El senador Santiago Vidal: ¡°Tenim les vostres dades de manera il¡¤legal¡±

El senador Santi Vidal participa des del novembre del 2016 en un cicle de xerrades organitzades per Esquerra Republicana (ERC) per explicar com seria la Catalunya independent. Les informacions que aporta l'exjutge ¨Csusp¨¨s del c¨¤rrec per escriure l'esborrany d'una Constituci¨® catalana¨C s¨®n en molts casos sorprenents o apunten que s'estan produint actuacions irregulars. Vidal ha explicat que la Generalitat s'ha fet amb les dades fiscals de tots els residents a Catalunya i que els pressupostos del Govern tenen una partida camuflada, de 400 milions d'euros, per construir estructures d'Estat. Vidal tamb¨¦ ha desvelat que la Generalitat investiga els jutges establerts a Catalunya i que un govern estranger no europeu est¨¤ formant els Mossos d'Esquadra en mat¨¨ria de contraespionatge. Les cites que es reprodueixen en aquest article s'extreuen dels discursos que Vidal va fer al Museu de Granollers (24 de novembre), al Casal de Cultura de Matadepera (14 de desembre), als Llu?sos d'Horta de Barcelona (9 de desembre), a la Biblioteca Municipal de Nav¨¤s (Bages, 18 de gener) i Garcia (Ribera d'Ebre, 21 de gener).

Hisenda: obtenci¨® il¡¤legal de dades

¡°El Govern de la Generalitat de Catalunya t¨¦ totes les vostres dades fiscals. Aix¨° ¨¦s il¡¤legal perqu¨¨ est¨¤ protegit per la llei de bases de dades del govern espanyol. Per¨° tontos no som, perqu¨¨ ja sabem que no ens les facilitaran de manera volunt¨¤ria. I aix¨° serveix per al cens electoral i serveix per a tantes, tantes coses¡±.

¡°En aquests moments, i no us dir¨¦ com ho hem aconseguit perqu¨¨ ho hem aconseguit de manera absolutament il¡¤legal, tenim totes les vostres dades tribut¨¤ries. Tots esteu fitxats, tots. Al nou Estat no s'escapar¨¤ ning¨². A canvi, us donem la nostra paraula d'honor que sabreu on va cada euro¡±.

¡°Haig de donar una mala not¨ªcia: en aquests moments, qui ha de tenir la base de dades d'Hisenda, ja la t¨¦. S¨®n unes dades reservades, en teoria els qui portem aquest proc¨¦s no haur¨ªem de tenir-hi acc¨¦s, per¨° a vegades passen coses, no us direm com, perqu¨¨ no ¨¦s exactament legal, i no estaria b¨¦ que un jutge us expliqu¨¦s coses que no estan exactament legalitzades¡±.

Fonts de Presid¨¨ncia de la Generalitat han desmentit aquestes afirmacions i han assegurat que "all¨° que fa el Govern ho expliquem cada dia amb total transpar¨¨ncia" i insinua que les afirmacions de Vidal s¨®n "opinions i prou" i que el Govern actua de forma "perfectament legal i a la llum p¨²blica".

Carta als ciutadans perqu¨¨ ignorin l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria

¡°A meitat del 2017 rebreu a casa vostra una carta de la Generalitat, sobretot destinada a tots els empresaris per¨° a tamb¨¦ les persones individuals, que us dir¨¤ el seg¨¹ent: "At¨¨s que en data tal est¨¤ previst que el ple del Parlament de Catalunya aprovi la llei d'Hisenda pr¨°pia, i en aquesta llei es preveu que una vegada s'hagi proclamat el nou Estat, el Ministeri d'Hisenda de Catalunya recaptar¨¤ tots els impostos, li fem saber que vost¨¨ no haur¨¤ d'escollir si vol pagar a la Hisenda espanyola o a la Hisenda catalana". La carta us deslliurar¨¤ d'haver d'escollir. ¡°Aquesta carta portar¨¤ un afegit al final que dir¨¤, m¨¦s o menys: "Si rep vost¨¨ una carta de l'Ag¨¨ncia Espanyola de Tributs, dient-li que ha ven?ut l'impost i que no l'ha pagat, ens la porta i nosaltres ens encarregarem de si s'ha de pagar o no ha de pagar¡±.

Poder judicial: els jutges a Catalunya estan sent investigats

¡°Dels 801 jutges espanyols a Catalunya sabem perfectament quins comparteixen els nostres somnis i ideals. Sabem perfectament quins es quedaran i quins se n'aniran. Tenim perfectament dissenyada l'estructura judicial de la Rep¨²blica. Per a l'endem¨¤ ja sabem amb quins jutges podem comptar¡±.

