¡°El que la gent vol revela el que ¨¦s¡±

Vull tot aix¨°. Aix¨ª va comen?ar l'aventura. El fam¨®s poema de Jos¨¦ Agust¨ªn Goytisolo que expressa entre entranyable i ir¨°nic, emotiu i divertit, reivindicatiu i disbauxat, 79 molt variats i fins a pintorescs desitjos (¡°vull amor¡±, ¡°vull menjar Potitos Bledine¡±, ¡°vull que em tornin la gavardina que em van prendre el 17 de novembre del 1949 al cinema Carretas¡±) ha donat motiu a una de les m¨¦s simp¨¤tiques i belles experi¨¨ncies radiof¨°niques dels darrers temps.

La hist¨°ria arrenca el 2009 quan la locutora de SER Catalunya Rosa Badia decideix incorporar al seu programa Tot ¨¦s com¨¨dia una secci¨® setmanal en la qual personatges populars, fonamentalment de la cultura, recre?n el Vull tot aix¨° amb els seus propis desitjos, les seves versions personals del poema. Set anys i m¨¦s de dos centenars de peticionaris despr¨¦s, Badia ha seleccionat les llistes de desitjos de 78 dels participants (m¨¦s la seva pr¨°pia) i n¡¯ha publicat un llibre que inclou el poema original (en total 80 llistes). Vull tot aix¨° (Angle Editorial) ¨¦s un llibre solidari i els seus beneficis es dediquen a la popular campanya de R¨¤dio Barcelona Cap nen sense joguina, que ha arribat a la 50a edici¨®.

¡°El llibre recull una part de les llistes d'anhels i esperances, i tamb¨¦ desitjos gaireb¨¦ inconfesables que la gent que ha passat pel programa va tenir la generositat d'explicar-nos¡±, assenyala Rosa Badia prenent un caf¨¨ a, inevitablement, el Bracaf¨¦ del carrer de Casp, el caf¨¨ de la r¨¤dio. ¡°No hi cabien tots els que hi van participar, i la selecci¨® ha estat molt dif¨ªcil¡±, continua, abaixant la mirada. ?s aix¨ª: jo mateix he caigut del llibre i mira que tenia desitjos bons (¡°vull ser l'¨²ltim mohic¨¤, vull que tornin els cavallets de Gala Placidia, vull escriure els versos m¨¦s tristos aquesta nit¡±). ¡°Era impossible que entressin tots, molts amics se n¡¯han quedat fora¡±. I hi ha gent que els ha volgut canviar, els desitjos? ¡°Doncs no, n¡¯hi ha que els han revisats i hi ha hagut algun cas que no ha volgut apar¨¨ixer en el llibre, un escriptor molt exigent que no revelar¨¦ per¨° que considerava que no era el mateix recitar per la r¨¤dio que posar-ho per escrit. Ho entenc. En realitat el que m¨¦s em sorpr¨¨n i admira ¨¦s que tanta gent hagi dit que s¨ª. En la hist¨°ria d'aquesta iniciativa n¡¯hi ha hagut que no s'han atrevit a fer el seu poema, altres que l¡¯han escrit d¡¯una revolada i alguns que encara l¡¯estan escrivint¡±.

Entre ells surten, Imma Colomer, Isona Passola, Jaume Figueres, Jordi ?vole, Llu¨ªs Pasqual, Maruja Torres, Rosa Reg¨¤s, M¨¤rius Serra, Joan Font o Vicky Pe?a.

D¡¯on va sortir la idea? ¡°T¡¯agradar¨¤ quan t¡¯ho expliqui. ?rem a Santander prenent un caf¨¨ amb Constantino Romero i Mario Gas, que donava un curs d'estiu a la UIMP. Alg¨² va portar el llibre i Mario (que precisament ¨¦s un dels que encara no ha escrit el seu) va llegir en veu alta el poema, amb aquesta veu incre?ble que t¨¦. Quedem fascinats amb el poema. Em va semblar que es podria fer una bona secci¨® de r¨¤dio demanant a la gent que el recre¨¦s; la temporada seg¨¹ent ja vaig comen?ar¡±. Sol¡¤licitar-li a Badia que esmenti un desig d'alg¨² que li agradi especialment ¨¦s posar-la en un comprom¨ªs. Per¨° respon emocionada: ¡°Te¡¯n dire un, el d¡¯en Constantino: 'Vull ser nen alguna vegada'¡±. Romero ¨¦s dels de la llista que han mort, com Jordi Dauder, Muriel Casals o Ana Maria Moix, que va escriure, ¡°vull no haver d'anar mai m¨¦s a cap enterrament¡± i ¡°vull no morir, per¨° si ¨¦s inevitable, com els ha passat a molts, que tingui temps d¡¯escriure-ho¡±.

¡°Hi ha frases demolidores, meravelloses, trist¨ªssimes, enginyoses, desvergonyides i divertid¨ªssimes¡±, apunta Badia. ¡°El que la gent vol revela en realitat el que ¨¦s. Entre desfogaments, reflexions i bromes apareix el que s¨®n i el que volen ser. El poema et permet con¨¨ixer m¨¦s a una persona en dos minuts que a trav¨¦s d'una entrevista de mitja hora. Quantes coses diuen aqu¨ª d¡¯ells mateixos! La gr¨¤cia de tot plegat i la pauta ja ¨¦s a l'original, aquest joc entre coses serioses i boutades, entre transcend¨¨ncia i ironia¡±.

I quants s'hauran fet realitat? ¡°No ho sabem, n¡¯hi ha de ben dif¨ªcils!¡±.