Marfany: ¡°El nacionalisme espanyol va ser creat per catalans¡±

El que a molts els semblar¨¤ una obvietat, que la Renaixen?a de la primera meitat del segle XIX va suposar el ressorgiment de la cultura i la llengua catalanes silenciades des del final de la Guerra de Successi¨®, l'historiador i cr¨ªtic literari Joan-Llu¨ªs Marfany ho posa en dubte. Ahir va presentar el seu llibre Nacionalisme espanyol i catalanitat. Cap a una revisi¨® de la Renaixen?a (Edicions 62), on defensa que la burgesia catalana va tenir un paper protagonista en la construcci¨® del nacionalisme espanyol, i que van ser aquests mateixos catalans els que van impulsar la Renaixen?a, "que va escanyar la petita tradici¨® liter¨¤ria en catal¨¤: ells mateixos van dir que l'havien embalsamat".

Al llarg de 950 p¨¤gines, Marfany rebusca entre els articles i les cartes dels intel¡¤lectuals i homes de negocis catalans que van tenir un paper important en l'¨¨poca coneguda com a Renaixen?a, entre el 1789 i el 1859, any en qu¨¨ es van reinstaurar els Jocs Florals a Barcelona. Al llibre, una continuaci¨® d'altres assajos anteriors (La cultura del catalanisme, 1995; La llengua maltractada, 2001), l'autor intenta demostrar que la suposada ¨¨poca de dignificaci¨® ling¨¹¨ªstica catalana coincideix amb la incontestable consolidaci¨® de la digl¨°ssia. La incipient burgesia catalana, que despr¨¦s impulsaria el regionalisme i la Renaixen?a, va abra?ar el castell¨¤ com a llengua seriosa i culta, i va iniciar la construcci¨® d'una ideologia nacionalista espanyola que li permetria consolidar-se com a classe i defensar els seus interessos.

Digl¨°ssia ¡®catalana¡¯

Des del coneixement que li han donat deu anys de rigorosa preparaci¨® del llibre, Marfany escriu i parla amb familiaritat sobre intel¡¤lectuals com Manuel Mil¨¤ i Fontanals, Bonaventura Carles Aribau o V¨ªctor Balaguer, i empresaris com la fam¨ªlia Gironella o els Amat. Van ser els burgesos els que van comen?ar la tasca de construcci¨® de la "naci¨® Espanya", amb l'aspiraci¨® de crear, des de Catalunya, una ind¨²stria nacional espanyola per fomentar el comer? catal¨¤.

Una mostra d'aquest afany va arribar el 1847, quan una fam¨ªlia d'Igualada va constituir l'Espanya Industrial a Madrid i va regalar accions a empresaris d'altres zones per implicar-les en el projecte. "Deu anys despr¨¦s van haver de tornar a Barcelona perqu¨¨ no va funcionar", explica Marfany. Acompanyant aquesta aspiraci¨®, els homes de lletres van elevar el castell¨¤ a la llengua d'¨²s i van contribuir a la idea d'Espanya. "Mil¨¤ i Fontanals va ser el pare del nacionalisme espanyol, i Aribau era un escriptor molt respectat a Madrid pels seus escrits en castell¨¤", va exclamar, recordant que molts historiadors "ignoren" els textos castellans dels impulsors de la Renaixen?a i se centren nom¨¦s en els seus escrits en catal¨¤.

"Com m¨¦s nacionalistes espanyols eren els catalans, m¨¦s es recordaven del seu origen", afegeix Marfany per explicar el naixement del regionalisme i l'amor per la tradici¨® pr¨°pia dels burgesos i intel¡¤lectuals, que no per aix¨° van deixar de parlar en castell¨¤. "?s evident que m¨¦s tard hi va haver una Renaixen?a, perqu¨¨ si no, no parlar¨ªem catal¨¤", admet l'historiador, "per¨° s'hi va arribar per camins m¨¦s complicats". Encara que reconeix que nom¨¦s s¨®n "sospites", Marfany creu que la reversi¨® de la digl¨°ssia es va deure als intel¡¤lectuals nascuts a partir del 1840, entre els quals hi havia Frederic Soler Pitarra o Jacint Verdaguer. Com que no dominaven el castell¨¤ parlat, Marfany creu que tenien dificultats per aprovar oposicions i entrar a Madrid: "Van ser els primers a escriure's en catal¨¤, van pensar que ja no tenia sentit fer-ho en una llengua estranya".