Contra el turisme?

La setmana passada es va produir a Barcelona un fet una mica esperp¨¨ntic encara que, pels antecedents, no inesperat. Es tracta de l¡¯alegria p¨²blica de les nostres autoritats municipals perqu¨¨ l¡¯emblem¨¤tica Torre Agbar de la pla?a de les Gl¨°ries, que ha estat venuda per Aig¨¹es de Barcelona a un grup financer, no es convert¨ªs en hotel, per descomptat de luxe, a causa del que aquest diari ha denominat les traves de Colau. Fa un any i mig ja va succeir el mateix amb l¡¯edifici que durant molts anys va albergar les oficines del Deustche Bank en la conflu¨¨ncia del passeig de Gr¨¤cia amb la Diagonal que tamb¨¦ havia de convertir-se en un hotel, en aquest cas de la cadena Four Seasons, una marca imprescindible a tota ciutat que pretengui ser de refer¨¨ncia en el turisme i en el m¨®n dels negocis. Tenim uns regidors als quals no els agrada el turisme.

Aquesta alegria la va expressar amb gran ¨¨mfasi el regidor d¡¯Habitatge, Josep Maria Montaner, en comentar a la televisi¨® municipal: ¡°?s una molt bona not¨ªcia per a tota la ciutat i, malgrat que respongui a una decisi¨® del promotor ho considerem un ¨¨xit, una vict¨°ria similar a l¡¯aconseguida a principis de mandat, quan vam aconseguir que el Deutsche Bank no es convert¨ªs en un hotel de luxe¡±. I afegia: ¡°La voluntat dels ve?ns i de l¡¯Ajuntament era que no es fes l¡¯hotel i la tramitaci¨®, sens dubte, no ha tingut cap facilitat, s¡¯ent¨¦n que s¡¯ho hagin repensat¡±.

La no edificaci¨® de tots dos hotels i l¡¯aturada de molts altres, ¨¦s una vict¨°ria, tal com presumeix el regidor? Probablement ¨¦s una vict¨°ria des del punt de vista d¡¯unes idees particulars per¨° tamb¨¦ ho ¨¦s per al conjunt dels ciutadans? Aix¨° ¨¦s molt m¨¦s problem¨¤tic i es presta a algunes reflexions.

Una primera, pot ser de tipus econ¨°mic i social. Barcelona ¨¦s un municipi estancat: havia estat industrial, especialment t¨¨xtil, per¨° aix¨° ja ¨¦s una fase molt superada, segueix sent comercial per¨° sobretot ¨¦s creixentment de serveis i, especialment, est¨¤ dotat per al turisme i els esdeveniments del m¨®n de les fires i congressos, concomitants amb el turisme.

Afortunadament, el turisme ¨¦s un sector socialment molt benefici¨®s, se n¡¯aprofiten sectors molt diversos: totes les categories d¡¯hotels, i apartaments tur¨ªstics, el comer? de tot tipus, les cafeteries, bars i restaurants, la construcci¨®, el sector immobiliari¡­ Crea benefici econ¨°mic i llocs de treball en molts rams. L¡¯explotaci¨® d¡¯una planta de petroli beneficia molt a molt pocs. El turisme ¨¦s el contrari: reparteix beneficis i llocs de treball. ?s una benedicci¨® ser un pa¨ªs tur¨ªstic, ho sabem des dels anys seixanta.

Doncs b¨¦, ara rebutgem aquesta sort. Perqu¨¨ a m¨¦s de posar traves burocr¨¤tiques a nous hotels, des de la mateixa societat s¡¯est¨¤ creant una campanya superposada contra els turistes. Se¡¯ls titlla de bruts, sorollosos, borratxos, mal vestits, gasius¡­ Naturalment hi ha de tot, per¨° no crec que en aquestes q¨¹estions es distingeixin dels nacionals, on com ¨¦s natural tamb¨¦ hi ha de tot. En lloc d¡¯ampliar les ¨¤rees de la ciutat amb inter¨¨s tur¨ªstic, una cosa perfectament resoluble mitjan?ant una pol¨ªtica d¡¯expansi¨® de les zones culturals, l¨²diques i comercials, tal com es va fer en els gloriosos temps de l¡¯alcalde Maragall amb l¡¯obertura al mar i la revitalitzaci¨® del nucli antic, pretenem que els turistes s¡¯allotgin a la Barcelona perif¨¨rica, perqu¨¨ all¨¤ es volen construir els nous hotels, i que vagin a passar el seu dia i la seva nit al centre. ?s dif¨ªcil actuar amb menys intel¡¤lig¨¨ncia.

Per¨°, a m¨¦s, al darrere d¡¯aquesta campanya contra el turisme hi ha una cosa molt antiga, conservadora i fins i tot reaccion¨¤ria. ?s la idea de preservar el territori per als seus veritables propietaris, els naturals del pa¨ªs, sense adonar-se de la contradicci¨® que aix¨° cont¨¦: sense llocs de treball aquests barcelonins de tota la vida hauran d¡¯abandonar la seva ciutat i emigrar a altres terres, la qual cosa no ¨¦s necess¨¤riament un drama si en aquestes altres terres poden desenvolupar el seu projecte de vida, per¨° en tot cas, contrari a les idees dels qui diuen voler protegir-los.

En conclusi¨®, d¡¯una ciutat oberta, contenta de la seva diversitat i amb mentalitat cosmopolita, correm el risc de passar a ser una ciutat provinciana, tancada i decadent. Alerta perqu¨¨ aquests canvis no s¡¯adverteixen d¡¯entrada sin¨® al cap dels anys. Quan ja ¨¦s tard.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional