Quan falla la confian?a

Des de la Transici¨®, el PSOE i el PSC s¨®n dos partits independents i separats. Per¨°, si b¨¦ jur¨ªdicament aix¨° ¨¦s exacte, a partir d¡¯aquesta ¨¨poca els uneix un protocol que estableix, entre altres, dos acords fonamentals. Primer, des d¡¯un punt de vista electoral, el PSOE no presentar¨¤ candidatures pr¨°pies en les quatre circumscripcions catalanes i deixar¨¤ que aquest buit el cobreixi el PSC, el qual elaborar¨¤ lliurement les seves llistes de candidats. Segon, des d¡¯un punt de vista org¨¤nic, el PSC estar¨¤ representat en els ¨°rgans de direcci¨® del PSOE per¨° no al rev¨¦s, ¨¦s a dir, el PSOE no estar¨¤ representat en els ¨°rgans de govern del PSC.

Aquesta relaci¨®, sens dubte asim¨¨trica, en benefici del PSC, va funcionar acceptablement b¨¦ mentre va durar la confian?a m¨²tua. Aquesta va comen?ar a flaquejar fa uns quinze anys i ara est¨¤ sota m¨ªnims despr¨¦s de la desobedi¨¨ncia de tots els diputats catalans a l¡¯acord del Comit¨¨ Federal del PSOE segons el qual havien d¡¯abstenir-se per facilitar la investidura de Mariano Rajoy.

Aquesta relaci¨® ¨¦s asim¨¨trica per un doble motiu. Primer, perqu¨¨ el PSOE cedeix una circumscripci¨® tan important com Barcelona quan en aquest territori es vota m¨¦s els dirigents nacionals socialistes que els socialistes catalans. La prova ha estat en la difer¨¨ncia de resultats entre les generals i les auton¨°miques: en les primeres sempre arrasava el PSOE; en les segones, sempre perdia el PSC. La causa era que un important tant per cent del vot socialista a les generals s¡¯abstenia a les auton¨°miques. Gr¨¤ficament: es votava Felipe Gonz¨¢lez o Rodr¨ªguez Zapatero a les generals i no els candidats auton¨°mics que presentaven els socialistes catalans. Si b¨¦ el vot socialista a Catalunya tenia un important component catal¨¤, la influ¨¨ncia del socialisme espanyol era decisiva. Els diputats del PSC a Madrid eren molt nombrosos per aquest motiu.

Segon, perqu¨¨ la q¨¹esti¨® org¨¤nica donava clars, i incomprensibles, avantatges al PSC, perqu¨¨ els membres d¡¯aquest podien formar part dels ¨°rgans de direcci¨® del PSOE mentre que els d¡¯aquest ¨²ltim no podien opinar res sobre les decisions del PSC. Les normes que figuren en els acords sempre serveixen en els casos de conflicte, no en els d¡¯avinen?a. Hi va haver dissensions en els primers temps, sens dubte, l¡¯exemple m¨¦s clar va ser el de les esmenes dels diputats socialistes catalans a la LOAPA que, deliberadament, no van arribar a temps de ser presentades al Congr¨¦s a causa d¡¯una maniobra d¡¯Ernest Lluch, el seu portaveu al Congr¨¦s. Poc despr¨¦s el reglament del Congr¨¦s, encara vigent, no va permetre al PSC formar grup parlamentari propi i Lluch va ser apartat de responsabilitats al PSC. Per¨° despr¨¦s d¡¯aquest incident, les relacions van transc¨®rrer bastant pl¨¤cidament fins a la reforma de l¡¯Estatut en el per¨ªode 2000-2010, des dels seus comen?aments remots a la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional.

Va ser en aquest per¨ªode on van comen?ar les desconfiances m¨²tues, primer de Zapatero cap a Maragall i Montilla per la q¨¹esti¨® de l¡¯Estatut, despr¨¦s amb les ambig¨¹itats davant el proc¨¦s independentista a causa de la q¨¹esti¨® del dret a decidir i, finalment, amb el suport desmesurat d¡¯Iceta a Pedro S¨¢nchez i la desobedi¨¨ncia en bloc de la decisi¨® del Comit¨¨ Federal del PSOE abans esmentada. La deslleialtat del PSC cap al PSOE ha estat manifesta en tots aquests casos i ¨¦s natural que s¡¯hagi arribat al punt conflictiu en qu¨¨ estem.

No obstant aix¨°, ni als uns ni als altres els interessa trencar les relacions, tots dos hi sortirien perdent, m¨¦s encara quan els dos estan molt afeblits. El m¨¦s probable, per tant, ¨¦s que arribin a un acord. Per¨° tamb¨¦ sembla inevitable que aquestes relacions canvi?n, que es revisi el vell protocol de col¡¤laboraci¨®. L¡¯aspecte a canviar ser¨¤, segurament, l¡¯asimetria en les relacions org¨¤niques, en la qual ara per a un tot s¨®n avantatges i per a l¡¯altre, tot inconvenients.

Potser, m¨¦s que independents, tots dos partits haurien de ser aut¨°noms, amb les compet¨¨ncies clarament repartides. S¡¯hauria de definir quines s¨®n compet¨¨ncies des del punt de vista d¡¯Estat, la titularitat de les quals disposaria el PSOE, i a quines s¡¯ha de sotmetre el PSC, i quines s¨®n les auton¨°miques que queden dins de l¡¯¨¤mbit d¡¯aquest ¨²ltim. Aquest seria un model federal, una forma que el PSOE estigui present a Catalunya. Encara que, com en tot estat d¡¯aquest tipus, si manca lleialtat m¨²tua, la resta sobra i tot falla. Aqu¨ª hi ha el repte; han de resoldre¡¯l.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional