La indignitat de Forcadell

El ple del Parlament del dia 21 va sortir en defensa del dret dels diputats a debatre idees, sense m¨¦s l¨ªmits que "el respecte de la decisi¨® majorit¨¤ria i la garantia dels drets de la minoria". I en suport, cosa perifr¨¤stica, de la presidenta, Carme Forcadell.

Un prop¨°sit fant¨¤stic. Nom¨¦s que, com ja ¨¦s habitual, el text va sortir a la llum amb un consens camacurt, nom¨¦s amb el suport de tres dels sis grups parlamentaris: per¨°, s¨ª, es presenta com si fos un¨¤nime.

Nom¨¦s que una cosa ¨¦s debatre idees i una altra diferent presentar, afavorir, redactar o postular resolucions, projectes o lleis obertament il¡¤legals.

Nom¨¦s que la llibertat d'expressi¨® concorda amb el respecte a l'ordenament legal en comptes de contradir-lo: perqu¨¨ en forma part, des del frontispici de la Constituci¨®, article 20.

L'autojustificaci¨® parlament¨¤ria es va redoblar amb unes declamacions contra les actuacions del Tribunal Constitucional (TC), que va invalidar el vot del nou full de ruta secessionista estiuenc i en favor del refer¨¨ndum unilateral (del 5 i 6 d'octubre). La presidenta i els altres membres sobiranistes de la Mesa van proclamar emf¨¤ticament que rebutjaven convertir-se en "censors" dels diputats, que garantirien que tots: ¡°Puguin expressar-se, pensin el que pensin", i que la Mesa compliria "el deure garantir el debat parlamentari" malgrat les "intimidacions".

El cinisme d'aquesta autodefensa resulta evident si es recorda que va ser aquest mateix organisme el que va rebutjar ¨Ctamb¨¦ per aparentar una exportable unanimitat en comptes de la divisi¨® de la Cambra¨C la reclamaci¨® de diversos grups disconformes amb les lleis de desconnexi¨®. I que es van oposar al fet que es tramitessin en "pon¨¨ncia conjunta", format que evidencia un acord total de la Cambra i l'¨²s honest de la qual es reserva a aquest acord previ. No volien participar en un acte legislatiu que consideraven contrari a la legalitat democr¨¤tica.

La deshonesta imposici¨® (als seus col¡¤legues diputats) del format impugnat, orquestrada per Forcadell i els seus adl¨¤ters, queda com a monument a la seva discriminaci¨® entre partidaris i rivals: per als primers, la llibertat, la defensa, el suport, sempre en nom de la democr¨¤cia; per als segons, l'esclafament. Els minoritaris van rec¨®rrer contra el disbarat davant el TC: no tothom a Catalunya aplaudeix que se li escupi. I el tribunal, en sent¨¨ncia publicada el dia 23, tan sols l'endem¨¤ passat de l'autodefensa de la presidenta, va dictaminar que els drets dels recurrents "van quedar vulnerats" amb la creaci¨® de les pon¨¨ncies falsament conjuntes: s'havia violat ni m¨¦s ni menys que el seu dret d¡¯exercir les seves funcions representatives.

Un sectarisme redundant i complementari ha estat el que s¡¯ha practicat amb relaci¨® a l'acte p¨²blic de destrucci¨® d'imatges del Rei a la mateixa seu del Parlament, protagonitzat el dia 12 d'aquest mes per alguns diputats de la CUP. Tamb¨¦ el dia 21 Forcadell es va negar a prendre cap mesura sobre aquest tema, al¡¤legant la necess¨¤ria protecci¨® dels parlamentaris (a aquests, s¨ª) i la seva llibertat d'expressi¨® (en aquest cas, s¨ª).

Encara que l'aplicaci¨® del Codi Penal a les ofenses al Rei sigui un anacronisme ¨Cque ho ¨¦s¨C, i conciti ampli rebuig ¨Cque el concita¨C, resulta ins¨°lit en qualsevol Parlament que alguns dels seus membres, que representen tots els ciutadans i no nom¨¦s els seus votants, es dediquin a aquest tipus de tasques.

No era necessari que la Mesa els sancion¨¦s, per¨° s¨ª que era imprescindible, encara que nom¨¦s fos per dignitat institucional pr¨°pia, i per coher¨¨ncia amb el seu mandat, que apliqu¨¦s el recentment aprovat (25 de juliol) codi de conducta dels diputats. Aquesta autoregulaci¨® imposa als honorables que han de mantenir una "conducta respectuosa" amb tots els ciutadans (el Rei tamb¨¦ ho ¨¦s), segons el seu article 7.2. I, per tant, la "utilitzaci¨® d'un llenguatge adequat" (trencar-li la cara, si m¨¦s no simb¨°licament, no sembla que ho sigui). Una reconvenci¨®, una admonici¨®, un av¨ªs, un suau clatellot dial¨¨ctic era obligat. I no hi va ser.

De manera que Forcadell segueix sent la presidenta m¨¦s sect¨¤ria (el ress¨° subm¨ªs del poder¨®s Executiu i el fuet de la feble oposici¨®), incompetent (ignora, menysprea i conculca els dict¨¤mens del seu servei jur¨ªdic contraris als seus desvergonyiments anticonstitucionals) i divis¨°ria (fa m¨¦s profundes les fractures de l'hemicicle en comptes de pugnar per superar-les) que ha tingut el Parlament des de la seva restauraci¨®. La dignitat de la presid¨¨ncia brilla per la seva abs¨¨ncia.