Desprotegits

Les condicions de vida, de treball, de superviv¨¨ncia de molta gent posen en relleu el perqu¨¨ de la generalitzaci¨® cada vegada m¨¦s gran del sentiment de desprotecci¨®. Si parlem de condicions de treball, observem com l¡¯erosi¨® tant de la continu?tat laboral com del nivell de salaris ¨¦s extraordin¨¤ria. Netejar habitacions, treballar per a companyies subcontractades per grans empreses de serveis, repartir menjar a domicili i tantes altres ocupacions prec¨¤ries i falsament aut¨°noms, implica rebre retribucions per llargues jornades laborals que ens retrotrauen a molts decennis enrere. Si parlem de pensions, les incerteses s¨®n enormes, enmig de diagn¨°stics contradictoris. En l¡¯educaci¨®, el sistema p¨²blic resisteix, per¨° a costa d¡¯augmentar la segmentaci¨® i la segregaci¨® entre escoles, centres i fins i tot barris en una mateixa ciutat. La joia de la corona, la sanitat p¨²blica, mant¨¦ la seva capacitat inclusiva, per¨° exigeix constantment sobreesfor?os de professionals, mobilitzaci¨® social i atenci¨® constant davant la clara tensi¨® pressupost¨¤ria que implica el seu ple funcionament i la captura que pateix per part de corporacions establertes en el negoci de la salut.

No ¨¦s que tot aix¨° sigui nou. S¨®n segles de lluita social a la recerca de protecci¨® enfront de les amenaces d¡¯un sistema econ¨°mic que posa preu i busca beneficis en qualsevol aspecte vital. Karl Polanyi afirmava el 1944 que aquesta era precisament la gran tensi¨® que explicava els grans conflictes i trag¨¨dies del segle XX: la tensi¨® entre la tend¨¨ncia de convertir en mercaderia qualsevol aspecte vital, des de la subsist¨¨ncia fins a la cura, i la reacci¨® que aix¨° generava de recerca de protecci¨®. Protecci¨® en l¡¯Estat com a garant te¨°ric dels interessos generals o en qualsevol altre espai que assegur¨¦s recer. Els pactes a Europa de la segona postguerra van aconseguir, en clau nacional i en alguns llocs millor que en altres, trobar equilibris entre mercat i protecci¨® sobre la base de l¨°giques redistributives. Avui, en plena crisi d¡¯aquest model, assistim a una generalitzaci¨® del capitalisme autoritari i amena?ador del qual cr¨¨iem estar fora de perill.

Grans fons d¡¯inversi¨® dominen a escala global les empreses i corporacions m¨¦s grans, mentre els estats-naci¨® tracten de sostenir la ficci¨® que controlen el que succeeix dins de les seves fronteres. Al mateix temps, les grans companyies i plataformes tecnol¨°giques, reforcen el seu control de dades i informaci¨®, teixint nous lla?os amb els sistemes d¡¯informaci¨® i de control dels estats m¨¦s poderosos. La digitalitzaci¨® en mans del conglomerat GAFAM (Google, Apple, Facebook, Amazon, Microsoft) i el seu control de dades i perfils d¡¯usuaris, es converteix en una nova palanca de recuperaci¨® del capitalisme, juntament amb la ja tradicional de les grans obres i contractes p¨²bliques. Als Estats Units ara veurem noves combinacions i conflictes d¡¯interessos entre el model Silicon Valley (clau en el control i en l¡¯explotaci¨® de dades, per¨° amb poques ocupacions a oferir de moment) i l¡¯opci¨® Trump, m¨¦s d¡¯obres i infraestructures, que generen beneficis corporatius en els grans contractes p¨²blics i que tenen efectes r¨¤pids en l¡¯ocupaci¨®.

A tot arreu ressona la paraula sobirania. Sobirania es relaciona amb protecci¨®, es relaciona amb seguretat, es relaciona amb capacitat de decidir. Amb expressions i conseq¨¹¨¨ncies diferents segons qui l¡¯usi i contra qui s¡¯esgrimeixi. Per a la dreta, sobirania sol significar tancar les fronteres als immigrants per protegir els de casa. Des de l¡¯esquerra la reivindicaci¨® de sobirania es vincula a blindar el pa¨ªs enfront de les inversions especulatives i extractives del capital financer global, per aix¨ª protegir tots els qui viuen al pa¨ªs. Uns parlen de sobirania en maj¨²scula relacionant-la amb la capacitat dels estats-naci¨® de decidir de manera aut¨°noma sobre els seus assumptes. Uns altres ho formulen en min¨²scula, vinculant sobirania a aspectes concrets i vitals que assegurin la superviv¨¨ncia dels m¨¦s febles, en mat¨¨ria d¡¯aigua, energia, habitatge o tecnologia. La turbul¨¨ncia generalitzada del sistema, genera por i incertesa, i aix¨° propicia la recerca de protecci¨® en solucions que oculten perills autoritaris que hem de combatre. Per¨° per a aix¨°, hem de ser capa?os d¡¯oferir respostes de protecci¨® properes i cre?bles. Aliances locals i territorials que explorin sobiranies de proximitat, espais de solidaritat entre iguals, aprofitant els espais institucionals recuperats.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UB.