Les fam¨ªlies amb rendes mitjanes es desplomen a Barcelona i augmenten les baixes

Una nova mostra de l'impacte de la crisi en la renda familiar disponible (RFD) a Barcelona. Les fam¨ªlies amb rendes mitjanes s'han desplomat. I les que tenen una renda baixa pugen. Si el 2007 els trams de renda familiar mitjana-baixa i mitjana-alta fregaven el 60% de la poblaci¨®, el 2015 tot just superaven el 44%. La franja de les rendes baixes i molt baixes ha saltat del 21,7% dels ciutadans a gaireb¨¦ el 40%. Mentrestant, les rendes altes i molt altes s'han mantingut molt m¨¦s estables: de tenir un pes del 19,7% al 16,6%.

Com cada gener, l'Ajuntament de Barcelona ha publicat les dades de la renda familiar disponible (RFD) als barris de la ciutat. L'equip de l'alcaldessa, Ada Colau, ha celebrat que el 2015 es va frenar l'enorme bretxa que separa el barri m¨¦s ric, Pedralbes (amb una renda de 250,5 sobre una mitjana de 100), de Ciutat Meridiana, on la xifra ¨¦s de 34,5 i que agafa el relleu com a?barri m¨¦s pobre a Trinitat Nova. El m¨¦s ric multiplica per set la renda del m¨¦s humil. 7,3, la mateixa difer¨¨ncia que el 2014.

Per¨° a la capital catalana 53 dels 73 barris encara estan per sota de la renda mitjana. 19.775 euros anuals, un 3% m¨¦s que el 2014. I sis dels deu m¨¦s pobres ho s¨®n m¨¦s que l'any passat. T¨¨cnicament ¨¦s cert que s'interromp la crescuda en l'augment de la bretxa, com ha subratllat el portaveu del govern municipal, Gerardo Pisarello. Per¨° segueix sent enorme i la franja central de rendes s'aprima mentre el segment de pobres puja. De fet, Pisarello ha qualificat la caiguda de rendes mitjanes de "molt preocupant".

"El nostre objectiu ¨¦s aconseguir una ciutat diversa, per¨° una sola ciutat, la precaritzaci¨® de les classes mitjanes no ¨¦s bona", ha dit el portaveu, que ha apuntat que si Barcelona triomfa en els ¨ªndexs internacionals "¨¦s perqu¨¨ ¨¦s una ciutat atractiva, per la qualitat de vida i perqu¨¨ ¨¦s segura, coses que tenen a veure amb el fet que ¨¦s una ciutat cohesionada". "Celebrem l'estabilitzaci¨®, ara el repte ¨¦s revertir la tend¨¨ncia i aix¨° t¨¦ a veure amb les rendes i l'ocupaci¨®", ha concl¨°s abans de subratllar tamb¨¦ la import¨¤ncia que el govern municipal dona a les pol¨ªtiques vinculades al dret a l'habitatge.

L'informe corresponent al 2015 (aquestes xifres sempre surten al cap de dos anys) revela una novetat en una foto dels barris de la ciutat que fa anys que mostra una ciutat dividida en dos i on vuit dels deu barris m¨¦s pobres s¨®n al districte de Nou Barris. Es tracta de Ciutat Vella, on la renda creix, i en el cas del G¨°tic entra en el selecte grup dels 20 barris amb una renda familiar disponible superior a la mitjana. Gr¨¤cies a l'arribada de ve?ns amb m¨¦s recursos, el districte ha progressat, des del 2013, d'una renda de 77,2 a 85,5 el 2015. No fa tant, el 2000, el Ciutat Vella estava a la cua de la ciutat, i ha avan?at lentament superant altres districtes, com Nou Barris, Sant Andreu, Sants-Montju?c i Horta.

A la resta de la ciutat, del m¨¦s ric al m¨¦s pobre, els districtes s'ordenen de la manera seg¨¹ent: Sarri¨¤-Sant Gervasi (188 de renda familiar sobre una mitjana de 100); les Corts (138,3); l¡¯Eixample (115,8), Gr¨¤cia (105,8), Sant Mart¨ª (86,5, on tamb¨¦ creix per l'arribada de nous ve?ns en zones com Diagonal Mar o el Poblenou), Ciutat Vella (85,5); Horta-Guinard¨® (79,6), Sants-Montju?c (78,1); Sant Andreu (72,8) i Nou Barris (53,8).