El que no mesura el PISA

A l¡¯empara de l'euf¨°ria que han causat els resultats de l¡¯informe PISA a Catalunya, jo he tingut una experi¨¨ncia aquests dies que contradiu, sentint-ho molt, aquesta euf¨°ria. Resulta que vaig anar, com ¨¦s habitual en mi cada mes, a una botiga de caf¨¨, als voltants de Santa Maria del Mar, a comprar la meva raci¨® addictiva. D'adolescent em vaig inclinar per aquesta universal infusi¨®, en detriment del, per a mi, insuls te. Una vegada a l'establiment, vaig observar que entre les classes de caf¨¨s que se m'oferien n¡¯hi ha un que va cridar poderosament la meva atenci¨®. Un caf¨¨ que es diu Balzac. Li vaig dir a la dependenta que m'atenia si ella sabia per qu¨¨ aquest caf¨¨ es deia aix¨ª. La noia, amb tota la simpatia de la que era capa?, em va dir que ara mateix no sabia dir-m'ho.

En realitat la noia el que no sabia no era per qu¨¨ alg¨² li va posar al caf¨¨ Balzac, dolorosament no sabia qui era Balzac. Per tractar de sortir del pas, em va assenyalar l'amo de l'establiment, que traginava per all¨¤. Com si f¨®ssim amics d'anys, els dos vam enunciar el nom de l'escriptor franc¨¨s gaireb¨¦ a l'un¨ªson. Amb els caf¨¨s que es va prendre aquest senyor, quin homenatge millor se li podia fer, em va dir instant¨¤niament. Vost¨¨ sap que Balzac els negocis que emprenia li solien sortir fatal, li vaig comentar amb la prejudicial convicci¨® que no ho sabria. Esclar, va contestar rabent, com si hagu¨¦s estat esperant el meu comentari, per aix¨° va haver de casar-se amb aquella comtessa russa que el va ajudar a eixugar els deutes i els estrepitosos fracassos empresarials.

Mentre parlava amb ell, em vaig recordar d'una discoteca situada al carrer Balmes (no s¨¦ si encara existeix) anomenada Metamorfosis, i em vaig preguntar si el seu amo tamb¨¦ seria un ent¨¨s en Franz Kafka. O en Ovidi, que, potser, tamb¨¦.

L¡¯informe PISA diu que tot va b¨¦ a Espanya. I que Catalunya est¨¤ una mica per sobre seu. Tamb¨¦ ens diu el fam¨®s referent de l'educaci¨® mundial que a Espanya punxen la ci¨¨ncia i les matem¨¤tiques, encara que creix la lectura. Jo tinc el meu propi informe PISA. I aquest em diu cont¨ªnuament, com em va passar a la botiga de caf¨¨, que la gent jove segueix tenint immensos oceans d'ignor¨¤ncia en cultura general. I ja no dic en cultura liter¨¤ria i cient¨ªfica, que no dissimulen la llista de llibres i temes obligatoris que els infligeixen a les aules. No fa gaire tamb¨¦ vaig poder comprovar in situ com un jove franc¨¨s desconeixia absolutament no nom¨¦s l'exist¨¨ncia de les novel¡¤les que protagonitza el c¨¨lebre comissari Maigret, sin¨® que ignorava, amb tra?dorenca abs¨¨ncia de remordiment, l'exist¨¨ncia de Georges Simenon.

El meu particular radar PISA rastreja lluny dels centres docents. (M¡¯agradaria saber, o no saber, quins resultats obtindria si rastreg¨¦s les sales de mestres). El meu radar PISA es cola per aquests intersticis de la societat que mai seran objecte de cap an¨¤lisi estad¨ªstica o quantitativa. El meu PISA amb prou feines s'acontenta quan veu gent llegint als metros perqu¨¨ comprova que cada vegada s¨®n menys. Fins i tot el meu PISA descobreix amb por que ni tan sols a les biblioteques la gent llegeix llibres, amb prou feines detecta gent gran llegint revistes i diaris esportius, usuaris demanant en pr¨¦stec CD i estudiants preparant els seus ex¨¤mens.

Ara mateix no sabria com afrontar aquest greu problema, si tingu¨¦s la responsabilitat d'ajudar a pal¡¤liar-lo. No sabria com fer-ho perqu¨¨ una noia (o un noi) que va estudiar fins a l¡¯ESO, no em mir¨¦s espantada de nom¨¦s sentir el nom del vell Balzac. Molt em temo que aquesta situaci¨® t¨¦ poc a veure amb els plans d'estudi o les diferents i alternes lleis d'educaci¨® que proliferen amb tant dispendi en el nostre entorn, es digui Espanya o Catalunya.

Tinc una teoria sobre la lectura que segurament ning¨² compartir¨¤. Descobrir la lectura, com descobrir l'afici¨® a l'ornitologia o la passi¨® pels immensos misteris que el cel ens reserva o la furiosa mat¨¨ria dels forats negres o els nombres imaginaris, ¨¦s un miracle que et frega o no. S¨®c conscient que la meva teoria podria ser amonestada per voluntarista, per¨° tamb¨¦ estic segur que una cosa que no mesura cap informe PISA ¨¦s la curiositat, l'amor a saber, a llegir i a con¨¨ixer. En una paraula, com es mesura aquest do de l'autoaprenentatge i del coneixement no reglat, independentment que siguis professor universitari o amo d'una botiga de caf¨¨?

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.