El p¨²blic ¨¦s el missatge

Si jo fos Carles Puigdemont m¡¯estaria estirant els cabells (si jo fos Carles Puigdemont, tindria cabells. Bonic somni. I fins aqu¨ª els meus motius per envejar-lo). Estaria desesperat, dic, perqu¨¨ amb l¡¯speed divulgatiu que porta aquesta setmana, sembla tanmateix que el que m¨¦s interessa en els grupets, debats de la cua del pa, xerrades de caf¨¨ i twitter ¡ªla xerrada de caf¨¨ de l¡¯hiperespai¡ª no ¨¦s qu¨¨ explica el president sin¨® qui l¡¯escolta. O quin carnet t¨¦ el que pregunta. Com a executius d¡¯una empresa de m¨¤rqueting, ens obsessiona el perfil de l¡¯audi¨¨ncia, el target. I, en canvi, el discurs passa de llarg sense pena ni gl¨°ria. ?s all¨° tan vell del ¡°mitj¨¤ ¨¦s el missatge¡± per¨° m¨¦s b¨¨stia: avui el missatge ¨¦s el p¨²blic. Imagineu que anem a veure La La Land i en lloc del ja acarnissat debat entre ¡°¨¦s el millor que he vist mai¡± i ¡°doncs a mi ni fred ni calor¡±, ens posem a discutir sobre si la sala era plena, i sobre la quantitat de gent que menjava crispetes o que no va apagar el m¨°bil a temps. Quan Puigdemont acaba el discurs, no interessa si ha ballat o cantat b¨¦, ni si al final es queda amb Emma Stone o en un tuguri tocant jazz (b¨¦, potser millor Let it be).

Alg¨² sap si Puigdemont va estar a l¡¯altura contestant les queixes dels ciutadans a Jo Pregunto de diumenge a la televisi¨®? Ning¨². Els indepes no en tenen ni idea, perqu¨¨ s¡¯estaven enfilant a les parets al crit indignat de ¡°Per¨° qu¨¨ li passa a TV3?!¡±. Els comuns, tampoc, perqu¨¨ estaven fent voltes al voltant de la sala-menjador al crit entusiasta de ¡°Per¨° qu¨¨ li passa a TV3?¡±. Els del PP i els de Ciutadans s¡¯ho van perdre perqu¨¨ estaven mirant un altre canal.

I amb la confer¨¨ncia de Brussel¡¤les, tornem-hi. Nom¨¦s compta comptar. Comptar el nombre de persones que van escoltar, comptar la quantitat de galons dels assistents, comptar els metres quadrats de la sala, comptar quanta gent de Calafell va estar escoltant. Per a uns, all¨° va ser un foc de camp en una excursi¨® de kumbai¨¤s i, a sobre, ni tan sols de baix cost. Per a d¡¯altres, estem davant del remake de la marxa sobre Washington de Martin Luther King amb Puigdemont que t¨¦ un somni i Romeva i Junqueras que reclamen asseure¡¯s a la zona de blancs dels autobusos. (D¡¯aquest debat, a mi el que em preocupa de deb¨° ¨¦s el portaveu de JuntsxS¨ª Jordi Turull, que ¨¦s periquito i a la sessi¨® parlament¨¤ria no parava de parlar d¡¯Europa; i ja sabem per experi¨¨ncia, nosaltres els periquitos, que quan ens agafa la d¨¨ria de parlar d¡¯Europa, l¡¯Espanyol comen?a a punxar sense fre.)

B¨¦, per ser justos, els que s¨ª que sembla que van escoltar la confer¨¨ncia de Puigdemont-Junqueras-Romeva van ser els de la CUP. Ja ¨¦s ll¨¤stima perqu¨¨ precisament a ells tot aix¨° de Brussel¡¤les els deixa bastant freds. I el tema del refer¨¨ndum pactat, gelats. ?s a dir, que l¡¯¨²nica vegada que el president va escoltar una an¨¤lisi d¡¯alg¨² que va fer atenci¨® a les seves paraules va ser per rebre un parell de patacades verbals d¡¯Anna Gabriel. M¨¦s li hauria valgut sortir corrents de l¡¯hemicicle. S¡¯hauria trobat amb un grup de nens de visita. No s¨¦ si entre ells n¡¯hi havia algun de Calafell.