La p¨¤tria i el mercat

Vivim ¨¨poques de pensaments plens de fervor. Es fan jaculat¨°ries i nom¨¦s s¡¯escolta quan ¨¦s el cor inflamat qui parla. Ho demostra l¡¯esc¨¤s debat que ha suscitat Joan-Llu¨ªs Marfany (Barcelona, 1943) amb la seva darrera obra, Nacionalisme espanyol i catalanitat. Cap a una revisi¨® de la Renaixen?a(Edicions 62). Es tracta d¡¯una minuciosa an¨¤lisi que desconstrueix grans mites, si es ressegueixen les seves 950 p¨¤gines. Per als que tenen molta fe, millor no remenar les veritats eternes. Per¨° per als inquiets, no est¨¤ de m¨¦s sacsejar la Renaixen?a fins al punt de negar el terme, tenint en compte que els seus promotors van arraconar el catal¨¤ i potenciar el castell¨¤. Tampoc ¨¦s sobrer recordar que la burgesia d¡¯aquest pa¨ªs se sentia plenament espanyola ¡ªdes de la seva dom¨¨stica catalanitat¡ª per tal d¡¯influir en l¡¯Estat i aconseguir un mercat.

Vivim ¨¨poques de blancs i negres i Marfany ¨¦s un investigador rigor¨®s de la cultura, la llengua i la literatura catalanes que t¨¦ la virtut de nedar contra corrent encara que el corrent sigui fort. Ja ho va fer amb La cultura del catalanisme (Emp¨²ries, 1995). Ara, fruit d¡¯uns cursos a la Universitat de Girona i seguint l¡¯estela de Josep Fontana i Josep Maria Fradera, Marfany radiografia en la seva darrera obra com, a cavall dels segles XVIII i XIX, la naixent burgesia considerava Catalunya la regi¨® i Espanya la naci¨®, i que la Renaixen?a va ser m¨¦s aviat un sarcasme, en consolidar el domini del castell¨¤ i la florent digl¨°ssia. Un conjunt de necessitats impel¡¤lien la burgesia catalana a agitar la bandera del nacionalisme espanyol per tal d¡¯aconseguir un mercat on vendre-hi els productes. Aix¨° no parla en detriment de la burgesia catalana, que era una for?a ascendent i modernitzadora dins una Espanya endarrerida.

Els impulsors de La Renaixen?a (Aribau, Mil¨¤...) s¨®n els quei projecten el castell¨¤ com a llengua pr¨°pia

EL MOTOR NACIONALISTA

La Guerra de la Independ¨¨ncia t¨¦ per Marfany un car¨¤cter fundacional pel que fa a la hist¨°ria del nacionalisme espanyol. Des de Catalunya s¡¯invocava amb freq¨¹¨¨ncia ¡ªquan el gui¨® patri¨°tic ho demanava¡ª el Cid, don Pelayo, Num¨¤ncia, Sagunt o ¡°el le¨®n espa?ol¡±. La Junta d¡¯Armament de Vic, per exemple, invitava els conciutadans a repetir si calia ¡°la gloriosa escena de Numancia¡± contra ¡°el franc¨¦s altanero¡±. Quan Figueres estava amena?ada pels canons francesos, Num¨¤ncia tamb¨¦ era l¡¯exemple a seguir ¡°antes que doblar su cerviz al duro yugo usurpador¡±.

La Guerra de la Independ¨¨ncia va crear una identitat espanyola que va subsumir la catalanitat. El particularisme mai no es contrapos¨¤ al nacionalisme espanyol. Aix¨ª, la Proclama de un manresano a los espa?oles y se?aladamente a sus compatriotas comen?ava adre?ant-se a ¡°los espa?oles¡±, continuava a los ¡°catalanes¡± i ¡°manresanos¡± i reblava el clau amb un ¡°espa?oles todos¡±, en general. Aquest tipus de ret¨°rica confirma el car¨¤cter decisiu, conclou Marfany, de la Guerra de la Independ¨¨ncia dins la hist¨°ria del nacionalisme espanyol, tamb¨¦ pel que fa Catalunya. Aquest conjunt de termes d¡¯exaltaci¨® patri¨°tica vira a poc a poc cap a Lepant o la batalla de Las Navas de Tolosa, sense perdre les invocacions a la batalla de Clavijo, quan l¡¯enemic a batre ¨¦s el sarra¨ª. El m¨ªtic ¡°moro¡± del Marroc tamb¨¦ va fer la seva contribuci¨® ¡ªhi ha xocs a finals del XVIII amb pirates barbarescos en poblacions costaneres¡ª a l¡¯hora de cohesionar el nacionalisme espanyol a Catalunya. Fins i tot els almog¨¤vers i el seu fam¨®s crit de guerra va donar peu a un musical en catal¨¤ que s¡¯utilitz¨¤ per a la campanya d¡¯?frica. Aix¨ª, a Desperta ferro, de Francisco de As¨ªs Altimira, el protagonista principaldiu: ¡°Ya la Espanya tota en massa / Se ha aixecat de guerra al crit / Per poder acabar ab la rassa / Del vil moro malehit / Per ventura ¡¯ls catalans / Que tamb¨¦m som espanyol / Estar¨¦m mans sobre mans / Contemplantho com mussols / I el cor respon: /De carn de moros - Femne un bon fanch, / A tots passemplos - A foch i a sanch / Guerra, guerra demana la Espanya¡±.

