Urkullu proposa una ¡°federaci¨®¡± de nacions sense Estat dins de la UE

El lehendakari, I?igo Urkullu, ha proposat aquest dilluns la creaci¨® d'una alian?a de nacions sense Estat dins de la UE. Es tractaria de formar una "federaci¨®", que ha definit despr¨¦s com un grup de treball junt amb "Catalunya, Esc¨°cia, Flandes, Val¨°nia i altres nacions que no som Estat i vivim dins de la Uni¨® Europea" per defensar "millor" els interessos comuns, per¨° cadasc¨² dins del seu pa¨ªs, ha explicat en una entrevista a l'emissora p¨²blica Eusko Irratia. Uns interessos que podrien concretar-se en la defensa de la pres¨¨ncia directa en les institucions europees o a unir-se per lluitar per determinades infraestructures i interessos econ¨°mics, encara que de moment ¨¦s nom¨¦s una idea que no ha estat desenvolupada, expliquen fonts de la presid¨¨ncia basca.

Urkullu, que ha tornat a rebutjar la via catalana "per unilateral", sost¨¦ que ja no es pot parlar d'Estats independents, sin¨® "interdependents" que cedeixen part de la seva sobirania a la UE. "Fins i tot els que diuen que s¨®n independentistes, un minut despr¨¦s admetran la interdepend¨¨ncia, admetrien que vivim en un m¨®n interdependent, en el qual no existeix una ¨²nica sobirania i que hi ha sobiranies compartides".

En aquest context, Urkullu ha fet una crida a "treballar per com ha de ser aquesta sobirania compartida dins la UE", ja que, en la seva opini¨®, existeix la possibilitat "de llaurar d'una altra manera la nostra sobirania en la UE, encara que no tinguem Estat". Aquesta via podria ser "una federaci¨® de nacions", "en la qual estarien Catalunya, Esc¨°cia, Flandes, Val¨°nia i altres pa?sos que no som Estat i vivim dins de la Uni¨® Europea". "Constru?m la UE d'una altra manera. Aix¨° ¨¦s el que reivindico partint de la meva sobirania", ha afegit.

El president basc ha assenyalat que l'actual model d'Estat "ha fracassat" i que Espanya no t¨¦ nom¨¦s "un problema als pobles que s¨®n nacions hist¨°riques", sin¨® que "el problema" est¨¤ en el mateix Estat, que ha de resoldre prenent en consideraci¨® "la democr¨¤cia i la voluntat dels ciutadans afectats per aquest problema". En la seva opini¨®, "cal replantejar el model d'Estat, ja que despr¨¦s dels quatre anys de majoria absoluta del PP ¨¦s dubt¨®s que es pugui parlar, fins i tot, d'"Estat de les autonomies". Urkullu creu que el president del Govern central, Mariano Rajoy, en el seu intent de satisfer aquestes obligacions europees i d'altres agents, ha entrat en un exercici de centralitzaci¨® greu.

Nou Estatut

"El problema el t¨¦ l'Estat, i ha de resoldre aquest problema prenent en consideraci¨® la democr¨¤cia i la voluntat dels ciutadans afectats per aquest problema", ha assegurat el lehendakari. Aix¨ª mateix, ha destacat que no creu en la via catalana, "per¨° no perqu¨¨ sigui la via catalana", sin¨® perqu¨¨ no creu "en les vies unilaterals". "Nosaltres treballem per tenir menor depend¨¨ncia i aquest ¨¦s el nostre objectiu, tenir cada vegada m¨¦s autogovern, per tenir menor depend¨¨ncia, per¨° no barregem aix¨° amb la independ¨¨ncia. De tota manera, si mirem a la Uni¨® Europea, la unilateralitat no t¨¦ futur", ha subratllat.

Aix¨ª mateix, Urkullu ha assenyalat que espera que la meitat de la legislatura sigui "suficient" perqu¨¨ els partits pol¨ªtics realitzin "el seu diagn¨°stic i els seus plantejaments" respecte de l'actualitzaci¨® de l'autogovern d'Euskadi per, posteriorment, "negociar amb el Govern central i poder materialitzar-ho en les Corts Generals". Despr¨¦s d'aquest pas, el lehendakari ha dit que "per descomptat" que hi hauria una consulta. Una consulta que fixa la mateixa Constituci¨® i que serviria per ratificar l'estatut. "Estem dient que tenim 2017 i 2018 per treballar, i que [la consulta] podria ser a mitjans del 2018, el 2019 o el 2020", ha afegit.

En aquest sentit, ha assegurat que no vol "arraconar a ning¨²" en el proc¨¦s d'actualitzaci¨® de l'autogovern d'Euskadi i que, "si alg¨² vol quedar-se al marge, ser¨¤ la seva responsabilitat". Aix¨ª, ha destacat que la seva voluntat ¨¦s que "tots els partits participin en el debat i en l'exercici de fer plantejaments per a la soluci¨®, siguin nacionalistes o no nacionalistes".