La comarca sense estelades

La primera vegada que Vanessa Folgar va veure una estelada va ser quan va deixar la Vall d'Aran per estudiar el batxillerat a Lleida. A la seva terra d'adopci¨® ¡ªFolgar es va instal¡¤lar a la Vall quan tenia 2 anys, procedent de Gal¨ªcia¡ª, ning¨² tenia la bandera independentista, ni parlava de la independ¨¨ncia de Catalunya. Folgar t¨¦ ara 33 anys, ¨¦s professora de Prim¨¤ria a Gessa i continua sense veure estelades a la Vall d'Aran. Aquest ¨¦s un indret ins¨°lit: ubicada a la vessant nord del Pirineu, ¨¦s la seva ¨²nica comarca catalana de clima atl¨¤ntic; ¨¦s l'¨²nic territori d'Europa en qu¨¨ sobreviu amb vitalitat la llengua occitana. I ¨¦s l'¨²nica regi¨® catalana en qu¨¨ l'independentisme ¨¦s clarament minoritari.

Folgar at¨¦n EL PA?S quan acaba la jornada escolar, asseguda al pati del col¡¤legi sota un sol gener¨®s. A la dist¨¤ncia, entre boscs d'avets, s'aixeca el mann¨¤ de la regi¨®, el mass¨ªs de l'estaci¨® de Baqueira. Folgar parla perfecte el catal¨¤ i l'aran¨¨s. La variant local de l'occit¨¤ ¨¦s la llengua vehicular escolar per¨° tamb¨¦ s'ensenya en catal¨¤, castell¨¤, angl¨¨s i franc¨¨s. Els exercicis de classe penjats a les parets del col¡¤legi estan escrits en aran¨¨s, tamb¨¦ els avisos administratius. ¡°No conec independentistes catalans, per¨° s¨ª que conec persones que defensen el nacionalisme occit¨¤. Aix¨° de la independ¨¨ncia aqu¨ª es considera un problema, provoca incertesa, perqu¨¨ obligaria la Vall a decidir si vol formar part d'uns o d'altres, i la gent ja est¨¤ b¨¦ com est¨¤ ara¡± apunta Folgar.

La Vall d'Aran t¨¦ 10.000 habitants, ¨¦s un enclavament fronterer estrat¨¨gic, amb una idiosincr¨¤sia respectada mitjan?ant una autonomia pr¨°pia des del segle XIV, per la Corona d'Arag¨® i despr¨¦s l'espanyola ¡ªnom¨¦s suspesa durant el franquisme i la dictadura de Primo de Rivera¡ª. A difer¨¨ncia de la resta de Catalunya, no hi ha monuments ni carrers dedicats a herois nacionals com Llu¨ªs Companys, Francesc Maci¨¤ o Tarradellas. S¨ª que hi ha escultures dedicades a la Querim¨°nia ¡ªel primer reconeixement de la seva sobirania, firmat per Jaume II el 1313¡ª, a coneguts personatges aut¨°ctons per¨° tamb¨¦ a la pres¨¨ncia de la Companyia d'Esquiadors Escaladors de l'Ex¨¨rcit de Terra a Viella durant gaireb¨¦ mig segle. Amb el pas dels anys, les suspic¨¤cies araneses cap al proc¨¦s independentista s'han consolidat: a les eleccions catalanes del 2015, la coalici¨® Junts pel S¨ª entre CDC i ERC va obtenir a Catalunya el 39,5% dels vots per¨° a la Vall d'Aran no va arribar al 25%. La CUP va aconseguir el 8% del sufragi a Catalunya i a l'Aran, el 6%. A les generals del juny passat, els resultats van ser encara m¨¦s evidents: mentre que el PP va v¨¨ncer als dos principals municipis aranesos, Viella i Naut Aran, i els socialistes, al tercer de m¨¦s poblaci¨®, Boss¨°st, CDC i ERC van ser els ¨²ltims en suport electoral.

