Una ¡®Elektra¡¯ demolidora

Vetllada hist¨°rica al Liceu?amb l'estrena a Espanya del muntatge d'Elektra?signat per Patrice Ch¨¦reau. El director d'escena, cineasta i actor franc¨¨s va morir tot just tres mesos despr¨¦s de la seva estrena triomfal, el juliol del 2013, al Festival d'Aix-en-Provence; des de llavors, desperta passions per tot arreu on passa. En una lli?¨® de teatre i vida musical que deixa empremta, Ch¨¦reau explora la psicologia dels personatges d'Elektra amb una mirada inquietant, pertorbadora en la seva capacitat d'humanitzar el mite i renovar la lectura de la genial ¨°pera de Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal. I el Liceu va vibrar despr¨¦s de la memorable funci¨® dirigida per Josep Pons, amb la demolidora Electra d'Evelyn Herlitzius al capdavant d'un gran repartiment.

Un escenari m¨ªnim, una il¡¤luminaci¨®, un vestuari modern. Ch¨¦reau no necessita res m¨¦s per ambientar una lectura d'un drama d'implacable tensi¨® que, sota la seva s¨¤via mirada teatral, s'apropa a la sensibilitat de l'espectador d'avui; lluny dels estereotips, veiem en l'escenari persones de carn i ossos que viuen en un m¨®n real, sense coartades mitol¨°giques.

La direcci¨® d'actors ¨Cpura filigrana¨C aporta matisos nous. Ch¨¦reau aprofita la geometria de l'espai i el moviment dels personatges per fer gran teatre: veure les minyones escombrant abans que esclati la m¨²sica en obrir-se una gran porta crea d'entrada una tensi¨® que no decau en cap moment; els gestos mostren restes de lla?os afectius entre Electra i la seva mare, que acaricia els seus cabells en una espurna de tendresa. I el final ¨¦s colpidor: despr¨¦s d'una dansa primitiva, orgi¨¤stica, Electra extenuada, buida ja en la seva ¨¤nsia de venjan?a, no cau morta, sin¨® que roman asseguda davant de la desesperaci¨® de Cris¨°temis i el silenci distant d'Orestes.

Sense rebaixar la tensi¨® dram¨¤tica i la viol¨¨ncia de la partitura, Pons fa un treball notabil¨ªssim al capdavant de l'orquestra del Liceu, evita excessos, cuida l'equilibri amb les veus i perfila colors refinats en una partitura de sorprenent mestratge orquestral. Els m¨²sics es van entregar a fons i van recollir merescudament aplaudiments ensordidors.

Veure Evelyn Herlitzius ficar-se en la pell d'Electra ¨¦s una experi¨¨ncia oper¨ªstica que no s'oblida. La identificaci¨® amb el personatge ¨¦s tan profunda que deixa hipnotitzat l'espectador amb una dedicaci¨® intensa com a cantant i actriu. Amb una veu d'ampli volum, amb fissures en els atacs a certes notes, per¨° d'una for?a demolidora en la dicci¨®, els gestos i la dansa, perqu¨¨ en aquesta partitura ¨Ci Pons els subratlla al fossat amb plaer¨C batega l'esperit decadent del vals vien¨¨s com a motor d'idees musicals.

L'angoixada i temorosa Clitemnestra que Waltraud Meier recrea lluny dels excessos histri¨°nics ¨¦s tan apassionant com la intensa, ben calibrada i emocionant Cris¨°temis d'Adrianne Pieczonka. Magn¨ªfic l'Orestes d'Alan Held i correcte l'Egist de Thomas Randle, en un repartiment cohesionat amb comprimaris de luxe, amb Renate Behle com a celadora, Roberta Alexander com a cinquena minyona i Franz Mazura, que amb 92 anys d¨®na vida al preceptor d'Orestes. A l'experimentat repartiment, gaireb¨¦ el mateix que va estrenar el muntatge, s'hi suma amb encert Mariano Vi?uales com a vell servent.

Gran nit d'¨°pera, en tots els aspectes, inclosa la pres¨¨ncia a la llotja d'autoritats de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en la seva primera funci¨® d'estrena al coliseu l¨ªric de la Rambla, tot un gest que evidencia cert desgla? en la relaci¨® del consistori amb el Liceu. Colau ha pogut comprovar in situ la passi¨® que, quan est¨¤ ben feta, desperta l'¨°pera; cobren especial valor les mostres d'entusiasme davant del rendiment de l'orquestra i la direcci¨® del seu titular: com m¨¦s bona sigui l'orquestra, m¨¦s bo ser¨¤ el teatre, i elevar el seu nivell de qualitat exigeix el m¨¤xim suport institucional.