Europa no acull el proc¨¦s

Europa no acull una secessi¨® de Catalunya. Despr¨¦s de moltes discussions, tothom al nostre pa¨ªs ja sap que el Tractat de Lisboa no l¡¯empara, ja que en l'article 4 consagra el respecte a l¡¯ordenament intern de cada estat membre en termes inconfusibles.

Aix¨ª que una Catalunya separada quedaria autom¨¤ticament esqueixada de la UE. Per aix¨° els seus partidaris s¡¯han orientat ¨²ltimament a minimitzar aquest fet, a diluir-ne l¡¯abast, a opinar que l¡¯autoexclusi¨® catalana seria fuga?, duraria potser uns mesos. Tothom t¨¦ dret a un giny consolador.

Tampoc hi ha empara jur¨ªdica comparativa per a la secessi¨® en les constitucions escrites dels principals estats membres: el Regne Unit no en t¨¦. M¨¦s determinant encara, ni tan sols n¡¯hi ha per a un refer¨¨ndum, com acaba de dictaminar el Tribunal Constitucional alemany en una breu i contundent provid¨¨ncia del 16 de desembre sobre una petici¨® de refer¨¨ndum per a Baviera. I com va fer el seu hom¨°leg itali¨¤ en una profusa i detallada sent¨¨ncia (29/4/2015).

M¨¦s enll¨¤ del soroll i la propaganda viatgera d¡¯aquests dies, totes dues resolucions s¨®n de gran import¨¤ncia per al proc¨¦s. Per les seves conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques. Perqu¨¨, primer, com beneirien els governs d¡¯aquests i altres socis ¨Camb constitucions molt similars pel que fa al tractament de la sobirania i la unitat de l¡¯Estat¨C processos aliens que els seus propis ordenaments descarten? M¨¦s encara si a l¡¯interior d¡¯aquests pa?sos els pretenen emular moviments secessionistes similars, siguin amplis o amb clarianes.

I segon, perqu¨¨ totes dues resolucions desacrediten la llegenda secessionista catalana segons la qual l¡¯Estat espanyol (parlen d¡¯Estat, en confusi¨® interessada amb el Govern) no permet cap refer¨¨ndum perqu¨¨ exhibeix una ¡°baixa qualitat democr¨¤tica¡±: com es veu, altres estats amb una traject¨°ria democr¨¤tica m¨¦s llarga actuen d'una manera semblant.

A m¨¦s del seu relleu pol¨ªtic, interessa el contingut material de les dues resolucions, les dues devastadores per a les pretensions secessionistes locals. Totes dues incideixen que la pretensi¨® final dels refer¨¨ndums de secessi¨®, la mateixa secessi¨®, est¨¤ exclosa de l¡¯ordre jur¨ªdic alemany i itali¨¤. A difer¨¨ncia d¡¯Espanya, on seria possible per via de reforma constitucional (un super¨¤vit democr¨¤tic), en aquests casos ¨¦s impossible perqu¨¨ afecta el nucli immodificable de les seves constitucions.

¡°No hi ha¡±, proclama el Tribunal de Karlsruhe, ¡°espai per a aspiracions secessionistes d¡¯un estat federat en el marc de la Constituci¨®: violen l¡¯ordre constitucional¡±. I ¨¦s que a la Rep¨²blica Federal, ¡°com a estat nacional el poder constituent del qual rau en el poble alemany, els estats federats no s¨®n amos de la Constituci¨®¡±.

De forma similar, la ¡°sobirania¡±, indica el Tribunal itali¨¤, ¡°¨¦s un valor fundacional de la Rep¨²blica unit¨¤ria que cap reforma pot canviar sense destruir la pr¨°pia identitat d¡¯It¨¤lia¡±. Atemptar contra aquest imperatiu implica ¡°subversions institucionals radicalment incompatibles amb els principis fonamentals d¡¯unitat i indivisibilitat de la Rep¨²blica¡±: at¨¨s que ¡°la unitat de la Rep¨²blica ¨¦s un dels elements tan essencials de l¡¯ordenament constitucional que est¨¤ sostret fins i tot al poder de revisi¨® de la Constituci¨®¡±.

La resoluci¨® alemanya ¨¦s m¨¦s significativa, ja que procedeix d¡¯un pa¨ªs federal, un campi¨® de la causa federalista, no de la centralista. Aqu¨ª ha estat menyspreada amb al¡¤legats parajur¨ªdics especiosament ¡°fal¡¤la?os¡± (llegiu el brillant article de Jos¨¦ Antonio Sorolla, ¡°Una ¡®sent¨¨ncia¡¯ alemanya¡±, a El Peri¨®dico, 10 de gener): que si no ¨¦s una sent¨¨ncia (¡°naturalment, sin¨® una provid¨¨ncia d¡¯inadmissi¨®¡±) i que si no es pronuncia sobre el fons (¡°perqu¨¨ la petici¨® no ¨¦s admesa a tr¨¤mit¡±) el tribunal ¡°ni tan sols admet entrar a debatre la q¨¹esti¨®¡±, simplement la descarta.

Tamb¨¦ s¡¯ha dit que una petici¨® de pocs ciutadans difereix d¡¯una altra amb el suport de milions de ciutadans: com si el quantitatiu pol¨ªtic equivalgu¨¦s al qualitatiu jur¨ªdic, aquest continu zigzagueig d¡¯un pla a un altre propi del discurs dels amics indepes.

I la italiana cal estudiar-la b¨¦, perqu¨¨ dictamina sobre dues propostes de refer¨¨ndum: una, de concert fiscal i ascens del V¨¨neto a regi¨® ¡°d¡¯estatut especial¡±; l'altra, de consulta per a la independ¨¨ncia, aix¨° s¨ª, ¡°consultiva¡±.

A m¨¦s de les raons de la unitat de l¡¯Estat, Roma els desautoritza perqu¨¨ atempten contra l'Estatut de Ven¨¨cia, que impedeix consultes sobre lleis fiscals; per ¡°les pretensions egoistes de pol¨ªtica econ¨°mica¡± que l¡¯animen; perqu¨¨ no versen ¡°sobre la llibertat d¡¯expressi¨® dels ciutadans¡±, sin¨® sobre un repartiment de poders; i perqu¨¨ obren el ¡°risc d¡¯opcions no racionals lligades a situacions contingents¡±.

?bviament que tots aquests arguments s¨®n opinables i discutibles. Per¨° ignorar-los o menysprear-los no sembla una actitud genial.