El primer retaule catal¨¤
Localitzat un moble excepcional del segle XIII a l'esgl¨¦sia de Santa Maria de Cap d¡¯Aran
La missi¨® arqueol¨°gica organitzada el 1907 per l'Institut d'Estudis Catalans, amb Josep Puig i Cadafalch i Josep Gudiol al capdavant, va realitzar, al seu pas per la localitat d'Erill la Vall, un descobriment sorprenent: arraconades i en des¨²s van apar¨¨ixer set enormes figures articulades de fusta pertanyents a un davallament del segle XII que ha acabat sent un dels conjunts escult¨°rics medievals m¨¦s importants d'Europa. Un segle despr¨¦s, les parr¨°quies del Pirineu lleidat¨¤ segueixen proporcionant sorpreses. L'¨²ltima, un retaule tabernacle ¨²nic en el panorama art¨ªstic catal¨¤ que es va localitzar, tamb¨¦ de forma inesperada, el gener del 2014 i que s'ha identificat despr¨¦s d'un labori¨®s proc¨¦s d'investigaci¨®.
Davant la quantitat de brut¨ªcia i objectes acumulats als antics graners on es guardava el blat del delme de l'esgl¨¦sia de Santa Maria de Cap d¡¯Aran, responsables del patrimoni de la vall, el rector i els ve?ns van organitzar una jornada per netejar-los. La sorpresa va ser quan van apar¨¨ixer diversos elements d'inter¨¨s hist¨°ric art¨ªstic. Sobretot, un plaf¨® rectangular de fusta de grans dimensions que, malgrat la capa de porqueria que el cobria, semblava conservar policromia. "La pe?a no ha parat de donar sorpreses", explica Mar¨ªa Jos¨¦ Gr¨¤cia, de l'empresa TdART, que l'ha restaurat sota la direcci¨® t¨¨cnica del Centre de Restauraci¨® de B¨¦ns Mobles de Catalunya. "Localitzar-la, comprovar que conservava m¨¦s i millor policromia del que es pensava i, finalment, comprovar, que no era un baldaqu¨ª com es pensava, sin¨® alguna cosa millor", prossegueix.
En efecte. Una vegada es va decidir intervenir i desmuntar el plaf¨®, Elisa Ros, responsable de patrimoni de la Vall d'Aran, la restauradora Gr¨¤cia i Alberto Velasco, conservador del Museu de Lleida, van tenir clar que els 21 fragments resultants formaven part d'un moble in¨¨dit i ¨²nic en la hist¨°ria de l'art catal¨¤: un retaule tabernacle g¨°tic que es va construir a finals del segle XIII o comen?aments del XIV per presentar algunes de les figures religioses que es veneraven a l'esgl¨¦sia. Un moble que constitueix una baula en la cadena que passa dels frontals d'altar als retaules tal com els coneixem.
Els fragments que es van utilitzar per crear el baldaqu¨ª factici per cobrir la pica baptismal, possiblement al segle XVII o XVIII, s¨®n la taula del fons i un dels laterals, a m¨¦s de diverses cresteries que van aplacades als taulers. Faltaria l'altre lateral i les dues portes que el tancaven, al voltant d'un 50%, calculen els especialistes, d'aquesta esp¨¨cie d'armari que s'obriria totalment per mostrar les figures de l'interior. Tancat mesurava entre 170 o 180 cent¨ªmetres d'alt per gaireb¨¦ 50 d'ample, ja que les taules estan lleugerament retallades.
Una ampolla persa del segle IX
¡°L'esgl¨¦sia de Santa Maria de Cap d'Aran ¨¦s una font de sorpreses, un edifici molt gran amb molts racons¡±, explica Ros. El 2010 es va localitzar al reconditori d'un dels altars una petita ampolla persa creada a l'Iran els segles IX-X per guardar perfums i que va acabar reutilitzada com a lipsanoteca per contenir rel¨ªquies. En els graners on es guardava el delme va apar¨¨ixer tamb¨¦ el bra? vertical d'1,30 metres d'una creu del segle XIII que conservava part de la policromia medieval original en algun fragment.
"?s un model molt est¨¨s per Europa, fins i tot en pa?sos tan llunyans com Noruega i Su¨¨cia on s'han localitzat 400 exemplars; tamb¨¦ a l'Arag¨® i a Castella, per¨° a Catalunya ¨¦s el primer documentat", explica Velasco, un aut¨¨ntic "ca?ador de retaules", que ha localitzat ja diverses obres g¨°tiques de les quals no es tenien not¨ªcia, com el de Peralta de la Sal, el 2013. Velasco signa juntament amb Ros i Gr¨¤cia un article publicat a la revista Lambard. Estudis d'art medieval en qu¨¨ detallen el seu treball.
Per¨° els investigadors han tingut una ¨²ltima sorpresa: l'escultura central del retaule no s'ha perdut, sin¨® que es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) des del 1932 quan va ingressar amb la col¡¤lecci¨® Plandiura. "?s un Sant Diaca; una de la vintena d'obres de la Vall d'Aran que es coneixen de l'anomenat "taller de Comenge", en fase d'estudi; unes obres d'embalum rod¨® per davant i planes per darrere per anar adossades a un moble, que es buidaven en la seva part interior. La forma del buidatge de l'escultura del MNAC, bastant m¨¦s allargat que en la majoria de peces coincideix, en forma i grand¨¤ria, amb la silueta dibuixada en el retaule. Tamb¨¦ les decoracions de les dues peces i la seva cronologia: l'any 1300. "Localitzar aquest primer retaule permet saber que el taller de Comenge tamb¨¦ creava els mobles per presentar les figures", puntualitza Ros.
I ara qu¨¨? Els especialistes treballen amb la idea d'exposar les peces a la mateixa esgl¨¦sia de Santa Maria de Cap d'Aran. "?s arriscat i per aix¨° estem estudiant com presentar-les, per¨° ¨¦s clar que hem de recuperar l'aspecte original i explicar com funcionava el moble, perqu¨¨ tothom ho entengui", expliquen. Per aix¨°, estudien utilitzar materials neutres per deixar clar quina part s'ha reintegrat i quina part ¨¦s l'original. El que no han decidit ¨¦s si demanaran l'escultura al MNAC. "De forma definitiva no, perqu¨¨ ¨¦s inviable, per¨° per a l'exposici¨® que es far¨¤ per presentar-lo, segurament s¨ª", rebla Gr¨¤cia que assegura que mai s'havia enfrontat amb una obra tan sorprenent com aquesta que ha perm¨¨s treballar de forma interdisciplin¨¤ria, sumant esfor?os. "Tant de bo n'hi hagu¨¦s moltes com aquesta!", rebla.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.