El ¡®goya¡¯ i el ¡®greco¡¯ de Mu?oz Ramonet pot ser que acabin al Prado

El 24 de novembre passat l'Ajuntament de Barcelona confiava que els familiars de Julio Mu?oz Ramonet, l'industrial que el 1991 va deixar en her¨¨ncia a aquesta ciutat un palauet al carrer Muntaner i la impressionant col¡¤lecci¨® de centenars d'obres d'art que hi havia en el seu interior, signades per autors com Vel¨¢zquez, Goya, El Greco, Sorolla, Rembrandt, entre d¡¯altres, no desobe?ssin el jutge. Per aix¨°, va enviar a Madrid, on viuen tres de les quatre filles de Mu?oz, un furg¨® apte per a transport d'obres d'art i s'havia demanat que les forces de seguretat l¡¯acompanyessin en el viatge de tornada. Anaven a recollir L¡¯anunciaci¨® d'El Greco i L¡¯aparici¨® de la Mare de D¨¦u del Pilar de Francisco Goya, dues de les obres m¨¦s destacades de la col¡¤lecci¨®. L'agent judicial, per¨°, va tornar amb les mans buides, malgrat que Manuel Castelo, n¨¦t de l'industrial, sabia que trucarien a la porta de casa seva, al passeig de la Castellana, a les 10.30 h per endur-se-les. Ara, el dest¨ª d'aquestes dues obres, valorades en m¨¦s de set milions i mig d'euros, est¨¤ a les mans d'un jutge que ha de decidir si obliga a lliurar-les perqu¨¨ tornin a Barcelona o si accepta la proposta de la fam¨ªlia que sigui el Museu del Prado qui les aculli en dip¨°sit. No hi ha res f¨¤cil en tot el que est¨¤ relacionat amb el llegat de Mu?oz Ramonet. Jos Prado, un dels advocats de la fam¨ªlia, explica que el goya i el greco poden acabar a Madrid, ja que no s'ha acceptat l'oferiment voluntari de Castelo de lliurar en dip¨°sit les obres al Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC), amb la condici¨® que s'exposin a les seves sales i que no vagin al magatzem. Segons Prado, les obres ja no s¨®n a la capital catalana perqu¨¨ no s'ha respost a aquest oferiment voluntari. Des del museu barcelon¨ª s'assegura que ells no han rebut cap petici¨® formal i que compliran ¡°el que el jutge i l'Ajuntament de Barcelona els diguin, tant si s'han d'exposar com si s¡¯han de conservar al magatzem¡±.

¡°?s una mesura dilat¨°ria m¨¦s de la fam¨ªlia en aquest llarg proc¨¦s, en qu¨¨ ho q¨¹estionen tot¡±, explica Eudald Vendrell, advocat de la Fundaci¨® Julio Mu?oz Ramonet, creada per l'Ajuntament el 1995 per reclamar-ne i gestionar-ne el llegat. El que s¨ª que defensa Vendrell ¨¦s el dip¨°sit de les obres al MNAC, ja que el palauet no t¨¦ condicions de seguretat, ¡°nom¨¦s despr¨¦s d'ordenar-ho un jutge com a mesura cautelar". Segons Vendrell, s'ha presentat un escrit al jutjat ¡°argumentant que el MNAC no ¨¦s ali¨¨ a la fundaci¨®, com assegura la fam¨ªlia, ja que l'Ajuntament forma part del consorci que el governa i el plet i la fundaci¨® s¨®n a Barcelona no a Madrid¡±. Des del Museu del Prado asseguren que ning¨² s'ha posat en contacte amb ells per demanar-los que acullin les obres.