¡°Hem fet un treball de camp, sabem exactament amb noms i cognoms quins dels 801 jutges es quedaran, quins marxaran, ho sabem perfectament, i sabem quina ser¨¤ la persona, en el cas que aquell jutge marxi divendres a Espanya, quina persona obrir¨¤ dilluns el jutjat¡±.

Filtres de fidelitat al nou Estat

¡°Als jutges espanyols que es vulguin quedar a Catalunya, sabem que s¨®n aproximadament uns 300 i escaig, se'ls donar¨¤ un termini de tres mesos perqu¨¨ prenguin la decisi¨® de quedar-se o marxar. En el cas que es vulguin quedar, hauran d'acreditar com a m¨ªnim un nivell C de catal¨¤, oral i escrit. Segon filtre: hauran de tenir un informe favorable d'una comissi¨® d'avaluaci¨® mixta entre els m¨¤xims representants del poder judicial catal¨¤ i un equivalent del consell consultiu. I un ¨²ltim filtre, que aquest ¨¦s el que haig de ser m¨¦s prudent: evidentment no hi haur¨¤ cap depuraci¨® ideol¨°gica, cap ni una, per¨° el comprom¨ªs que aquests que es vulguin quedar, han d'assumir que el poder legislatiu ¨¦s el Parlament de Catalunya i ja no ¨¦s l'Estat espanyol, sobretot en el primer per¨ªode de transici¨® jur¨ªdica, en els tres anys que durar¨¤ la transici¨® jur¨ªdica, aquests han de tenir un comprom¨ªs absolut. I per descomptat hi haur¨¤ un organisme disciplinari extern a la judicatura¡±.

¡°El primer que far¨¤ el Tribunal Suprem de la Rep¨²blica Catalana d'aqu¨ª a un any, un any i mig, ¨¦s arxivar totes les causes del 9-N¡±.

Assessorament d'experts internacionals

¡°Jo m'he encarregat, juntament amb el conseller de Just¨ªcia, Carles Mund¨®, de tenir preparat per al mes de juny del 2017 el nou sistema judicial. Tindrem gaireb¨¦ el doble de jutges i fiscals dels que tenim ara¡±. ¡°La plantilla judicial ¨¦s de 801 jutges. L'endem¨¤ de la independ¨¨ncia passarem immediatament a 1.000 jutges, amb la idea que el 2.020 passem a 2.250¡±. ¡°Estem dissenyant un sistema molt modern de just¨ªcia, el copiem b¨¤sicament de Dinamarca. Hem treballat amb experts de Dinamarca, Su¨¨cia, Alemanya, Finl¨¤ndia i alguns tamb¨¦ de Su?ssa¡±.

¡°Ens plantegem que [en un judici] la primera inst¨¤ncia duri de mitjana sis mesos i la segona inst¨¤ncia, tres mesos. I la fase d'execuci¨®, com a m¨¤xim, volem que sigui de tres mesos. Des que entra el primer paper al jutjat i fins que s'executa la sent¨¨ncia, haur¨¤ passat un any. Esclar que algun cas durar¨¤ un any i mig, per¨° seran pocs¡±.

¡°Tenim dissenyat un sistema de control, tot inform¨¤tic, tot telem¨¤tic, de control de la feina. Aquella persona, des d'un auxiliar informatiu al secretari del jutjat, el fiscal, el jutge, que no tingui la feina al dia, autom¨¤ticament s'encendr¨¤ una llumeta a l'ordinador que li dir¨¤ targeta groga, "va endarrerit en aquest cas, amb aquestes proves, amb aquesta feina". Al cap de 48 hores se li bloquejar¨¤ l'ordinador, no podr¨¤ seguir amb aquest cas ni amb cap altre. Imagineu-vos quins nervis. Per¨° aquests nervis no serien res si 24 hores despr¨¦s no es trob¨¦s un inspector de tribunals al jutjat. I l'inspector li preguntar¨¤ qu¨¨ passa, li desbloquejar¨¤ l'ordinador, li posar¨¤ uns refor?os si s¨®n necessaris; l'inspector de tribunals intentar¨¤ ajudar a solucionar els problemes. Per¨° si el problema ¨¦s que hi ha un jutge, un funcionari, que no li agrada treballar suficient, li comunicar¨¤ aquell mateix dia que queda susp¨¨s de sou, per¨° no de feina. Us asseguro que aquell jutge, aquell funcionari, es posar¨¤ a treballar com un boig¡±.

