La felicitat dels nens del Bar?a

Ara que els grans ja ens hem atipat fins a rebentar, ens convindria cedir el protagonisme durant uns dies als nens, tamb¨¦ en el futbol, almenys fins que encara voltin per aqu¨ª les joguines dels Reis. No s¨¦ pas com s¡¯ha de fer, i menys despr¨¦s de veure com es va programar un partit de Copa per excel¡¤l¨¨ncia com ¨¦s l¡¯Athletic-Bar?a la mateixa nit que arribaven Melcior, Gaspart i Baltasar. Tinc la sensaci¨® que hem perdut les ganes de tornar a ser petits i, en canvi, voldr¨ªem que els nostres fills es fessin adults de cop, com si la ingenu?tat d¡¯un nen que vol arribar al Bar?a o a l¡¯Espanyol no fos una il¡¤lusi¨® sin¨® la frontera que separa els bons dels dolents, el Camp Nou o Cornell¨¤ del camp que ja no t¨¦ ni el Perafita.

Ja no parlem d¡¯infantils sin¨® de figures quan guanyen un torneig com el de la Liga Promises de Tenerife. Tenim pressa perqu¨¨ deixin de ser promeses i es converteixin en una generaci¨® capa? de substituir la integrada per Xavi, Iniesta i Messi. Han deixat de ser aspirants a jugadors de futbol per convertir-se en campions d¡¯Espanya, i si s¡¯estira una mica m¨¦s, d¡¯Europa. Ja no es tracta d¡¯aprendre a jugar sin¨® de v¨¨ncer, de guanyar partits, campionats i t¨ªtols, de tenir un representant m¨¦s que no pas uns pares, de ser el que volen que siguis i no pas que el que et ve de gust ser, de formar part d¡¯un grup d¡¯escollits i no d¡¯una colla d¡¯amics de Vic o Matar¨®.

Tot va molt de pressa, a la Lliga, a la Premier i a la Bundesliga, per no parlar de l¡¯Argentina o el Brasil. Molts clubs s¡¯omplen la boca de tenir el millor planter del pa¨ªs, d¡¯apostar m¨¦s que cap d¡¯altre pel futbol base, i segurament un dels que pot presumir m¨¦s de potenciar els joves valors ¨¦s el Bar?a. La hist¨°ria avala la bona relaci¨® del club blaugrana amb el planter, amb equips filials com l¡¯Espa?a Industrial, el Condal o el Barcelona Atl¨¨tic, i els seus millor equips, com ara el de les Cinc Copes, el Dream Team o els ¨²ltims de Guardiola, Tito i Luis Enrique, han tingut com a bandera jugadors de la casa, futbolistes que des de petits volien jugar a les Corts o al Camp Nou.

Molts equips juvenils del Bar?a han estat campions d¡¯Espanya, i alguns han tingut molta anomenada com a col¡¤lectius, sobretot els que als anys setanta va entrenar Laureano Ruiz. Individualment, en canvi, pocs jugadors van arribar al Camp Nou. Rojo, per exemple, hauria estat segurament un an¨°nim si Menotti no l¡¯hagu¨¦s reclamat tot just arribar, quan va demanar on era aquell nano que havia quedat per darrere de Maradona a la classificaci¨® de millors jugadors del mundial del Jap¨®. El planter va guanyar protagonisme quan els t¨¨cnics del Bar?a van ser valents i van apostar per jugadors que s¡¯haurien pogut perdre sense la seva intervenci¨®: on haurien arribat Milla o Guardiola sense Cruyff?

Tamb¨¦ Rijkaard va ser valent amb Xavi, i Guardiola amb Busquets. La difer¨¨ncia d¡¯abans amb ara ¨¦s que el club ja no est¨¤ a l¡¯expectativa de les prefer¨¨ncies de l¡¯entrenador que segui a la banqueta de l¡¯estadi, sin¨® que ven la seva escola de formaci¨® com a refer¨¨ncia al m¨®n del futbol i desenvolupa programes ambiciosos com Masia 360. El planter ¨¦s un actiu extraordinari per comercialitzar la marca Bar?a. La directiva s¡¯omple la boca quan parla de l¡¯estil del FC Barcelona i al mateix temps assegura que es impossible tornar a tenir una fornada de futbolistes com l¡¯actual, de manera que, mentrestant, dona per bo que els equips inferiors guanyin campionats com els de Tenerife o Brunete.

?s una manera elegant de donar a entendre que el futur no dep¨¨n del club sin¨® de la categoria dels joves que arribin a la Ciutat Esportiva. No es tracta de q¨¹estionar la tasca de captaci¨® i organitzaci¨® del futbol base en dies de Reis, sin¨® d¡¯anar amb compte amb la propaganda i la pol¨ªtica d¡¯aparador, perqu¨¨ pot ser contraproduent i frustrant per als nois del Centre de Formaci¨® Oriol Tort, i tamb¨¦ amb l¡¯esperit infantil que es va veure en els nens que van presenciar l¡¯entrenament del dia 3 al Miniestadi. Aquells infants van ser m¨¦s feli?os que mai per tenir a tocar els jugadors del Bar?a. Massa sovint el futbol s¡¯ha distanciat del camp per convertir-se en una mercaderia televisiva que no t¨¦ cap respecte per l¡¯esperit l¨²dic que defensen els que aclamen Messi.

Una cosa ¨¦s dir-li a Messi que no se¡¯n vagi i una altra creure¡¯s que ets Messi o que et convencin que ser¨¤s Messi. Nom¨¦s cal veure la pressi¨® que aguanta el core¨¤ Lee, aquell nen que va ser el motiu de la den¨²ncia i sanci¨® de la FIFA, el mateix a qui li costa treure cap al Bar?a B. Tal vegada era un bon motiu per reflexionar-hi per Reis. Els grans haur¨ªem de recordar que parlem de petits i no de futbolistes i que, per tant, s¡¯imposa deixar els nens tranquils; jugar i no dramatitzar; aprendre m¨¦s que guanyar; viure com a aficionats i no com a professionals, disfrutar de la vida, ni que sigui fins que torni l¡¯escola; planyo els mestres quan els pares vulguin fer creure que el seu fill ¨¦s Einstein.

Som els adults els que sovint fem malb¨¦ els petits. Respectem almenys els Reis i siguem tots nens.