L¡¯autogesti¨® MILF

Qualsevol cosa m¨¦s gran de 40 anys ja no ¨¦s un experiment, una incertesa, una marginalitat, un espectre friqui. ?s quelcom rotund, confirmat i sexi, i amb un atractiu particular, que ja no respon a la joventut. Una MILF (Mom I¡¯d Like to Fuck), de fet, voreja els 40 anys. Quin ¨¦s l¡¯aspecte MILF de l¡¯Ateneu? Qu¨¨ dibuixa la seva exist¨¨ncia?

Segurament, una ¨¨poca. L¡¯Estat, tal com el coneix¨ªem, ha deixat d¡¯existir. Com totes les m¨¤quines que van a tota velocitat i, de sobte, s¡¯aturen o minoren la for?a, encara posseeix una in¨¨rcia descomunal, que impedeix veure¡¯n la velocitat real. En tot cas, el pack benestar ja no ¨¦s la seva funci¨®. L¡¯ha abandonat, tot i que encara no ¨¦s enterament conscient del seu abandonament. Un s¨ªmptoma ¨¦s, potser, l¡¯abs¨¨ncia de discurs de la socialdemocr¨¤cia europea sobre la q¨¹esti¨®, que des de la crisi no l¡¯emet, o l¡¯emet poc o per barris. Una de les socialdemocr¨¤cies que ha tingut dallonses per verbalitzar l¡¯¨¨poca i la fi de l¡¯Estat del benestar ha estat l¡¯holandesa. Ha dibuixat, de fet, la casella seg¨¹ent, en la qual encara no estem, que anomena Estat cooperatiu. El nom ¨¦s xulo, i la seva m¨²sica tamb¨¦. Per¨° la lletra ¨¦s m¨¦s ambigua. Sota aquest nom hi ha la reflexi¨® seg¨¹ent: l¡¯Estat ja no pot pagar el benestar ¡ª¨¦s a dir, la sanitat, l¡¯educaci¨®, l¡¯assist¨¨ncia, la cultura; ¨¦s a dir el 80% del seu pressupost en els glory days¡ª, i convida la societat a organitzar-se per trobar solucions col¡¤lectives a aquests serveis, que abans pag¨¤vem via IRPF. ?s una invitaci¨® a una cosa nebulosa, que va des de la cooperaci¨®, l¡¯ajut mutu i la cultura de la cooperativa, fins a tot el contrari, com per exemple la m¨²tua sanit¨¤ria.

L¡¯Estat cooperatiu, en fi, no sabem si existeix o si existir¨¤, per¨° sota aquest nom art¨ªstic s¡¯amaga una ¨¨poca i una oportunitat. Una oportunitat de negoci per a l¡¯empresa. Per¨° tamb¨¦, una oportunitat per a la col¡¤laboraci¨® i l¡¯associaci¨® ciutadana. ?s molt possible que, d¡¯una manera o una altra, aquesta fricci¨® entre les dues oportunitats s¡¯estigui donant a totes les ciutats i tots els Estats d¡¯Europa, aquest mat¨ª a primera hora.

I aix¨° ¨¦s el que est¨¤ passant en l¡¯¨¤mbit de la cultura de barri a Barcelona. El canvi d¡¯¨¨poca ha possibilitat que coexisteixin dos models. D¡¯una banda, els centres p¨²blics, sovint externalitzats a empreses via concursos p¨²blics. I una altra mena de centres, en ocasions p¨²blics, en ocasions agrupacions de ciutadans que reben alguna mena de subvenci¨® o pressupost p¨²blic, o en ocasions, tamb¨¦, agrupacions de ciutadans que no volen ni pretenen cap tipus d¡¯ajut o pres¨¨ncia institucional. ?Podem anomenar tota aquesta gran i segona gamma de centres, centres autogestionats? Podem. Responen a una l¨°gica. Tota aquesta mena de centres ¡ªque van des del veter¨¤ Ateneu fins a Can Batll¨® (un centre descomunal, encara per dibuixar-se en les seves possibilitats, que no rep subvenci¨®), o Can Masdeu (que tamb¨¦ rebutja el diner p¨²blic), passant per l¡¯Harmonia (que es va enfrontar amb la CDC de Sant Andreu en la seva aposta per l¡¯autogesti¨®, per¨° l¡¯alcalde Trias, m¨¦s content que un g¨ªnjol, la va respectar, en tant que, presumiblement, li suposava un estalvi m¨¦s, i un mal de cap menys)¡ª responen a un model de gesti¨® comunit¨¤ria, per¨° no pas a un sol model de funcionament; no ¨¦s un model tancat, ¨¦s una filosofia, uns valors. Com ara el cooperativisme, que integra no models d¡¯empreses extraordin¨¤riament diferents, sin¨® absolutament contradictoris.

Tots aquests centres, vinculats als valors, amplis, variables, diferents, de l¡¯autogesti¨®, s¡¯estan organitzant en la incipient Xarxa d¡¯Espais Comunitaris. Una associaci¨® de centres autogestionats, alguns oberts a la participaci¨® econ¨°mica p¨²blica; d¡¯altres, no. Alguns gestionats sota associacions sense ¨¤nim de lucre; d¡¯altres, no. Alguns, centres ocupats per ciutadans; d¡¯altres, no. Respecte d¡¯aquesta xarxa, no es tracta, segons sembla, de convertir-se en un actor pol¨ªtic que, per exemple, tracti amb les institucions. Sin¨® de transmetre coneixements. L¡¯autogesti¨®, de fet, ¨¦s una din¨¤mica, un coneixement.

El pas cap enrere de l¡¯Estat est¨¤ possibilitant que la societat doni un pas endavant ¡ªs¨ª, tamb¨¦ l¡¯empresa, esnif¡ª. I amb aquest nou pas endavant sembla que s¡¯est¨¤ creant una nova autogesti¨® cultural que, a difer¨¨ncia de les agrupacions culturals autogestionades del segle XIX o XX, fa m¨¦s ¨¨mfasi en el seu funcionament que en la seva ideologia. Podem parlar, potser, d¡¯una nova cultura llibert¨¤ria, relaxada. I esclar, d¡¯un Estat cooperatiu. ?s a dir, d¡¯un Estat en retirada del que va assumir com a deure.

Guillem Mart¨ªnez ¨¦s periodista. Autor, entre d¡¯altres, del llibre Barcelona rebelde i coordinador del volum CT o la Cultura de la Transici¨®n.