Ara com ara, la llibertat ho ¨¦s tot

Pen¨²ltim episodi del xoc entre la CUP i l'antiga Converg¨¨ncia, aquesta vegada arran de la detenci¨®, a mans dels Mossos, d'alguns cupaires que es van negar a anar a declarar davant el jutge per haver cremat fotos del rei. En aquest nou cap¨ªtol del desacord en el si del que nom¨¦s un despistat podria descriure com una fam¨ªlia ben avinguda, ressona, una vegada m¨¦s, la tensi¨® entre els que consideren que aconseguir la independ¨¨ncia ¨¦s una q¨¹esti¨® de fets consumats i els que creuen que la independ¨¨ncia es pot aconseguir sense violar les regles jur¨ªdiques.

Menteixo. En realitat, a aquestes al?ades de la pel¡¤l¨ªcula, no em sembla que existeixi aquesta tensi¨®. M¨¦s aviat sembla que els que diuen que la independ¨¨ncia s'aconsegueix sense violar les regles ara mateix estan principalment interessats en aix¨°, no violar les regles. El tema de la independ¨¨ncia, no obstant la ret¨°rica, ja no sembla primordial. Perqu¨¨ entre dir que hom desconnectar¨¤ d'Espanya i desconnectar-hi realment hi ha una difer¨¨ncia gran. Mentre que el primer surt b¨¤sicament gratis, el segon, com acaben de comprovar a la CUP, no ho ¨¦s. I si es tracta de desconnectar, els cupaires, que estan lluny de ser ingenus, saben que la desconnexi¨® pot involucrar alguns sacrificis personals, alguns d'ells molt onerosos, com anar a la pres¨®. En aparen?a, estan disposats a assumir ¡ªa contracor, ¨¦s clar¡ª que aquest pot ser el preu a pagar.

En l'antiga Converg¨¨ncia, en canvi, no estan disposats a perdre la llibertat personal. Adopten, per descomptat, el discurs a favor de la llibertat d'expressi¨®, per¨° per a decepci¨® dels cupaires no fan gaire cosa m¨¦s. (Por cert, el perfil baix i l'ambig¨¹itat d'ERC en aquest tipus de disputes sembla formar part d'una estrat¨¨gia m¨¦s aviat conservadora, o, dit d'una altra manera, en aquests embolics ERC sembla trobar-se m¨¦s propera a la posici¨® de l'antiga Converg¨¨ncia que no pas a la de la CUP).

A dia d'avui potser la principal tensi¨® existent en la classe pol¨ªtica independentista es d¨®na entre aquells que veuen la independ¨¨ncia com un instrument revolucionari o emancipador i aquells que veuen la independ¨¨ncia com un instrument ret¨°ric. Potser aquesta difer¨¨ncia no era tant evident el 2012, el 2013 o el 2014, per¨° em sembla que amb les eleccions de setembre de 2015 part de la classe pol¨ªtica independentista es va adonar que en l'escenari pol¨ªtic m¨¦s immediat la independ¨¨ncia no apareixia per enlloc, de manera que aquesta difer¨¨ncia sobre la funci¨® que havia d'exercir la independ¨¨ncia, per b¨¦ que subtil, va cristal¡¤litzar.

L'actitud dels ex-convergents en aquests assumptes em recorda l'actitud de Humbert Humbert, el protagonista de Lolita. Cap al final de la novel¡¤la, quan Lolita ha aconseguit fugir de l'univers pertorbat del seu captor, aquest, hist¨¨ric, comen?a a comportar-se de manera imprudent, flirtejant de forma involunt¨¤ria amb delatar-se davant la policia. Finalment, s'adona que no pot recuperar Lolita des de la pres¨®, i Nabokov li fa asseverar el seg¨¹ent: ¡°En la meva ment no hi havia m¨¦s que una idea senzilla i clara, i era aquesta: De moment, la llibertat ho ¨¦s tot¡±.

Aquesta sembla ser la mentalitat de l'antiga Converg¨¨ncia: en aquest instant, res val m¨¦s que la llibertat. I no es tracta de la llibertat del pa¨ªs oprimit; encara menys la dels cupaires que fan pires mon¨¤rquiques simb¨°liques. No, per a les persones pertanyents a l'¨°rbita convergent i que comanden el proc¨¦s, la seva llibertat ho ¨¦s tot. De moment, deu pensar Jordi Jan¨¦, conseller d'Interior, no arriscar¨¦ la meva llibertat.

Aquest episodi fa ressorgir una pregunta interessant, una pregunta que es projecta cap al futur: quant durar¨¤ aquest ¡°de moment¡± per a l'¨°rbita convergent? Arribar¨¤ el dia en qu¨¨ aquest ¡°moment¡± acabi per donar pas a una etapa en qu¨¨ la classe dirigent convergent consideri que s¨ª que val la pena posar altres coses per davant de la llibertat personal? Intentar respondre aquesta pregunta requereix molta especulaci¨®, per¨° potser s¨ª que es pot fer una prognosis molt temptativa: mentre les circumst¨¤ncies pol¨ªtiques i demogr¨¤fiques es mantinguin estables, no sembla infundada la sospita que aquest moment, com l'instant etern que d¨®na t¨ªtol a un elevat poemari d'Enric S¨°ria, sigui un moment que no acabi mai.

Pau Luque ¨¦s investigador a l'Institut d'Investigacions Filos¨°fiques de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic.