El cos¨ª bavar¨¨s de Lluquet i Rovell¨®

Any rere any, la hist¨°ria del naixement de l¡¯infant Jes¨²s dona lloc a un ampli ventall de muntatges teatrals i recreacions art¨ªstiques, incloent-hi les representacions dalt d¡¯un escenari, les escenificacions de vegades itinerants a l¡¯aire lliure i les construccions d¡¯escenes nadalenques dins de diorames. Una caracter¨ªstica comuna d¡¯aquestes representacions de Nadal arreu d¡¯Europa ¨¦s el fet d¡¯ambientar la tem¨¤tica b¨ªblica en els respectius llocs de realitzaci¨®. Aix¨ª, per exemple, ning¨² no s¡¯estranya que la neu sigui un element omnipresent en els pessebres polonesos, que sant Josep i la Mare de D¨¦u s¡¯expressin en bavar¨¨s en el Krippenspiel de Sch?nau o que els pastors catalans portin mel i mat¨® al portal de Betlem. Tant si es tracta de representacions esc¨¨niques, de pessebres vivents o de diorames nadalencs, els realitzadors posen el seu segell personal a la recreaci¨® de la hist¨°ria sagrada, afegint-hi el color local i al¡¤ludint a referents identitaris del p¨²blic receptor.

En el cas d¡¯Els Pastorets o l¡¯adveniment de l¡¯infant Jes¨²s de Josep Maria Folch i Torres, dels quals es commemoren els cent anys de l¡¯estrena, el relat evang¨¨lic apareix inserit en una trama que es desenvolupa en l¡¯ambient rural de l¡¯alta muntanya catalana. Lluquet i Rovell¨®, els protagonistes de l¡¯obra, llueixen barretina, faixa, armilla de llana i espardenyes de vetes. Mentre les seves perip¨¨cies s¨®n el centre d¡¯atenci¨®, els motius de la hist¨°ria sagrada conformen el rerefons de l¡¯obra, no perqu¨¨ siguin menys importants, sin¨® perqu¨¨ l¡¯autor tracta el fet religi¨®s amb una naturalitat i una senzillesa que mantenen la vig¨¨ncia fins avui. A Els Pastorets es mostra la perfecta conjunci¨® entre el m¨®n terrenal i el regne de D¨¦u: les ¨¤nsies, les preocupacions i les pors dels personatges que representen el poble es ressituen i es redimensionen a la llum de la bona nova del naixement del Messies.

En aquest sentit, una obra que t¨¦ molt en com¨² amb el cl¨¤ssic nadalenc folquitorri¨¤ ¨¦s Der Brandner Kaspar und das ewig¡¯ Leben, basat en un relat de Franz von Kobell, publicat el 1871. L¡¯adaptaci¨® teatral, feta el 1975 per Kurt Wilhelm forma part del repertori de moltes companyies amateurs per¨° tamb¨¦ de l¡¯escena professional. Una altra mostra de la gran popularitat de l¡¯obra ¨¦s el fet que no tan sols es representa regularment al Volkstheater de Munic, sin¨® que cada any per Tots Sants la televisi¨® bavaresa emet l¡¯enregistrament dels anys setanta amb tres actors de renom en els papers principals: Fritz Strassner, Toni Berger i Gustl Bayrhammer.

El protagonista de la pe?a bavaresa ¨¦s un vell camperol que ¡ªigual que el Gets¨¦ de Folch i Torres¡ª accedeix a un pacte amb un antagonista sobrenatural del qual se n¡¯acaba penedint. Mentre que el murri del Lluquet enganya Satan¨¤s per deslliurar el seu futur sogre, el Brandner Kaspar aconsegueix burlar-se de la Mort personificada que es presenta a casa seva en la figura del Boanlkramer, el comerciant d¡¯ossos, emborratxant-lo amb aiguardent de cireres i fent trampes jugant a cartes. Les dues obres estan ambientades en el m¨®n rural i contenen m¨²ltiples refer¨¨ncies a les respectives cultures populars, incloent-hi la indument¨¤ria, els balls tradicionals i les can?ons. Ara b¨¦, el que m¨¦s agermana les dues peces ¨¦s sens dubte la fe en la redempci¨® com a tel¨® de fons. Mentre que Lluquet i Rovell¨® surten indemnes de les urpes de les f¨²ries de l¡¯Infern pel fet de pronunciar tres cops el nom de Jes¨²s, el Brandner Kaspar perd la por de morir quan li ¨¦s concedit contemplar la gl¨°ria d¡¯un cel ¡°a la bavaresa¡±, que li resulta tan familiar com l¡¯estimat paisatge prealp¨ª que tant li reca deixar enrere.

Aix¨ª doncs, Els Pastorets de Folch i Torres tenen m¨¦s en com¨² amb aquesta famosa pe?a de teatre popular bavar¨¨s que amb les tradicionals escenificacions nadalenques centrades en el naixement de Messies, des les quals a Alemanya podem esmentar, per exemple, la Hepberger Stallweihnacht, el Krippenspiel de Sch?nau, la Schlossweihnacht al castell Dyck a J¨¹chen, a prop de M?nchengladbach, o les diferents escenificacions que cada any es poden veure en escoles, sales parroquials o mercats nadalencs.