¡°L¡¯argument no ¨¦s que ¡®Espanya ens roba¡¯ sin¨® que l¡¯Estat ¨¦s ineficient¡±

Ferran Mascarell (Sant Just Desvern, Barcelona, 1951) va ser un dels fitxatges sorpresa d¡¯Artur Mas el 2010, quan el va treure de les files socialistes (on va ser regidor de l¡¯Ajuntament de Barcelona i conseller de Cultura amb el tripartit) per tornar a lliurar-li la cartera de Cultura de la Generalitat. Considerat un socialdem¨°crata i independentista de nou encuny, el president catal¨¤, Carles Puigdemont, el va nomenar delegat de la Generalitat a Madrid, des d¡¯on explica el proc¨¦s pol¨ªtic catal¨¤ en ¨¤mbits socials, econ¨°mics i diplom¨¤tics i intenta canalitzar una relaci¨® amb el Govern central.

Pregunta.?La vicepresidenta del Govern, Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa, deia el dijous que a Catalunya hi ha un exc¨¦s de ¡°radicalitat social¡±.

¡°El Estado trobaria solucions al judici de Mas si tingu¨¦s ganes¡±

Resposta. ?s un mantra. Els qui estan al comandament de l¡¯Estat despleguen un relat fals per mantenir el seu poder pol¨ªtic. Existeix un Madrid en maj¨²scules, que ¨¦s la ciutat i la seva gent, on hi ha mirades molt plurals, i un Madrid en min¨²scules, el del poder pol¨ªtic.

P. I hi ha una Catalunya en min¨²scules, com la de l¡¯¡°Espanya ens roba¡±?

R. ?s evident que a Catalunya tamb¨¦ hi ha relats incorrectes. L¡¯argument no ha de ser ¡°Espanya ens roba¡±, sin¨® que l¡¯Estat espanyol ¨¦s ineficient i no ha tret rendiment de la solidaritat catalana al llarg dels anys i, a m¨¦s, ha convertit la seva reivindicaci¨® en el boc expiatori.

P. Des de la seva posici¨® a Madrid, quines respostes obt¨¦ del cos diplom¨¤tic?

R. El discurs oficial ¨¦s que es tracta d¡¯una q¨¹esti¨® interna d¡¯Espanya, per¨° una vegada entres en el debat sorgeix la sorpresa que a Espanya no hi hagi mai reformes. Reformes per incloure en el poder aquelles estructures que actualment no estan presents.

"Las amenaces d'inhabilitaci¨® demostren la falta d'arguments, la via autorit¨¤ria"

P. El suport de la CUP als Pressupostos sembla que ho hagi precipitat tot. Per qu¨¨?

R. Perqu¨¨ el que m¨¦s preocupa l¡¯Estat ¨¦s la unitat dels catalans. ?s el factor que m¨¦s dificulta els seus interessos, a m¨¦s del fet que la mobilitzaci¨® a Catalunya parteixi b¨¤sicament de classes mitjanes i treballadores. Des de Catalunya no s¡¯acaben d¡¯entendre les estrat¨¨gies de l¡¯Estat perqu¨¨ mai hem estat a prop. Caiem amb ingenu?tat en temes com el del di¨¤leg. ?s un di¨¤leg amb l¨ªnies vermelles.

P. El Govern catal¨¤ no posa l¨ªnies vermelles quan planteja el refer¨¨ndum com a irrenunciable?

R. No ¨¦s equiparable. Mentre que una respon a una l¨°gica de deu anys de lluita pol¨ªtica [despr¨¦s de la retallada de l¡¯Estatut]; l¡¯altra demana, despr¨¦s de nou anys d¡¯immobilisme, que vagis set caselles enrere. Fa nou anys que la societat catalana va al darrere d¡¯una soluci¨® democr¨¤tica.

P. Hi ha tres partits estatals contraris a la independ¨¨ncia de Catalunya. La sortida nom¨¦s pot ser unilateral?

R. En un pa¨ªs democr¨¤tic, una desavinen?a com la catalana nom¨¦s t¨¦ soluci¨® democr¨¤tica i no pot estar condicionada al ¡°no pot ser¡±. Els qui la neguen han de fer una proposta. Ara l¡¯¨²nica que hi ha ¨¦s la de la reforma constitucional, per¨° aix¨° ¨¦s que tot segueixi igual i res no canvi?. Molta gent no ent¨¦n que no s¡¯hagi posat sobre la taula el terme naci¨®, les compet¨¨ncies, el finan?ament i la llengua, tal com plantejava l¡¯Estatut del 2006.

P. Per¨° l¡¯independentisme diu que ¨¦s massa tard per aix¨°, no?

R. Per mi, s¨ª. Per¨° que ho posin sobre la taula. Tenen dret a expressar-ho i al fet que es pugui votar. Seria un esper¨® extraordinari per renovar l¡¯Estat espanyol.

¡°Una? proposta de el Gobierno a Catalunya seria un esper¨® per renovar el Estado¡±

P. El Govern central comen?a a parlar de mesures per evitar el refer¨¨ndum.

R. No ¨¦s cap novetat. Mentre la governan?a no s¡¯adapti, els catalans continuaran anhelant.

P. Considera que ja ¨¦s coercitiu el judici a Mas que comen?a el dilluns?

R. Sens dubte. Si no ¨¦s coercitiu un judici pol¨ªtic a tres membres d¡¯un Govern per convocar una consulta, no s¨¦ com interpretar-ho. L¡¯Estat trobaria solucions al judici si tingu¨¦s ganes de resoldre la situaci¨®. Les amenaces d¡¯inhabilitaci¨® demostren que el Govern no t¨¦ arguments. Ha de decidir si es mant¨¦ per la via autorit¨¤ria o la democr¨¤tica. Encara estem atrapats en la pol¨ªtica espanyola heroica, en la qual no es pot permetre el di¨¤leg.

P. Dues de les tres principals associacions de jutges critiquen la manifestaci¨® de suport a Artur Mas del dilluns.

R. Una de les conseq¨¹¨¨ncies de l¡¯Estat deficient en el qual vivim t¨¦ a veure amb les desconfiances. La gent vol un pa¨ªs en el qual pugui creure en el sistema judicial i ara no confiem en el sistema. Arreglem l¡¯Estat i arreglarem les desconfiances.

P. A la part catalana no li falta autocr¨ªtica?

R. S¨ª, segur que hem fallat en moltes coses. La part catalana ha de saber que les ¨²niques eines s¨®n la unitat pol¨ªtica i social i el refor? de la idea de pa¨ªs que hi ha darrere d¡¯aquest proc¨¦s.

P. Hi ha travesses que el situen com a alcaldable de Barcelona

R. M¡¯encantaria ser alcalde de Barcelona per¨° en no tinc cap intenci¨®. M¡¯hauria agradat en el seu moment.