Trump promet que M¨¨xic pagar¨¤ el mur ¡°d¡¯una manera o altra¡±

En menys d'una setmana al poder, el president republic¨¤ ha enviat senyals contundents, m¨¦s simb¨°liques que efectives ara per ara, del viratge dels EUA. Dilluns va anunciar el final d'una ¨¨poca de progressiva obertura de les fronteres comercials amb la retirada del TPP, un tractat amb pa?sos del Pac¨ªfic destinat a contrarestar la influ¨¨ncia de la Xina a la regi¨®. L'¨²ltima ronda d'ordres executives o decrets, centrats en la immigraci¨®, pot marcar la fi de d¨¨cades en qu¨¨ els EUA s'ha obert a la immigraci¨®, o ha mantingut una pol¨ªtica relativament laxa amb els milions d'immigrants sense papers.

¡°Construeix el mur!¡± va ser un dels esl¨°gans dels seguidors de Trump en la campanya electoral. En els m¨ªtings, el llavors candidat establia un di¨¤leg teatral. ¡°I sabeu qui construir¨¤ el mur?¡±, preguntava Trump. ¡°M¨¨xic!¡±, responia el p¨²blic.

En agitar l'odi a l'estranger i la incertesa econ¨°mica en regions colpejades per la globalitzaci¨® i la robotitzaci¨® industrial, el republic¨¤ va connectar amb pors profundes d'una part de la poblaci¨®. D'aqu¨ª el simbolisme del decret sobre el mur, encara que estigui poc clar com el construir¨¤ i qui el finan?ar¨¤.

El document, que Trump va signar en una cerim¨°nia a la seu del Departament de Seguretat Interior, a Washington, contempla redirigir fons ja aprovats cap al refor? de la frontera. Els diners han de servir per iniciar el projecte, per¨° el president necessitar¨¤ que el Congr¨¦s aprovi m¨¦s fons per construir-lo. S'ha avaluat el cost total entre 14.000 i 20.000 milions de d¨°lars.

Trump, com proclamava en els seus m¨ªtings, segueix insistint que, encara que al principi pagui el contribuent nord-americ¨¤, la factura l'acabar¨¤ assumint M¨¨xic. Sota quina forma ¡ªaranzels a la frontera, imposats sobre les remeses¡ª ¨¦s un enigma.

"Si, d'una manera o una altra, com ha dit el president, M¨¨xic pagar¨¤ per aix¨°", va dir Sean Spicer, el portaveu de la Casa Blanca. Spicer es va referir al mur com "una gran barrera f¨ªsica". El 31 de gener Trump t¨¦ previst reunir-se amb el president mexic¨¤, Enrique Pe?a Nieto.

El mur ¡ªent¨¨s com un obstacle que pot ser una tanca o altres mecanismes¡ª ja existeix. Cobreix prop d'un ter? de la frontera de m¨¦s de tres mil quil¨°metres entre els EUA i M¨¨xic, i ha estat constru?t i refor?at pels presidents m¨¦s recents, dem¨°crates i republicans. No est¨¤ clar com Trump pot completar-lo, ni si el Congr¨¦s estar¨¤ disposat a desemborsar els milers de milions que costar¨¤ en un moment en qu¨¨ la immigraci¨® des de M¨¨xic est¨¤ caient.

El propi secretari de Seguretat Interior, el general John Kelly, present a l'acte de la signatura del decret, ha expressat objeccions al projecte. En la seva compareixen?a davant el Senat, va dir que un mur seria insuficient per protegir la frontera, i que possiblement "no es construir¨¤ en un moment proper".

A m¨¦s del decret per construir el mur, Trump en va signar un altre que castigar¨¤ les grans ciutats nord-americanes que protegeixin els immigrants sense papers. Aquest decret preveu la retirada de fons federals pels que el president anomena "ciutats santuari". Nova York, Los Angeles i Chicago, entre d'altres, han adoptat pol¨ªtiques ben¨¨voles cap als immigrants. L'ordre executiva contra les anomenades "ciutats santuari" pot obrir una batalla legal entre el poder federal, controlat pel Partit Republic¨¤, i els estats i municipis controlats pel Partit Dem¨°crata.

Els decrets de dimecres no inclouen mesures contra els centenars de milers d'immigrants sense papers que van arribar als EUA sent menors. L'antecessor de Trump, el dem¨°crata Barack Obama, els va regularitzar.