¡°Un dia, als passadissos del Senat hi havia Javier Arenas, Jos¨¦ Montilla, Joan Lerma. Passo jo pel costat i em diuen: "Oye Vidal, ?t¨² hablas mucho con el Puigdemont i el Junqueras, verdad? Quisi¨¦ramos que de parte del PP y del PSOE les transmitieras lo siguiente: Estamos viendo que esto de Catalu?a no hay quien lo pare. Al final nos vamos a hacer da?o. Y como se trata de evitarlo, y lo que te transmitimos no es un opini¨®n personal, porque ya la hemos comentado con los m¨¢ximos responsables de nuestros respectivos partidos, si al final conseguimos llegar a una soluci¨®n m¨¢s o menos consensuda para que se celebre el refer¨¦ndum en Catalu?a, para que los catalanes pod¨¢is expresar vuestra opini¨®n, eso s¨ª, sin cambiar la ley actual, sin efectos jur¨ªdicos inmediatamente, si al final conseguimos esto, y al final gan¨¢is el refer¨¦ndum, ?c¨®mo v¨¦is que cuando nos sentemos a negociar la desconexi¨®n, uno de los puntos es que Espa?a y Catalu?a formaran una especie de Commonwealth?. Como lo que hizo Inglaterra cuando marcharon Australia, Nueva Zelanda, Canad¨¢. Eso s¨ª, hay una cosa que no han tocado, la reina Isabel II. Eso ayudar¨ªa a limar asperezas". La meva resposta va ser que no ho veig, per¨° que ho transmetria a Puigdemont i Junqueras. Fonts del PP van desmentir aquesta conversa.

Pedro S¨¢nchez vaticina la independ¨¨ncia

¡°Mes d'abril del 2016. Despatx del secretari genral del PSOE, Pedro S¨¢nchez. Persones a la reuni¨®: hi ¨¦rem jo, Joan Tard¨¤ i Gabriel Rufi¨¢n per part d'ERC. Per part del PSOE, Pedro S¨¢nchez, Antonio Hernando i Meritxell Batet. Pedro S¨¢nchez va dir: ¡°Quer¨ªa transmitiros dos cosas; yo s¨¦ que Catalu?a es una naci¨®n, pero jam¨¢s lo dir¨¦ p¨²blicamente. Yo s¨¦ que la separaci¨®n de Catalu?a de Espa?a, si no hay un cambio radical del Estado espa?ol, es cuesti¨®n de tiempo. Quer¨ªa deciros que si yo soy presidente del Gobierno espa?ol, jam¨¢s aplicar¨¦ el art¨ªculo 155 de la Constituci¨®n. Y adem¨¢s, es jur¨ªdicamente inaplicable¡±. ¡°Si soy presidente, ordenar¨¦ a la fiscal¨ªa que archive todos los procedimientos contra Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega, etc¨¦tera¡±. [La reuni¨® es va produir al mes de mar?. Rufi¨¢n va explicar aleshores que S¨¢nchez va dir que mai reconeixeria l'opci¨® de celebrar un refer¨¨ndum per a Catalunya].

Espanya reconeixer¨¤ la independ¨¨ncia en menys de 30 dies

¡°Tots els experts que tenim aqu¨ª a Catalunya, com els internacionals que ens assessoren, ens diuen que si guanyem el refer¨¨ndum, si el proc¨¦s s'ha fet amb la netedat suficient com per ser reconegut per la comunitat internacional, i hi ha hagut aquests qu¨°rums de participaci¨® qualificats, l'Estat espanyol no trigar¨¤ ni 30 dies a demanar la reuni¨® bilateral Catalunya-Espanya. Perqu¨¨ hi tenen tant a perdre, perqu¨¨ nosaltres ens n'anirem igual. Per¨° si marxem de manera no pactada amb l'Estat espanyol, ells s'enfonsen. Penseu que circula pel m¨®n financer que el Reino de Espa?a debe 1 bili¨® d'euros de deute p¨²blic internacional. Als catalans ens toca, si ho pactem, un 17,6%, que el podem assumir perfectament. Per¨° si marxem sense que ells s'asseguin a la taula, se'l mengen tot¡±.