EL NAIXAMENT D¡¯UNA CLASSE

Despr¨¦s del 1714, la pol¨ªtica proteccionista de la monarquia i l¡¯abolici¨® de les duanes internes per Felip V posen els fonaments d¡¯un mercat nacional. Els interessats responen. Hi ha localitzables comerciants de Gironella ¡ªsegons el Diccionario geogr¨¢fico (1847) de Madoz, localitat que tenia 127 ve?ns i 454 ¨¤nimes¡ª a Sahag¨²n (Lle¨®), Alcal¨¢ de Henares, Palencia, Medina Sidonia, Tuy, El Ferrol, Oviedo i Molina de Arag¨®n els anys 1770-1798. La nova classe no era pas barcelonina, sin¨® ¨¤mpliament catalana, amb noms com Augirot de Monistrol; Bartomeu Amat, de Sabadell; Gu¨¤rdia, de Castellter?ol, F¨¨lix Prat, de Castellfollit del Boix... El proc¨¦s evolutiu t¨ªpic va, segons Marfany, del comerciant/fabricant, sortit dels oficis per¨° tamb¨¦ de la pagesia, fins a l¡¯hisendat negociant, i d¡¯aquest a l¡¯hisendat/rendista, que t¨¦ capitals invertits en empreses comercials, industrials i financeres, ocupa c¨¤rrecs de representaci¨® en algunes d¡¯elles i interv¨¦ en pol¨ªtica. Fontana situa en el Trienni Liberal (1820-1823) la presa de consci¨¨ncia de la burgesia catalana. Marfany opina que ja existia i que es tractava m¨¦s aviat de la conscienciaci¨® que el mateix desenvolupament exigia de trencar amb l¡¯Antic R¨¨gim.

Liberals moderats i progressistes no manifesten difer¨¨ncies a l¡¯hora de rec¨®rrer al nacionalisme com a carta pol¨ªtica decisiva. ¡°Salve, bravos hijos de Espa?a, los que en lazo tan estrecho form¨¢is un solo partido¡±, expressava un dels personatges del drama Juan de Padilla (1847) de V¨ªctor Balaguer, un dels prohoms de la Renaixen?a. La burgesia catalana desenvolupava, com subratllaven sense embuts els seus intel¡¤lectuals, un projecte econ¨°mic i pol¨ªtic per a la construcci¨® d¡¯un mercat nacional i s¡¯esfor?ava per imposar-lo.

Tot projecte t¨¦, per¨°, enemics exteriors. Hi ha refer¨¨ncies a la ¡°P¨¦rfida Albi¨®n¡±. L¡¯encarnaci¨® del mal era Anglaterra, que amena?ava amb el seu t¨¨xtil la ind¨²stria catalana. Vet aqu¨ª Jaume Balmes agitant l¡¯espantall: ¡°Si la industria catalana recibe el temido golpe [ja ha citat la p¨¨rfida Albi¨®], si un tratado de comercio o una imprudente modificaci¨®n del arancel destru¨ªa en un d¨ªa el fruto de tantos sudores (...) Catalu?a, en apremiadora estrechez, en agobiador apuro, no sabiendo en qu¨¦ ocupar millares de brazos, ni sabiendo c¨®mo acudir al socorro de numerosas familias condenadas a perecer de hambre, atravesaremos necesariamente una crisis formidable que no nos dejar¨¢ siquiera el consuelo de su brevedad¡±. O la lletra de la can?¨® El marino espa?ol, cantada als caf¨¨s i que feia: ¡°Mi g¨¦nero es prohibido / pero al pueblo en nada da?a / nunca entr¨® mi buque a Espa?a / los g¨¦neros de algod¨®n¡±.

