Dylan pol¨ªtic

Margaret Atwood, escriptora summament perspica? i d¡¯alt voltatge pol¨ªtic, ha dit paraules in¨¨dites sobre el Nobel a Bob Dylan. La decisi¨® ha estat una sageta pol¨ªtica. En con¨¨ixer la not¨ªcia, en plena campanya electoral nord-americana, em va passar pel cap que el veredicte havia de llegir-se tamb¨¦ en aquesta clau com en edicions recents del guard¨®, en particular en el cas de Herta M¨¹ller i Svtelana Aleksievitch, dues autores d¡¯envergadura que el premi va descobrir per a p¨²blics m¨¦s grans. Amb Dylan, que ho ¨¦s tot menys desconegut, aquesta lectura pol¨ªtica no s¡¯ha produ?t, tot i el seu rellevant paper hist¨°ric. Per Atwood, es tracta d¡¯¡°una carta d¡¯amor a Am¨¨rica pel moment pol¨ªtic actual, una forma de dir: ¡®Recordeu que podeu fer-ho millor que aix¨°¡¯¡±.

Per¨° les reaccions no han anat per aqu¨ª ni als mitjans ni a les xarxes. Negar a Dylan el seu car¨¤cter pol¨ªtic ¨¦s un indici eloq¨¹ent sobre com van les coses de la imaginaci¨® creativa en els llocs que creuen haver-se-la inventat i ser els seus senyors pels segles dels segles. Tot i les objeccions a un premi sovint capritx¨®s la pol¨¨mica sobre si les can?ons s¨®n literatura fa una mica de riure, doncs la veu humana i el cant s¨®n en l¡¯origen de gaireb¨¦ tot en la cultura liter¨¤ria i els tractes entre persones, en la pau com, ai, en la guerra. L¡¯¨²nica cosa que prova ¨¦s que aix¨° de Dylan va alarmar molta gent i els segueix alarmant.

De moment he constatat que el motiu clau i no dit del desconcert ¨¦s de pol¨ªtica cultural, d¡¯oxigen. Un neguit no sense motius, d¡¯una certa superviv¨¨ncia per a les llibreries, que necessiten tant d¡¯est¨ªmuls en els lectors si de deb¨® s¨®n liter¨¤ries i de pensament, sobretot les petites llibreries: un no saber si aquest Nobel serveix per vendre llibres o per vendre discos (per promoure m¨¦s desc¨¤rregues il¡¤legals, siguem precisos). El mateix podria dir-se de les petites i mitjanes editorials, que en absolut ho preveien i, a sobre, la que abans havia apostat per Dylan ja havia hagut d¡¯abaixar la persiana, Global Rhythm. Els llibreters no tenien a qui demanar exemplars en els primers dies d¡¯octubre, quan es va saber el premi i els mitjans estaven obligats a omplir p¨¤gines amb Dylan. El Nobel literari ¨¦s garantia de publicitat medi¨¤tica per aix¨° mateix, per ser una ajuda forta per al negoci cultural, tan desat¨¨s entre nosaltres.

D¡¯acord, s¨ª. A partir d¡¯aqu¨ª, tanmateix, la pregunta continua sent per qu¨¨ a Dylan se li obvia el seu car¨¤cter pol¨ªtic. Per qu¨¨ tants afirmen que els acad¨¨mics suecs han volgut donar-se a si mateixos un bany narcisista dels seixanta, veient-se els grans com els hippies que tal vegada (no) van ser i els m¨¦s joves donant-se un gust per no haver pogut ser-ho. Un mat¨ªs sobresurt en aquests comentaris, l¡¯ansietat i el mal rotllo que provoquen els seixanta i els setanta en tanta gent. Poderosos o no que per motius variats creuen necessari cremar heretges ara o alguna cosa aix¨ª. Sobretot davant un artista neur¨°tic com Dylan, que no posa res f¨¤cil i segueix passant-se la vida a la carretera, fill dels beat que no ha deixat de ser. ?s m¨¦s inc¨°mode que Bowie, que Cohen, fins i tot que Lou Reed, que sense Dylan no hauria estat tampoc el que va ser. Continua complint-se la llei moderna: el millor artista ¨¦s l¡¯artista mort.

He seguit el debat i veure si l¡¯home deia alguna cosa substancial de cara a la cerim¨°nia, a la qual no esperava que assist¨ªs. At¨¨s l¡¯esglai que va provocar en Patti Smith la magna congregaci¨® de poder, medalles, indument¨¤ria i pedreria d¡¯alta volada ¨Cincl¨°s el vestit de materials reciclats de la princesa Vict¨°ria¨C hauria estat francament divertit veure-hi Dylan, que tanta mala bava pot gastar. Va enviar-hi una dona, l¡¯¨²nica entre els premiats. ?s clar que no podia demanar-li-ho a Joan Baez, a la qual va deixar enrere molt r¨¤pid als escenaris per triomfar sol. De llums i ombres, un munt. Per¨° demanar-li-ho a Patti Smith ¨¦s una decisi¨® pol¨ªtica: ¡°People have the power¡± ¨¦s el vers repetit d¡¯una cantant que ja no va ser hippy.

Durant el sopar, sense tantes c¨¤meres, una altra dona, l¡¯ambaixadora nord-americana, va llegir el discurs. Dylan no va eludir la pol¨¨mica: les can?ons s¨®n literatura? Per dir que des dels temps de Shakespeare, que escrivia paraules per ser dites en un escenari i no per ser llegides, els temps segueixen igual. Una declaraci¨® sens dubte pol¨ªtica, que en un poeta el¡¤l¨ªptic diu m¨¦s. Una ironia pol¨ªtica sobre la seva p¨°pia icona prof¨¨tica: els temps no han canviat.