¡°Barcelona s¡¯explica sempre des de l¡¯¨°ptica burgesa¡±

L'antrop¨°leg, poeta i cronista d'EL PA?S Xavier Theros (Barcelona, 1963) es va presentar a la gala del 49¨¨ premi Josep Pla amb una corbata del seu admirat periodista i cronista Josep Maria Huertas Claveria. Diu que li porta sort: va guanyar el premi que porta el seu nom amb La Sisena Flota a Barcelona (2010) i la nit del divendres, el guard¨® amb la seva primera novel¡¤la, La fada negra, hist¨°ria detectivesca sobre uns crims infantils durant l'encara poc estudiada revolta (meitat viol¨¨ncia social, meitat aixecament contra el centralisme borb¨°nic), batejada com la Jam¨¤ncia a la Barcelona del 1843. ¡°Intento, com ell, explicar als barcelonins la seva hist¨°ria sense escatimar-los els clarobscurs¡±.

Pregunta. Per qu¨¨ ha saltat a la ficci¨®?

Resposta. Estava cansat de tanta realitat real i em rondava des de fa anys la figura d'un capit¨¤ mar¨ª que es fa policia per atzar despr¨¦s de naufragar... Lord Jim? No, la meva ¨²nica gran refer¨¨ncia liter¨¤ria ¨¦s l'obra de Joan Amades, plena de crims i morts inexplicables i desaparicions de persones que el folklorista va recollir d'aquesta Barcelona fosca i bruta del XIX, hist¨°ries que corrien entre la gent, perqu¨¨ la premsa, llavors nom¨¦s era pol¨ªtica i d'avisos, i tampoc ho recollia...

P. Com s'explica un buit aix¨ª sobre la Jam¨¤ncia en una Barcelona tan estudiada i escrita?

R. ?s dif¨ªcil d'entendre, per¨° del 1833 al 1875 en sabem poca cosa, malgrat que tenim les guerres carlistes, l'emerg¨¨ncia del moviment obrer i la creaci¨® del primer sindicat de treballadors el 1840, les Bullangues, la revolta de les Quintes... ?s la societat que eclosiona amb la revoluci¨® industrial...

P. Amb la Jam¨¤ncia, qui enganya Barcelona: Madrid o la mateixa dreta?

R. Madrid t¨¦ poca import¨¤ncia aqu¨ª. Barcelona tenia ja fama de rebel: en nom¨¦s 8 anys viu 10 bullangues; per aix¨° els militars la bombardegen tant. La revolta de Prim i Milans del Bosch contra la reg¨¨ncia d'Espartero s'atura perqu¨¨ es promet a Barcelona que tindr¨¤ junta Central i podr¨¤ decidir en la propera Constituci¨®... i despr¨¦s es pacta amb els moderats a l'exili; la percepci¨® dels barcelonins, llavors, ¨¦s que Prim els ha tra?t.

P. Per¨° la mem¨°ria popular recorda m¨¦s Espartero, que nom¨¦s va bombardejar la ciutat uns 15 dies, que Prim, que juntament amb uns altres ho va fer durant tres mesos... Prim ¨¦s una vaca sagrada?

R. Amb Prim ning¨² s'acaba de ficar perqu¨¨ ¨¦s un heroi amb clarobscurs: ¨¦s evident que ¨¦s comandant en cap de la Ciutadella quan es d¨®na l'ordre de bombardejar la ciutat; a Puerto Rico va sotmetre una rebel¡¤li¨® d'esclaus i en 1870 sufoca tamb¨¦ Gr¨¤cia amb la Revolta de les Quintes i va molt a la seva: acabar¨¤ com a general i comte de Reus... Tamb¨¦ ¨¦s qui afavoreix l'enderrocament de les muralles que ofeguen la ciutat i li regala la Ciutadella, defensa als catalans a Madrid i acaba amb els Borbons portant a Amadeu I de Savoia... Espartero no era catal¨¤... La mem¨°ria popular sol quedar-se amb el menys complex.

P. La manca de mem¨°ria barcelonina sobre La Jam¨¤ncia t¨¦ lectura sociopol¨ªtica?

R. ?s evident que la ciutat s'ha explicat sempre des de l'¨°ptica de la burgesia: la hist¨°ria del XIX de Barcelona es concentra entre 1870 i 1890, i ¨¦s un relat burg¨¨s: ciutat cosmopolita, la gran urbs mercantil, la de les grans exposicions i bancs... El relat de la resta del segle no ho ha fet ning¨². Puc entendre que la historiografia catalanista o marxista no hagi dit res de La Jam¨¤ncia, per¨° l'anarquista tamb¨¦ l'ha ignorat quan tenen clars punts en com¨²: fins i tot els colors que van usar el 1843 eren el vermell i el negre; la Jam¨¤ncia va arribar abans que els primers bakuninistas, la seva m¨²sica sonava similar...

P. O sigui, que la pol¨ªtica de recuperaci¨® de mem¨°ria hist¨°rica i popular de l'Ajuntament d'Ada Colau no va desencaminada?

R. ?s evident que hi ha hagut una sobrerrepresentaci¨® d'un determinat sector social; Prim mateix ho est¨¤: t¨¦ rambla, carrer, pla?a, escultura...

P. Hi ha un fil¨® per explotar en la Barcelona del XIX?

R. Totalment. Exemples? La ciutat napole¨°nica, el Trienni liberal o l'episodi que ¨¦s l'¨²nica ciutat que en 1820, amb una revolta popular, acaba amb la Inquisici¨®, que estava en l'avui Museu Mar¨¦s: van tirar tots els papers per la finestra i els van cremar... Per aix¨° em plantejo que el meu protagonista, Ll¨¤tzer Llampades, es passegi pels carrers d'aquest segle a partir d'una s¨¨rie, que podria arrencar en 1853 amb La Guerra dels Matiners: pur western... a Ripoll.

P. Entre 1940 i 1975, Barcelona serveix de succedani per parlar de Catalunya i aix¨° explicava la seva eclosi¨®. I la d'ara?

R. Crec que els barcelonins volen que se'ls expliqui la hist¨°ria real de la ciutat; ¨¦s una q¨¹esti¨® de necessitat identit¨¤ria dels propis ciutadans, en els ¨²ltims anys molt carregats de guies per a turistes i no tant per a l'aut¨°cton. Tamb¨¦ podria anar lligat a l'eclosi¨® de la ind¨²stria de l'oci.

P. Qu¨¨ diran els historiadors de la Barcelona actual?

R. Ning¨² ens l'est¨¤ explicant, per¨° alguna cosa passa: es d¨®na una imatge de ciutat oberta, per¨° cada vegada hi ha m¨¦s ve?ns descontents amb la seva ciutat i el turisme... Per¨° el que diguin vindr¨¤ per Internet: potser hi haur¨¤ menys rigor per¨° tothom aporta fotos, arxius, episodis, an¨¨cdotes... La cr¨°nica de Barcelona comen?a tamb¨¦ a passar per la Xarxa.