¡°Conec com a m¨ªnim 5 estudis demosc¨°pics fets per organismes i entitats d'altres estats. Tots ells diuen que si fem les coses com les estem fent, celebrarem el refer¨¨ndum al setembre, i hi haur¨¤ un nivell de participaci¨® d'entre el 55% i el 60%¡±. [la setmana passada, a Garcia, Vidal va augmentar el percentatge de participaci¨® al 65%]. ¡°Tots els estudis d'aquests t¨¨cnics diuen que l'opci¨® independentista pot guanyar perfectament per m¨¦s del 70% dels vots¡±.

¡°Tenim m¨¦s de 100 diputats, senadors, membres de governs de pa?sos europeus que volen ser observadors del refer¨¨ndum¡±.

¡°Calculem que despr¨¦s del refer¨¨ndum, a partir de l'1 d'octubre necessitarem de sis a vuit mesos per preparar-nos i convocar les eleccions constituents¡±.

¡°Si continuem a la UE, perqu¨¨ hi podrem continuar, tamb¨¦ haurem de continuar a l'OTAN, per les converses que ha mantingut qui havia de mantenir-les, la conselleria de Relacions Exteriors, l'equip liderat per Ra¨¹l Romeva. Els nostres interlocutors exteriors europeus i amb els quals hem arribat a una s¨¨rie de compromisos, i entre ells negociadors de l'OTAN, ens demanen molta discreci¨®, molta prud¨¨ncia. El preacord al qual s'ha arribat amb l'OTAN ¨¦s que nosaltres col¡¤laborarem en els conflictes b¨¨l¡¤lics en els que participi l'OTAN a trav¨¦s d'ajuda humanit¨¤ria. Enviarem helic¨°pters. Tindrem una f¨¤brica d'helic¨°pters, ja s'ha parlat [amb l'OTAN], una f¨¤brica d'helic¨°pters per a transport de material sanitari, personal m¨¨dic, tendes de campanya, tot el que es necessita per restaurar parcialment els danys col¡¤laterals d'un conflicte armat¡±.

Pacte amb onze Estats de la UE

¡°Onze dels 28 Estats de la UE reconeixeran Catalunya l'endem¨¤ mateix del refer¨¨ndum¡± [cita publicada a Twitter per ERC de Nav¨¤s]. ¡°Tenim un pla B per a la independ¨¨ncia que no us podem desvelar, no podem avan?ar l'estrat¨¨gia, per¨° ¨¦s un pla consensuat a dia d'avui amb onze dels 28 Estats de la Uni¨® Europea, i no parlo nom¨¦s de Let¨°nia, Litu¨¤nia i Est¨°nia, que tamb¨¦. Aix¨° vol dir que si l'Estat espanyol intent¨¦s utilitzar la via f¨ªsica, autom¨¤ticament aquests onze Estats diran que aix¨° no ¨¦s un problema intern, ¨¦s un problema internacional¡±.

¡°Hi ha un Estat que no ¨¦s europeu, sobre el qual Espanya no pot exercir cap control, que ja ens ha dit que ens far¨¤ de banc. Un Estat molt solvent que ens far¨¤ de banc. Per qu¨¨ ens estima molt? No, perqu¨¨ prestar diners i treure un petit inter¨¨s, doncs tamb¨¦ els conv¨¦¡±.

Cr¨¨dit secret de 200.000 milions amb dos fons d'inversi¨®

¡°Si l'Estat espanyol tanca l'aixeta del FLA, amb tota la prud¨¨ncia necess¨¤ria que ens demanen des del Govern, us puc avan?ar que hi ha dos fons d'inversi¨® internacionals, no europeus, que ens obriran una l¨ªnia de cr¨¨dit de fins a 200.000 milions d'euros. El Govern de la Generalitat podr¨¤ pagar totes les pensions, tots els sous dels funcionaris¡±.

¡°Hi ha una partida de gaireb¨¦ 400 milions, que no us dir¨¦ en quins ep¨ªgrafs dels pressupostos estan inclosos, perqu¨¨ estan degudament camuflats, com us podeu imaginar, perqu¨¨ tontos tampoc som, perqu¨¨ si no ens ho impugnar¨ªem immediatament. 400 milions destinats a la celebraci¨® del refer¨¨ndum i a tenir absolutament preparades les dinou estructures d'Estat que necessitarem l'endem¨¤ que hagueu decidit¡±.

Administraci¨® emmirallada en Finl¨¤ndia, Dinamarca i Noruega

¡°Tenim totes les ¨¤rees necess¨¤ries d'un pa¨ªs modern. Estem duent a terme un trasp¨¤s d'un Estat decimon¨°nic, com ¨¦s Espanya, un Estat antiquat, entre moltes d'altres coses, a un dels Estats m¨¦s moderns de tots. En concret ens hem emmirallat en Finl¨¤ndia, Dinamarca i Noruega¡±.

