Els desnivells de Ciutat Meridiana

¡°Aquest qu¨¨, entra o surt?¡±. Fili Bravo, president de l¡¯Associaci¨® de Ve?ns de Ciutat Meridiana, assenyala un home carregat amb mobles i caixes. Mudances? Bravo esbossa un somriure trist: segons ell, nom¨¦s pot ser alg¨² que marxa abans que el desnonin o alg¨² que per uns 400 euros ha aconseguit que li rebentin la porta d¡¯un pis buit. El problema greu de l¡¯habitatge a Ciutat Meridiana s¡¯afegeix a l¡¯atur i a la pobresa que ha deixat la crisi en aquest barri, el que t¨¦ la renda m¨¦s baixa de Barcelona. Ve?ns i entitats lamenten la deixadesa de l¡¯Administraci¨®.

Constru?t als anys seixanta en un terreny que anteriorment havia estat descartat per a un cementiri per la mala orografia i les humitats, els principals carrers de Ciutat Meridiana fan esses com els camins de les muntanyes: busquen el cam¨ª amb menys pendent, la qual cosa els fa interminables. Al mig, alts blocs de pisos, costes empinades i ascensors i escales mec¨¤niques que busquen facilitar la mobilitat. Als costats, Collserola, el tren i una autopista ampla.

¡°En aquest barri no notem els canvis, no interessem els pol¨ªtics¡±, lamenta Bravo, que no creu que l¡¯equip de l¡¯alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, sigui gaire diferent de l¡¯anterior. ¡°Falten infraestructures, dinamitzar el comer? i la gent, posar fi a l¡¯atur i als desnonaments¡±, enumera. No obstant aix¨°, la relaci¨® amb les institucions ha millorat molt respecte al 2014, quan uns ve?ns, despr¨¦s d¡¯aturar un de tants desnonaments, van assaltar la seu dels Serveis Socials.

Amb el pas de la crisi, Ciutat Meridiana ha perdut poblaci¨® i ara t¨¦ una mica m¨¦s de 10.000 habitants. La taxa de desocupaci¨® (15,9%) dobla la de Barcelona, i la immigraci¨® al barri ¨¦s deu punts superior a la mitjana de la ciutat.

"L'ambient del barri est¨¤ molt enrarit, hi ha molts tripijocs, carrers bruts...", assegura una ve?na. Culpa els estrangers de l'estat del barri, una zona que va acollir a la immigraci¨® andalusa en els seixanta i que ara atreu a pakistanesos i equatorians. "Educar en la integraci¨® i la multiculturalitat ¨¦s precisament un dels nostres objectius", explica Antoni Parrilla, director del PES Cru?lla, un dels centres socials del barri amb projectes educatius i de formaci¨® professional. La finalitat del teixit social del barri, segons Parrilla, ha de ser revertir la situaci¨® mitjan?ant l'educaci¨®: "Cohesionar, millorar la conviv¨¨ncia".