansa, per no parlar del fre sistem¨¤tic a l¡¯eix mediterrani). Quan s¡¯acusa els catalans d¡¯insolidaris perqu¨¨ volen pal¡¤liar el seu espoli, aquests haurien de comen?ar a pensar qu¨¨ pot voler dir aquest terme, solidaritat, en boca dels qui obliguen els m¨¦s pobres a pagar les despeses dels qui s¨®n m¨¦s rics que ells ¡°pel b¨¦ com¨²¡±. Els arcans de l¡¯Estat s¨®n misteriosos.