¡°Si tenim els diners necessaris per fer el que volem fer, tot ser¨¤ fant¨¤stic. I els diners hi s¨®n, a Catalunya afortunadament produ?m prou renda per c¨¤pita, prou producte interior brut com per funcionar com la Finl¨¤ndia del Sud. Tots els experts en l'¨¤mbit econ¨°mic han fet els seus estudis, i quadren¡±.

Pensions m¨ªnimes de 1.000 euros

¡°Les pensions a Catalunya tindran una cl¨¤usula s¨°l; aquesta cl¨¤usula s¨°l estar¨¤ fixada en 1.000 euros. Qualsevol persona que cobri una pensi¨® de jubilaci¨® de l'Estat espanyol, o un PIRMI, passar¨¤ immediatament el mes seg¨¹ent [de la independ¨¨ncia] a cobrar 1.000 euros. ?s la renda m¨ªnima garantida. I els diners per pagar aix¨° hi s¨®n. Penseu que hi ha una s¨¨rie de conceptes que deixarem de pagar quan siguem un Estat. Al marge del d¨¨ficit fiscal, sou conscients que un 13,4% dels vostres impostos no tornen de Madrid? I que una part important va a Defensa? Catalunya, per exemple, no tindr¨¤ ex¨¨rcit. Oi que no pensem envair ning¨²? Si el mes de juny, juliol anem al Baix Llobregat i li diem a tots aquests indecisos, que n'hi ha molts, per escrit, que la seva pensi¨® passar¨¤ de 641 a 1.000 euros... ?s trist, eh? Per¨° Catalunya ser¨¤ independent gr¨¤cies als catalans de cor, que sou vosaltres, i tamb¨¦ als de butxaca¡±.

Catal¨¤, ¨²nica llengua oficial

¡°Catalunya nom¨¦s tindr¨¤ una llengua oficial, el catal¨¤. Per¨° preveiem establir una llei de transitorietat que comporta una normativa de discriminaci¨® positiva per a un col¡¤lectiu molt espec¨ªfic, els castellanoparlants que no han fet la normalitzaci¨®. Una normativa espec¨ªfica per als immigrants d'altres llocs de la Pen¨ªnsula Ib¨¨rica que van venir als 50, 60 i 70¡±.

¡°Que dins del cos de Mossos d'Esquadra, com a l'Ertzaintza, sempre hi ha hagut agents del CNI, aix¨° ¨¦s p¨²blic i notori. El que passa ¨¦s que aqu¨ª eren pocs. No ¨¦s que hagin augmentat, entre d'altres coses perqu¨¨ no hi ha hagut m¨¦s promocions. Els que hi eren encara hi s¨®n, per¨° no n'han pogut entrar de nous, perqu¨¨ el cos de Mossos d'Esquadra est¨¤ estancat des de fa quatre anys, per raons pressupost¨¤ries. Per tant aix¨° s'ha pogut controlar, alguna cosa positiva ha de tenir la crisi econ¨°mica. Si em pregunten si sabem dins del cos dels gaireb¨¦ 17.000 Mossos d'Esquadra, d'agents de base a comissaris, quins s¨®n agents del CNI i quins no, no ho sabem. Alguna informaci¨® hi ha d'algunes persones en concret, per¨° penseu que el servei d'inspecci¨® interna dels Mossos no estava dedicat a buscar aix¨°, estava dedicat a buscar policies corruptes, gent amb relaci¨® amb traficants de drogues. Que des de fa uns mesos se n'estan ocupant d'aix¨°, i tant que s¨ª¡±.

Formats en contraespionatge per part d'un Estat no europeu

¡°Una part dels diners que ens estalviarem per no tenir ex¨¨rcit, uns 27.000 milions d'euros, aniran destinats a unes unitats especials dels Mossos d'Esquadres especialitzades en mat¨¨ria antiterrorista, i a una unitat especialitzada en investigaci¨® i contraespionatge. Us puc avan?ar que aquesta unitat ja s'est¨¤ formant en aquests moments, al cos dels Mossos d'Esquadra, gr¨¤cies a l'assessorament i ajuda t¨¨cnica d'un Estat que no ¨¦s europeu; que cadasc¨² faci volar la imaginaci¨® i es pot imaginar qui ser¨¤¡±.