Trencament amb CDC

Converg¨¨ncia Democr¨¤tica Aranesa (CDA) ha trencat els seus lligams amb el nou Partit Dem¨°crata Europeu Catal¨¤ (PDECAT), argumentant que aposten per ¡°un nacionalisme aran¨¨s m¨¦s fort¡±, que exigeix una representaci¨® fixa de l'Aran al Govern i al Parlament. El S¨ªndic de la Vall d'Aran i president de CDA, Carlos Barrera, va criticar durament la setmana passada a EL PA?S la poca sensibilitat, segons ell, de la Generalitat davant la reclamaci¨® de compet¨¨ncies per part del Consell General d'Aran. CDA va emetre un comunicat al juliol en qu¨¨ conclo?a que ¡°la milit¨¤ncia i els simpatitzants consideren que les relacions hist¨°riques amb Converg¨¨ncia havien estat bones, per¨° ara no ho s¨®n. Tamb¨¦ apuntava que el 83% de la milit¨¤ncia prefereix defensar el refer¨¨ndum per¨° no la independ¨¨ncia.

El retroc¨¦s de CDC i del PSC a la prov¨ªncia de Lleida ha deixat sense diputat al Parlament CDA i Unitat d'Aran (UA, el partit socialista aran¨¨s). Curiosament, qui s¨ª que va obtenir un esc¨® ¨¦s l'aranesa Mireia Boya, de la CUP. Boya, de 37 anys, amb el seu independentisme radical i posicions antisistema, ¨¦s un cas a la Vall d'Aran. Boya ¨¦s filla de la primera s¨ªndica de la Vall en democr¨¤cia, la convergent Maria Pilar Busquets, i germana de Jus¨¨p Boya, proper a CDC i director general de Patrimoni de la Generalitat. Els Boya s¨®n de Les, el municipi que juntament amb la ve?na Boss¨°st ¨¦s on l'independentisme ha rebut un dels seus pitjors resultats a Catalunya. L'Elvira ¨¦s la propiet¨¤ria de la llibreria Er Areu de Les. Llueix un penjoll d'or de la creu occitana. La seva filla Maite l'acompanya aquesta tarda; ¨¦s infermera a l'Hospital de Viella, va estudiar la carrera a la Universitat Rovira i Virgili. Les dues es consideren araneses, ¡°i despr¨¦s, si cal, catalanes i espanyoles per igual¡±. Totes dues asseguren que el seu entorn pensa com ella: ¡°Per nosaltres, el debat de la independ¨¨ncia ¨¦s una cosa llunyana. Potser els catalans que viuen aqu¨ª s'ho prenen m¨¦s seriosament¡±.

El 61% dels esquiadors s¨®n espanyols

Joan Pascual ¨¦s de Barcelona per¨° viu a la Vall des de fa dues d¨¨cades. Pascual ¨¦s empresari de la restauraci¨® a Arties, poble de postal que dep¨¨n del turisme que aporta l'estaci¨® d'esqu¨ª. Com a catal¨¤, Pascual sent m¨¦s comprensi¨® pel proc¨¦s independentista per¨° tamb¨¦ ent¨¦n la particularitat aranesa: ¡°La Vall ¨¦s l'¨²nica regi¨® de Catalunya que dep¨¨n quasi exclusivament del turisme i, m¨¦s en concret, d'un turisme madrileny, basc i valenci¨¤ que ¨¦s fidel al lloc. Els que s¨®n independentistes no s¨®n tan contundents en les seves idees. Perqu¨¨ aqu¨ª no hi ha manifestacions, ni m¨ªtings pol¨ªtics¡±, resumeix Pascual. Baqueira informa que un 61% dels usuaris de l'estaci¨® procedeixen d'Espanya i un 24%, de Catalunya ¡ªincloent-t'hi els aranesos¡ª. Els francesos representen el 8% del total i la resta s¨®n visitants d'altres pa?sos.

