M¨¦s sobre la llengua de l¡¯escola

De vegades l¡¯intercanvi d¡¯opinions a trav¨¦s d¡¯articles com aquest, i tamb¨¦ per Twitter, pot derivar en un interessant debat d¡¯idees, tal com sembla convocar Joaquim Coll a partir de la seva tribuna en aquest diari Normalitzar, sense pors, el castell¨¤, una resposta aparent a un article d¡¯aquesta secci¨® titulat Qu¨¨ ¨¦s la immersi¨® ling¨¹¨ªstica?, en qu¨¨, a partir d¡¯una visi¨® nova de la q¨¹esti¨®, es pretenia, justament, generar debat. Dic resposta aparent perqu¨¨ Coll no sembla anar m¨¦s enll¨¤ de fer-ne un ¨²s pretextual a fi de desenvolupar l¨ªnies de pensament pr¨¨vies i ja conegudes.

El primer que fa Coll, leg¨ªtimament, ¨¦s dur el debat al territori que li ¨¦s c¨°mode, que ¨¦s el particularisme de la situaci¨® ling¨¹¨ªstica de l¡¯escola a Catalunya. ?s el territori de confort, l¡¯espai on ¨¦s f¨¤cil assegurar que la societat catalana t¨¦ un ¡°car¨¤cter estructuralment biling¨¹e¡± (si algun socioling¨¹ista llegeix aquestes l¨ªnies, que m¡¯ho expliqui), on el castell¨¤ ha de patir una exclusi¨® dogm¨¤tica a les aules. I aix¨ª, un cop encasellat el debat en l¡¯argumentari acostumat, es proposa la construcci¨® d¡¯un nou consens ling¨¹¨ªstic, com si el model actual no hagu¨¦s estat fruit d¡¯un ampli consens i hi hagu¨¦s un clamor popular per modificar-lo, m¨¦s enll¨¤ de tribunes i tribunals. No ¨¦s el cas, em penso.

S¨ª que l¡¯encerta Coll en dir que ning¨² proposa ja la doble xarxa escolar, catal¨¤ i castell¨¤. Per¨° hauria d¡¯explicar per qu¨¨. El frac¨¤s de la proposta de doble xarxa s¡¯ha de buscar en la migradesa de la demanda del castell¨¤ com a llengua vehicular i en el xoc que aquesta circumst¨¤ncia, portada a l¡¯extrem, tindria amb altres drets adquirits per les fam¨ªlies, concretament el dret de triar centre educatiu per als fills. L¡¯¨²nica manera de construir grups homogenis hauria estat agrupant fam¨ªlies de localitats distants, cosa que hauria comportat despla?aments no desitjats i, sobretot, la pr¨¤ctica impossibilitat de triar escola d¡¯acord amb la proximitat al domicili o el projecte educatiu.

Vistos els sacrificis que aix¨° hauria suposat, la demanda pel castell¨¤ va mutar cap a la inclusi¨® d¡¯aquesta llengua com a vehicular en un percentatge de mat¨¨ries obligat¨°ries. Sembla que ¨¦s aquesta, ara s¨ª, la soluci¨® de Coll, amb una proporci¨® de castell¨¤ que ell situa en un m¨ªnim del 25%, ¡°en funci¨® de la composici¨® socioling¨¹¨ªstica del territori i del projecte educatiu del centre¡±, una interessant proposta que tanmateix flaqueja per la manca de concreci¨®. Existeix al m¨®n algun referent que ens pugui inspirar, on s¡¯apliquin principis semblants? I encara, com s¡¯haurien d¡¯implantar aquests percentatges?

El problema d¡¯adequar el nombre d¡¯hores de les dues lleng¨¹es a la composici¨® socioling¨¹¨ªstica del territori ¨¦s saber si es fa a favor o en contra, un detall gens irrellevant. Si es fa a favor (i per tant l¡¯escola reprodueix l¡¯entorn), aleshores neguem a l¡¯ensenyament un factor corrector sobre la realitat circumdant, en tant que es farien escoles eminentment catalanoparlants en entorns catalanoparlants, i a l¡¯inrev¨¦s per al castell¨¤, en un cam¨ª tendent a consolidar dues comunitats ling¨¹¨ªstiques cadascuna amb una llengua; i si es fa en contra (i per tant l¡¯escola prova de corregir l¡¯entorn), caur¨ªem en la paradoxa que, buscant corregir la immersi¨® en entorns castellanoparlants, de fet l¡¯haur¨ªem de mantenir mentre, a la vegada, es castellanitza l¡¯escola dels entorns catalanoparlants. Un embolic dels grossos.

I hi ha tres factors que, ara com ara, impedeixen una soluci¨® d¡¯aquest tipus: el primer, que estem mancats d¡¯un demi¨¹rg socioling¨¹¨ªstic que pugui establir percentatges objectius de cada llengua en funci¨® de la composici¨® socioling¨¹¨ªstica de la societat; el segon, que no hi ha voluntat pol¨ªtica per plantejar un model com aquest (el consens a favor de l¡¯escola en catal¨¤ ¨¦s majoritari, mentre que un partit com Ciutadans fa temps que ha renunciat a canviar el model de l¡¯escola a Catalunya i senzillament advoca per la devoluci¨® de compet¨¨ncies a l¡¯estat); i el tercer, i decisiu, que la jurisprud¨¨ncia de la reivindicaci¨® del castell¨¤ ha atorgat tot el poder de triar l¡¯idioma de l¡¯escolaritzaci¨® a les fam¨ªlies. Ara, per molts consensos que vulguis construir, una sola fam¨ªlia te¡¯ls pot impugnar.