L¡¯evid¨¨ncia que la burgesia catalana havia interioritzat el nacionalisme espanyol, m¨¦s enll¨¤ de mers tacticismes, s¡¯expressa en les seves comunicacions. La documentaci¨® interna de la Comissi¨® de F¨¤briques est¨¤ farcida d¡¯exemples, com la valoraci¨®, el 1833, de la visita a la f¨¤brica de Bonaplata, Rull, Vilaregut y Cia. de Sallent i adre?ada al mateix Bonaplata: ¡°La Espa?a no podr¨¢ menos que agradecer esta grandiosa empresa (...) la gran f¨¤brica que tiene V. montada en Sallent se halla dirigido todo por manos espa?olas¡±.

A finals dels anys quaranta del segle passat conflueixen industrials disposats a intervenir en pol¨ªtica i un grup de joves intel¡¤lectuals que treballen en favor d¡¯un regionalisme ¡°bien entendido¡±, ¨¦s a dir, sense cr¨ªtiques globals al centralisme.

LA RENAIXEN?A QUE NO VA SER

Aribau i Mil¨¤ i Fontanals eren catalans que se sentien plenament espanyols. Com el barcelon¨ª Bernat de Borjas i Tarrius, que va comprar el monestir de Yuste ¡ªon s¡¯havia retirat Carles V¡ª en la desamortitzaci¨® de 1821. Borjas invocava en els seus poemes ¨¨pics els grans mites espanyols: ¡°?Sombra del gran Pelayo! ?sal ayrada / del profundo sepulcro! esgrime fuerte / la refulgente y vencedora espada¡±.

L¡¯ambient patri¨°tic espanyol tamb¨¦ embolcallava Manuel Mil¨¤ i Fontanals, que pass¨¤ a la hist¨°ria com el gran recuperador del Jocs Florals. Mil¨¤ va realitzar una gran tasca divulgadora del teatre espanyol a trav¨¦s de la premsa, va prosseguir amb la poesia espanyola i es va erigir en preceptor i director espiritual de la burgesia catalana, com diu Marfany, des de la c¨¤tedra oficiosa del Diario de Barcelona. Mil¨¤, com Ramon L¨®pez Soler i Pau Piferrer, considerava el sis-cents barroc i el set-cens com un per¨ªode de llarga decad¨¨ncia, atribu?ble sobretot a la imitaci¨® del classicisme franc¨¨s. Aquest nacionalisme literari coincideix que el castell¨¤, de feia anys, era l¡¯¨²nica llengua culta de Catalunya.

Mil¨¤, en el seu llibre De los trovadores en Espa?a, situa els catalans com a ¡°trovadores espa?oles en llengua provenzal¡±. Joan Cortada i Joan Ma?¨¦ i Flaquer reconeixien que el espanyol ¡°sobre ser de suyo muy dif¨ªcil, es para los catalanes una llengua tan extranjera como la francesa y aun m¨¢s en no pocos puntos de Catalu?a¡±. La digl¨°ssia feia molts anys que estava instal¡¤lada a Catalunya, per¨°, amb la crisi de l¡¯Antic R¨¨gim, el castell¨¤ es va convertir en imperatiu per a tots aquells que aspiraven a desenvolupar tasques d¡¯elit a la societat. Agust¨ª Roca i Cerd¨¤, en un llibre que adre?a a ¡°Letrados, Escribanos, Comerciantes y otros que por su profesi¨®n tienen que trasladar al espa?ol voces catalanas¡±, qualifica el castell¨¤ de ¡°lengua de mi naci¨®n¡±. Bonaventura Carles Aribau, quan parlava de ¡°los tesoros ocultos de nuestra lengua¡±, no es referia al catal¨¤, sin¨® al ¡°idioma patrio¡± de qu¨¨ donava compte un anunci el 1827 d¡¯una escola d¡¯adults dirigida per un literat en un pa¨ªs on ¡°el dialecto provincial es familiar entre sus habitantes¡±. La llengua dels Garcilasos, Herreras, Argensolas, Mel¨¦ndez i Moratinos, segons l¡¯anunci, era necess¨¤ria perqu¨¨ ¡°no hay joven pertenciente a una buena fam¨ªlia que no trate de conocer a fondo el idioma de su pa¨ªs¡±.

