Les errades de seguretat eleven la pressi¨® sobre Merkel per agilitar les expulsions

Si hi havia dubtes sobre la responsabilitat d'Amri, dijous es van esvair. El ministre de l'Interior, Thomas de Maizi¨¨re, va dir que el tunisi¨¤ de 24 anys ¨¦s ¡°amb alta probabilitat¡± l'autor de la matan?a. Entre altres proves, va citar les seves empremtes dactilars a la cabina del cami¨® que va envestir el mercat nadalenc. Al seu costat, la cap del Govern va expressar el seu ¡°orgull¡± per la ¡°tranquil¡¤litat¡± amb la qual la poblaci¨® alemanya ha reaccionat a l'atemptat.

Tots dos compareixien a la seu berlinesa de l'Oficina Federal d'Investigaci¨® Criminal. No ¨¦s habitual que Merkel es desplaci a un altre organisme per rebre informaci¨®. Amb la seva pres¨¨ncia all¨¤ volia enviar un missatge pol¨ªtic: que segueix la cerca del sospit¨®s minut a minut.

Els senyals ara s¨®n importants. La incapacitat de l'Estat alemany per controlar Amri suposa un dur¨ªssim cop per a Merkel quan falten nom¨¦s nou mesos per a les eleccions federals. ¡°Frac¨¤s en l'expulsi¨®¡±, denunciava en la seva portada el tabloide Bild, el m¨¦s llegit del pa¨ªs. ¡°Els serveis de seguretat sabien des de fa temps que Anis Amri era molt perill¨®s. Com va poder fugir de la policia?¡±, es preguntava el S¨¹ddeutsche Zeitung.

Alemanya t¨¦ registrats uns 550 islamistes que considera disposats a cometre actes violents, per¨°, segons assegurava al diari de Munic una font de la investigaci¨®, nom¨¦s uns quants s¨®n considerats extremadament perillosos; i Amri n'era un.

Sense esperar la resposta a aquestes preguntes, destacats dirigents de la Uni¨® Cristianodem¨°crata (CDU) de Merkel s'han llan?at a fer una subhasta de propostes. Armin Laschet, que al maig es jugar¨¤ el seu futur en les important¨ªssimes eleccions regionals de Ren¨¤nia del Nord-Westf¨¤lia, va comen?ar a primera hora del dia. ¡°Aix¨ª no es pot garantir la seguretat¡±, va assegurar a la r¨¤dio p¨²blica el democristi¨¤, que va confessar que estava ¡°commocionat¡± per la gesti¨® del cas que han fet les forces de seguretat.

En les ¨²ltimes hores, els democristians han tornat a parlar de les molt q¨¹estionades ¡°zones de tr¨¤nsit¡± ¨Ccentres aixecats a les fronteres per internar-hi els nouvinguts a l'espera de saber si tenen dret a asil¨C, han proposat facilitar l'expulsi¨® dels sol¡¤licitants que hagin estat rebutjats i implantar uns sistemes electr¨°nics a la cama dels islamistes perillosos amb el qual se'ls pugui tenir controlats en tot moment.

L'atemptat ha tingut l'efecte col¡¤lateral de reobrir les ferides entre Merkel i els seus te¨°rics aliats bavaresos de la CSU, que mai s'havien tancat del tot. Els socialcristians que governen Munic insisteixen a fixar un l¨ªmit per a tot Alemanya de 200.000 refugiats a l'any, una idea que la cancellera rebutja radicalment. Per¨° els dos partits, conscients que al final s'hauran de posar d'acord per conc¨®rrer a les eleccions del setembre, havien comen?at a llan?ar senyals d'acostament. Aquest proc¨¦s ara s'ha dinamitat.

El l¨ªder de la CSU, Horst Seehofer, no va esperar ni tan sols al fet que s'aclarissin les circumst¨¤ncies de l'atac: al cap d'unes hores ja deia que el Govern havia de canviar la seva pol¨ªtica migrat¨°ria. ¡°L'hi deu a les v¨ªctimes¡±, va afegir. Destacats dirigents de la CDU van criticar el bavar¨¨s per utilitzar la trag¨¨dia per als seus objectius pol¨ªtics; i li van retreure que el seu llenguatge no diferia gaire del dels populistes xen¨°fobs d'Alternativa per a Alemanya, que en les properes eleccions poden ser els grans beneficiats de l'atac.