De qu¨¨ va el judici a Mas pel 9-N?

El president de la Generalitat, Artur Mas, ser¨¤ jutjat a partir del dilluns per organitzar una consulta sobre la independ¨¨ncia de Catalunya malgrat que havia estat prohibida pel Tribunal Constitucional (TC). Est¨¤ acusat de dos delictes (desobedi¨¨ncia i prevaricaci¨®) pels quals afronta una pena de deu anys d¡¯inhabilitaci¨® per exercir c¨¤rrecs p¨²blics de qualsevol classe. Al banc dels acusats l¡¯acompanyaran l¡¯exvicepresidenta Joana Ortega i l¡¯exconsellera d¡¯Ensenyament Irene Rigau. Cap d¡¯ells anir¨¤ a la pres¨® en cas de condemna perqu¨¨ el delicte de malversaci¨® (l¡¯¨²nic que preveu penes d¡¯aquest tipus) va quedar finalment excl¨°s del judici.

Malgrat l¡¯evident rerefons pol¨ªtic de la causa, cosa que es dirimir¨¤ a la sala de vistes del Palau de Just¨ªcia de Barcelona ¨¦s, sobretot, una q¨¹esti¨® jur¨ªdica: comprovar si Mas i el seu Govern van continuar endavant amb la jornada de participaci¨® del 9-N malgrat el veto del TC i, sobre aquesta premissa, si tal conducta compleix els requisits del delicte de desobedi¨¨ncia. Poques sorpreses s¡¯esperen de les declaracions de Mas, Ortega i Rigau, i fonts judicials coincideixen que no ser¨¤ aquesta la base per dictar sent¨¨ncia. Aquesta es fonamentar¨¤, sobretot, en l¡¯an¨¤lisi de la jurisprud¨¨ncia (no un¨ªvoca) del Tribunal Suprem en relaci¨® amb els dos delictes.

Els fets jutjats se centren en cinc dies: els que van des de la suspensi¨® acordada de manera un¨¤nime pel Tribunal Constitucional (4 de novembre de 2014) fins a la celebraci¨® de la jornada de participaci¨® (9 de novembre) en la qual van votar 2,3 milions de persones; la immensa majoria (80,7%) a favor de la creaci¨® d¡¯un estat independent per a Catalunya.

La primera l¨ªnia de defensa de Mas, Ortega i Rigau es basa a negar-ho. En la seva opini¨® ¨Ci aix¨ª ho van expressar en les seves declaracions¨C el Govern es va desentendre de la consulta despr¨¦s del veto del 4-N. Com que el proc¨¦s va quedar ¡°en mans de voluntaris¡±, no hi va poder haver desobedi¨¨ncia. Per¨° aquest argument, assenyalen totes les fonts consultades, es pot rebatre amb facilitat. Tal com recull la interlocut¨°ria del jutge que va posar fi a la instrucci¨®, tant la documentaci¨® de la causa com les declaracions dels testimonis acrediten que el Govern va continuar endavant amb la consulta i va vehicular la seva organitzaci¨® a trav¨¦s de contractistes privats.

Va semblar que el mateix Mas va tirar per terra aquesta estrat¨¨gia abans fins i tot de necessitar-la. El mateix 9-N va proclamar: ¡°Si la fiscalia vol con¨¨ixer qui ¨¦s el responsable d¡¯obrir els col¡¤legis que em mirin a mi, el responsable s¨®c jo i el meu Govern¡±. Els advocats, no obstant aix¨°, han planejat una segona l¨ªnia de defensa, que ¨¦s on en realitat es jugar¨¤ el partit. Tots ells sostenen que la conducta de Mas, Ortega i Rigau no compleix tots els requisits que exigeix la jurisprud¨¨ncia per castigar la desobedi¨¨ncia; en particular, que hi hagi una reiteraci¨® i una prevenci¨® de les conseq¨¹¨¨ncies de no obeir, encara que la jurisprud¨¨ncia no ¨¦s pac¨ªfica en aquest terreny. La fiscalia assenyala que la resoluci¨® del TC era ¡°clara i inequ¨ªvoca¡± i que se¡¯ls havia ¡°comunicat personalment¡±.

La defensa tamb¨¦ usar¨¤ al seu favor l¡¯informe de la Junta de Fiscals de Catalunya que, en el seu moment, no va veure prou indicis per presentar una querella per desobedi¨¨ncia. La Fiscalia General de l¡¯Estat, no obstant aix¨°, va obligar a interposar-la. Aquest ha estat un dels arguments que Mas ha utilitzat per al¡¤legar que es tracta d¡¯una ¡°causa pol¨ªtica¡±.

La fiscalia assenyala Mas com a ¡°autor¡± i les seves conselleres com a ¡°cooperadores necess¨¤ries¡± dels dos delictes, que han de castigar-se, en la seva opini¨®, de manera conjunta. Demana la inhabilitaci¨® dels tres per exercir ¡°c¨¤rrecs p¨²blics electius¡± de qualsevol ¨¤mbit, sigui ¡°local o estatal¡±. I tamb¨¦, perqu¨¨ exerceixin funcions de govern d¡¯¨¤mbit ¡°auton¨°mic¡± o estatal.