Pascual opina que la Vall d'Aran ¡°¨¦s m¨¦s flexible perqu¨¨ est¨¤ envoltada per m¨¦s cultures¡±. Ho corrobora l'Elvira de Les, que recorda el darrer estiu, quan un grup de jubilats catalans hostatjats a un hotel proper se li va queixar ¡°perqu¨¨ parl¨¤vem poc catal¨¤ i primer aten¨ªem els turistes en castell¨¤¡±. A difer¨¨ncia de la resta de Catalunya, pels carrers aranesos la retolaci¨® dels establiments continua sent majorit¨¤riament en castell¨¤. A Les hi ha la segona empresa m¨¦s gran de la Vall, el centre comercial Boya. Les instal¡¤lacions estan retolades en franc¨¨s perqu¨¨ el client del pa¨ªs ve¨ª ¨¦s la seva principal font d'ingressos. Pel cam¨ª que segueix el riu Garona, a l'altura del supermercat, un grup de quatre amigues capitanejat per Marisa Gav¨¢s fa exercici cada dia a primera hora de la tarda. Gav¨¢s va n¨¦ixer a l'Arag¨® i viu a la Vall d'Aran des del 1974. L'acompanyen la Concha, recepcionista a l'Hospital de Viella, i tamb¨¦ aragonesa d'origen, i la Regina i la Manuela, nascudes a la Vall. Les quatre subratllen, com altres entrevistats, la idea que ¡°la Vall ¨¦s m¨¦s oberta, perqu¨¨ estem a tocar de Tolosa, perqu¨¨ parlem quatre idiomes. No tenim influ¨¨ncia dels pol¨ªtics catalans. Ni tan sols parlem de la independ¨¨ncia¡±, diu Gav¨¢s.

Pres¨¨ncia de la Gu¨¤rdia Civil

Jus¨¨p Lo¨ªs Sans Socasau ¨¦s president de l'Institut d'Estudis Aranesos (IEA), instituci¨® acad¨¨mica constitu?da el 2014 a semblan?a de l'Institut d'Estudis Catalans. Sans Socasau va ser tamb¨¦ el fundador, el 2008, de la branca local d'ERC. M'at¨¦n a la petita seu de l'IEA juntament amb J¨¨p de Montoya, presidenta de la secci¨® aranesa de l'IEA. A la recepci¨® destaca un mapa dels ¡°pa?sos catalans i occitans¡±. Montoya defensa que la Vall d'Aran, a difer¨¨ncia d'altres indrets de la hist¨°rica Occit¨¤nia, ¡°ha tingut la sort que Catalunya ha ent¨¨s la nostra particularitat. La Vall d'Aran s'ha volgut vincular a Catalunya¡±. Sans Socasau valora que la simpatia m¨¦s gran que hi ha a la Vall per Espanya pot ser tamb¨¦ per la taxa d'immigraci¨® m¨¦s alta i la important pres¨¨ncia de funcionaris de l'Estat com gu¨¤rdies civils, policia nacional, Correus o fins fa poc, l'Ex¨¨rcit. Un 40% de la poblaci¨® aranesa ha nascut fora de Catalunya; al conjunt del pa¨ªs el percentatge ¨¦s del 33%.

Per Amador Marqu¨¦s, alcalde de Boss¨°st, la pres¨¨ncia de la caserna de la Gu¨¤rdia Civil al poble ¡°¨¦s una sort, i que duri molt, perqu¨¨ dinamitza la vida local¡±. Marqu¨¦s t¨¦ 32 anys. Paco Miranda, el seu predecessor al c¨¤rrec i com ell d'UA, era un gu¨¤rdia civil jubilat. Marqu¨¦s considera que la pres¨¨ncia de la Benem¨¨rita ¡°enriqueix la nostra societat. La identitat aranesa ¨¦s de suma, no vol renunciar a ser espanyola o catalana¡±. El seu despatx nom¨¦s est¨¤ decorat per una bandera aranesa i dos olis d'escenes de Boss¨°st: ¡°Miranda tenia el retrat del president de la Generalitat, per¨° jo el vaig treure. ?s al sal¨® de plens. S¨®c poc de protocols¡±. Marqu¨¦s diu que t¨¦ familiars independentistes: ¡°?s una decisi¨® m¨¦s aviat individual. Cada cas ¨¦s molt particular. I no passa res, per¨° aqu¨ª la majoria viu la independ¨¨ncia de Catalunya com un proc¨¦s traum¨¤tic¡±.