En marxa l¡¯estudi i conservaci¨® dels cetacis al cap de Creus

Aconseguir la implicaci¨® del sector n¨¤utic recreatiu en l¡¯estudi i la conservaci¨® de cetacis com els peixos lluna, catxalots, caps d¡¯olla o balenes i altres esp¨¨cies marines de la zona del Cap de Creus, per¨° sobretot donar visibilitat al dof¨ª mular (Turisops truncatus), com un dels actius m¨¦s rellevants d¡¯aquest espai mar¨ª ¨¦s l¡¯objectiu del Projecte Dofins de Tramuntana. Submon, entitat dedicada a l¡¯estudi, conservaci¨® i divulgaci¨® del medi mar¨ª a nivell internacional, implementar¨¤ aquest 2017 estrat¨¨gies de cust¨°dia marina a la zona del Cany¨® de Creus per donar a con¨¨ixer i conservar, a trav¨¦s de la implicaci¨® ciutadana, els seus valors naturals, culturals i paisatg¨ªstics.

Dofins de Tramuntana, que es dur¨¤ a terme amb el suport de l'Obra Social de "La Caixa" i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, pret¨¦n actuar sobre els usuaris que m¨¦s poden incidir sobre la pres¨¨ncia a llarg termini d¡¯aquestes esp¨¨cies, i aconseguir que s¡¯impliquin en la seva conservaci¨®. A la llarga, els bi¨°legs de Submon tamb¨¦ esperen treure¡¯n un r¨¨dit cient¨ªfic. El projecte, recolzat pel Parc Natural del Cap de Creus, portar¨¤ a terme tot l¡¯any accions amb la implicaci¨® de l¡¯administraci¨® auton¨°mica i dels pobles de l¡¯¨¤rea d¡¯influ¨¨ncia, com El Port de la Selva, Cadaqu¨¦s, Roses o Colera. Com que tamb¨¦ va dirigit als usuaris de la costa, es faran xerrades als clubs n¨¤utics i dels diferents esports que es practiquen a la zona.

La coexist¨¨ncia entre activitats marines i la pres¨¨ncia de cetacis ¨¦s un fet, per aix¨° creuen necessari explicar la manera d¡¯interactuar m¨¦s respectuosa per a la fauna marina i establir unes bones pr¨¤ctiques. Tot i que se centrar¨¤ en el dof¨ª mular, ja que segons el director de Submon, Manel Gazo, "hi ha una poblaci¨® resident d¡¯aquesta esp¨¨cie a les aig¨¹es de l'Alt i el Baix Empord¨¤", tamb¨¦ es far¨¤ prendre consci¨¨ncia d¡¯altres esp¨¨cies com el rorqual com¨², la segona balena m¨¦s gran del m¨®n que mesura entre 19 i 24 metres i que es pot veure per la zona d¡¯influ¨¨ncia del Cany¨® de Creus ¨Cla darrera estima de poblaci¨® feta per la UB el 1999 va calcular uns 3500 exemplars¨C que feien una migraci¨® per alimentar-se des del nord de l¡¯?frica cap el mar de Lig¨²ria, a It¨¤lia, passant pel Golf de Lle¨®.

A la zona on es planteja el projecte, no hi ha hagut mai iniciatives de cust¨°dia marina i t¨¦ la particularitat que ¨¦s h¨¤bitat prioritari de moltes esp¨¨cies classificades en les llistes internacionals de conservaci¨® com a amena?ades. El Cany¨® de Creus, juntament amb la zona de Lig¨²ria, s¨®n de les zones m¨¦s productives de la Mediterr¨¤nia occidental i alberguen molta biodiversitat en les seves aig¨¹es i fons marins. D¡¯aqu¨ª la import¨¤ncia d¡¯aquesta iniciativa.

Mitjan?ant la recollida de dades i sortides organitzades s¡¯aconsegueix, segons Manel Gazo, formar i conscienciar el sector n¨¤utic sobre els cetacis en general i el dof¨ª mular en particular, perqu¨¨ "el seu estudi i la import¨¤ncia de conservar el seu h¨¤bitat i ampliar la informaci¨® disponible sobre aquestes esp¨¨cies ¨¦s clau per a futures mesures de gesti¨® a l¡¯espai". A m¨¦s, tamb¨¦ es faran accions de sensibilitzaci¨® i conservaci¨® i una campanya d¡¯estiu ¨Cprograma Citizen science¨C per a l¡¯estudi de cetacis, amb especial incid¨¨ncia en la difusi¨® dels valors naturals de la zona entre la poblaci¨® local, a nivell tur¨ªstic i amb els ens locals.

Es demanar¨¤ a qui surti en barca, i estigui interessat, que a part de retratar l¡¯aleta dorsal del dof¨ª, que ¨¦s la seva empremta identificativa que diferencia un exemplar d¡¯un altre, apuntin a quin lloc se¡¯ls localitza, a quina profunditat, hora i dia, si hi ha altres animals o si van mares i cries. Tamb¨¦ se¡¯ls instruir¨¤, per exemple, perqu¨¨ naveguin com estableix la normativa en pres¨¨ncia d¡¯aquests dofins, que estan protegits tan a nivell estatal com europeu. S¡¯informar¨¤ de com apropar-se a ells i del que no s¡¯ha de fer mai, com augmentar la velocitat, creuar-se¡¯ls davant o separar les cries de les mares, fet que podria ser irreversible.

La zona objecte del projecte ¨¦s una de les de major inter¨¨s cultural i paisatg¨ªstic de Catalunya, on es fan gran quantitat d¡¯activitats d¡¯esbarjo n¨¤utic, que conviuen amb una de les activitats pesqueres m¨¦s importants del litoral catal¨¤. Aquesta conflu¨¨ncia de factors ambientals i socioecon¨°mics el converteixen, segons els entesos, en un dels llocs m¨¦s fr¨¤gils des del punt de vista de la conservaci¨® de la poblaci¨® de dofins mulars i d¡¯altres cetacis.