Obama commuta la pena de la soldat Manning

Darrere la commutaci¨® de la pena per part d'Obama, Manning, que tan bon punt va ser condemnat com a soldat Bradley Manning, el 2013, va anunciar el seu canvi de g¨¨nere i va demanar que l'anomenessin Chelsea, quedar¨¤ lliure el proper 17 de maig. En total, Obama ha commutat aquest dimarts la sent¨¨ncia de 209 presos i n'ha indultat 64 m¨¦s. La Casa Blanca va assegurar dimarts que ha tingut en compte les mostres de penediment de Manning i el seu reconeixement que va posar en perill la seguretat dels EUA. El desig del president Obama, segons membres del seu Govern que van explicar la decisi¨® als mitjans, era equiparar la sent¨¨ncia de la soldat a la d'altres condemnats per crims similars.

Aix¨ª, Obama vol tancar aquest cap¨ªtol sonat de la seva Administraci¨®, en un moment en qu¨¨ l'ombra de WikiLeaks segueix molt present en la pol¨ªtica americana. La plataforma va agafar especial protagonisme durant l'¨²ltima campanya electoral per la filtraci¨® de documents interns de la campanya de Hillary Clinton que, segons el Govern dels EUA, van ser robats per pirates inform¨¤tics russos. El president tamb¨¦ ha aprovat aquests dies mesures importants, com les sancions imposades a R¨²ssia per intentar interferir en les eleccions de passat mes de novembre o la fi de la pol¨ªtica migrat¨°ria per a Cuba. S'espera que fins a hores abans d'abandonar el c¨¤rrec Obama anunci? nous perdons presidencials.

Manning i el cas WikiLeaks

El 2010, Manning va filtrar a la plataforma fundada per Julian Assange m¨¦s de 700.000 documents secrets sobre les guerres de l'Iraq i l'Afganistan que posteriorment va publicar WikiLeaks. Va ser la filtraci¨® m¨¦s extensa de documents diplom¨¤tics i militars secrets de la hist¨°ria dels EUA i la seva revelaci¨® va provocar una tempesta internacional, i va obrir un profund debat sobre la protecci¨® d'informaci¨® secreta per part dels governs, la seguretat nacional, el paper dels qui com ella van treure documents confidencials a la llum i el dels mitjans de comunicaci¨® que els van publicar.

Poc despr¨¦s, el llavors jove analista militar va ser detingut i, tres anys m¨¦s tard, condemnat a m¨¦s de tres d¨¨cades de pres¨®, entre d'altres, per violaci¨® de la llei d'espionatge, per robatori i frau inform¨¤tic. La jutgessa militar que el va sentenciar l'agost del 2013 als afores de Washington no va tenir en compte el penediment del jove de 25 anys, que va demanar perd¨® per ¡°haver perjudicat els EUA¡±, i va declarar la seva esperan?a que la sent¨¨ncia tingu¨¦s un car¨¤cter ¡°dissuasiu¡±. Un dia despr¨¦s de la seva condemna, Manning va anunciar el seu desig que el tractessin com a dona i va canviar el seu nom de Bradley a Chelsea Elizabeth Manning, que ¨¦s el que figura en el perd¨® presidencial d'Obama.

Manning, que durant la seva estada a la pres¨® militar de Fort Leavenworth, Kansas, ha intentat su?cidar-se un parell de vegades, va reiterar a finals d'any la petici¨® de perd¨® o reducci¨® de pena que ja va fer nom¨¦s ser condemnada. "No demano que se'm perdoni (...) L'¨²nica cosa que demano ¨¦s ser alliberada d'una pres¨® militar despr¨¦s de complir sis anys de confinament, com a persona que no intentava danyar els interessos dels Estats Units", va sol¡¤licitar Manning en una carta.

La decisi¨® d'Obama ha estat criticada per membres del Partit Republic¨¤, com el senador de Florida Marco Rubio, que l'ha qualificat de ¡°vergonya¡±. L'excandidat presidencial va declarar aquest dimarts que Manning ¡°va violar el seu jurament com a membre de les forces armades i va posar en perill la vida dels seus companys a tot el m¨®n¡±. Rubio acusa, a m¨¦s, Obama d'¡°alinear-se amb els qui incompleixen la llei¡± contra els homes i dones que defensen la seguretat nacional dels EUA.

A m¨¦s dels documents de l'Iraq i l'Afganistan, Manning va ser responsable de filtrar a WikiLeaks els coneguts com a papers del Departament d'Estat, que contenien m¨¦s de 250.000 documents sobre les comunicacions internes de la diplom¨¤cia nord-americana. La plataforma WikiLeaks tamb¨¦ va publicar informaci¨® secreta sobre els presos detinguts a la base militar nord-americana a Guant¨¢namo, Cuba.

La filtraci¨® de Manning no va ser l'¨²ltima a la qual s'ha enfrontat l'Administraci¨® Obama. El 2013, un analista de l'Ag¨¨ncia Nacional de Seguretat, Edward Snowden, va obtenir documents que van treure a la llum el programa de vigil¨¤ncia que emprava el Govern dels EUA per supervisar, entre d'altres, les comunicacions privades dels seus ciutadans. Aquella filtraci¨® va renovar el debat sobre la protecci¨® d'informaci¨® secreta i els l¨ªmits de la privadesa davant la seguretat nacional dels EUA.

Icona de la lluita dels transsexuals a l¡¯Ex¨¨rcit

Chelsea Manning ¨¦s el nom que ha donat m¨¦s visibilitat a la lluita pels drets dels transsexuals a l'Ex¨¨rcit dels Estats Units. La mateixa Administraci¨® Obama, que aquest dimarts li va commutar la condemna, tamb¨¦ ¨¦s la que va aixecar la prohibici¨® dels homosexuals de servir a les files nord-americanes i despr¨¦s es va mostrar m¨¦s oberta a escoltar les peticions dels seus soldats transsexuals, inclosa la de proporcionar-los el tractament hormonal per iniciar la transici¨® d'un sexe a l'altre.

Manning ha defensat, entre altres coses, que l'Ex¨¨rcit ¡ªla instituci¨® nord-americana que t¨¦ m¨¦s proporci¨® de transsexuals entre els seus membres¡ª li proporcion¨¦s els medicaments per iniciar la seva transici¨® de g¨¨nere. Fins avui, les autoritats del Pent¨¤gon nom¨¦s havien accedit al fet que inici¨¦s un tractament hormonal i pogu¨¦s utilitzar roba interior femenina, tot i que sota l'al¡¤legat de protegir la seva pr¨°pia seguretat, tenia prohibit deixar-se cr¨¦ixer el p¨¨l. Manning tamb¨¦ va defensar el seu dret a servir condemna amb altres dones, no amb homes. Els EUA no reconeixen encara aquesta possibilitat, que Manning tindr¨¤ l'oportunitat de reivindicar, ja en llibertat, a partir del proper mes de maig.