Pr¨°xima demanda

El plet entre l¡¯Ajuntament i la fam¨ªlia Mu?oz Ramonet per la col¡¤lecci¨® no baixa d'intensitat. Despr¨¦s de tres sent¨¨ncies judicials, l'¨²ltima del mar? del 2012, del Tribunal Suprem, que donava la ra¨® a la ciutat de Barcelona en la titularitat de les obres, la fam¨ªlia va lliurar el 2013 les claus del palauet (22 anys despr¨¦s de morir Mu?oz Ramonet). Van comprovar, per¨°, que les obres d'art importants havien desaparegut i que nom¨¦s quedaven les de menys valor. Llavors es van iniciar noves demandes i querelles entre les dues parts. La propera est¨¤ a punt d¡¯arribar. ¡°En qualsevol moment el marmessor testamentari, el notari su¨ªs Romano Kunz, presentar¨¤ al jutjat una demanda contra la fundaci¨® municipal que assegura que els actius no es podien lliurar a aquesta fundaci¨® perqu¨¨ nom¨¦s el marmessor ¨¦s l'int¨¨rpret del llegat i podia constituir-la¡±, explica Prado. ¡°Vam donar un temps a l'Ajuntament perqu¨¨ accept¨¦s la proposta d'integrar-se en la nova fundaci¨® juntament amb els familiars, per¨° no han contestat¡±.

Prado, que assegura que el termini que marca la llei d¡¯exercici del marmessor ¨¦s de 30 anys, oblida que despr¨¦s de morir Julio Mu?oz les quatre germanes van impugnar el testament del seu pare, van amagar durant anys la voluntat de fer hereva Barcelona i van fer renunciar Kunz com a marmessor sota amenaces, despr¨¦s de pagar-li 230.000 francs su?ssos. A m¨¦s, segons l'advocat, fins ara s'ha fet una lectura err¨°nia del testament; s'ha tradu?t malament, ja que s'ha llegit que la fundaci¨® s'hauria de fer sota el ¡°patronat¡± de la ciutat quan en realitat ¡°posa patrocini¡±, un aspecte que Vendrell ha negat amb anterioritat.

UNA HIST?RIA ROCAMBOLESCA

El 2000, Isabel Mu?oz (Premi Nacional de Fotografia, 2016) va presentar una den¨²ncia en un jutjat d¡¯Alcobendas (Madrid) al seu marit, Jes¨²s Castelo, pel robatori del domicili conjugal de dues pintures (una de Goya i una altra d'El Greco), a m¨¦s d'una col¡¤lecci¨® de rellotges i joies. La den¨²ncia va quedar sobreseguda, per¨° la investigaci¨® policial va continuar.

L'abril del 2011, despr¨¦s de tenir not¨ªcia que les obres anaven a ser venudes, les dues pintures van ser recuperades en un domicili d'Alacant dins de l'operaci¨® Creta, per¨° ning¨² va ser detingut.

Quan l'Ajuntament es va assabentar de la recuperaci¨®, va demanar que no es retornessin a la fam¨ªlia, i que en tot cas quedessin com un dip¨°sit. Per¨° com que el jutjat d¡¯Alcobendas no disposava d'instal¡¤lacions adequades, les va dipositar a casa d¡¯Isabel Mu?oz, amb el comprom¨ªs de retornar-les en el moment en qu¨¨ s'acord¨¦s l'execuci¨® de la sent¨¨ncia sobre la possessi¨® de tota la col¡¤lecci¨®.

Despr¨¦s d'esgotar els terminis, el maig del 2016, semblava que el lliurament era imminent, per¨° va sorgir un nou actor en aquesta hist¨°ria: el n¨¦t de l'industrial, Manuel Castelo, que assegurava que ell les lliuraria, per¨° despr¨¦s de resoldre's un conflicte de propietat, ja que afirmava que les obres no eren de la seva mare ni de les seves tres tietes (les quatre germanes Mu?oz Vilallonga), sin¨® seves, ja que les havia heretat del seu pare, Jes¨²s Castelo, el mateix que havia estat denunciat a Alcobendas per haver-se endut les obres del domicili conjugal.

Ara, el jutge ha d'acabar resolent aquests recursos i demandes. Mentrestant, i com a mesura cautelar instada per l'Ajuntament de Barcelona, s'ha demanat que les obres es dipositin al MNAC, per¨° podrien acabar al museu madrileny del Prado.