El mercedari exclaustrat Manuel Casamada, durant el Trienni Liberal, justifica d¡¯aquesta manera la necessitat: ¡°Baste decir que la llengua castellana es la llengua de la Naci¨®n¡±. Fins i tot, s¡¯arriba a demanar a les autoritats que prohibeixin l¡¯¨²s del catal¨¤ en tota mena de registres fins al punt de la ridiculesa, com es manifesta a l¡¯entitat Tert¨²lia Patri¨°tica, on se suggereix rebatejar Sant Pere de les Puel¡¤les per San Pedro de las Muchachas. El signant d¡¯una carta oberta a El Catal¨¢n es lamenta que ¡°habiendo ¨®rdenes de que en las escuelas se ense?e y se hable en castellano, se permite que los pasantes cuando llevan a los muchachos de paseo les hablen en catal¨¢n¡±. Tamb¨¦ es queixa que no se¡¯ls ensenyi doctrina cat¨°lica en castell¨¤. De tota aquesta prolixa relaci¨® no es queda enrere Ramon L¨®pez Soler a Diario de Barcelona, on subratlla ¡°la gallard¨ªa¡± de ¡°nuestra lengua, rica a la vez que armoniosa y profunda¡± i la ¡°superioridad del castellano cuando lo manejan manos h¨¢biles y diestras¡±. El 1836, el cr¨ªtic teatral d¡¯El Vapor es mofava d¡¯aquells que voldrien veure els anuncis del teatre ¡°en dialecto catal¨¢n o en jerga chino-hisp¨¢nica, en lugar de leerlos con toda la propiedad que exige la ilustraci¨®n del p¨²blico barcelon¨¦s¡±. Tot aix¨° era necessari, segons els ap¨°stols del castell¨¤, per ¡°contribuir en gran manera a que la juventud catalana abandone en sus maneras y en su lenguaje aquel dejo provincial que tantos sarcasmos le cuesta y que ha pasado a proverbio en la Corte¡±.

Durant la primera meitat del vuit-cents els catalans fins i tot cantaven en castell¨¤: el catal¨¤ era llengua amb suports molt pobres i degradats, apunta Marfany. Josep Anselm Clav¨¦ tractaria de dignificar-les al l¨ªmit del per¨ªode estudiat pel llibre. No obstant aix¨° no serien, a la primera s¨¨rie del can?oner Flores de est¨ªo, m¨¦s enll¨¤ del 10%.

Amb el triomf del nacionalisme vuitcentista es vol consagrar la unicitat del castell¨¤ com a llegua espanyola. I s¨®n precisament els impulsors de la Renaixen?a ¡ªAribau, Mil¨¤, Pau Piferrer o V¨ªctor Balaguer¡ª els qui (gran paradoxa!) projecten el castell¨¤ com a llengua pr¨°pia dels catalans. Balaguer, tot refor?ant el costumisme espanyol, lloava la ¡°mantilla¡± i fins i tot Josep Robrenyo, retornat de l¡¯exili, celebrava els toros com a element de la ¡°unidad nacional¡± amb aquestes d¨¨cimes: ¡°Ah¨ª se ve la sal de Espa?a / Y ah¨ª donde llega el valor / Que a una fiera, sin temor, / Se hiere, mata y enga?a: / Ninguna Naci¨®n estra?a / puede a esta competir¡±.

PROV?NCIA, REGI? I PA?S

El lent degoteig del nacionalisme espanyol, emanat dels liberals, va quallant transversalment a la societat catalana. En la progressi¨® hist¨°rico-terminol¨°gica, els termes per referir-se a Catalunya van de prov¨ªncia a regi¨® i tamb¨¦ pa¨ªs. Sempre sense cap vel¡¤le?tat independentista. Antoni de Capmany va ser un dels primers nacionalistes espanyols, tot reivindicant el passat catal¨¤ com a palanca capdavantera del constitucionalisme. Capmany, al seu Centinela contra los franceses, resumeix com casa aquest sentiment de pertinen?a a Catalunya amb ser patriota espanyol, tal com sintetitza Manuel Duran i Bas el 1856: ¡°La representaci¨®n que tuvo Capmany en las Cortes espa?olas en este siglo es claro testimonio de la popularidad de su nombre en Catalunya; su muerte en C¨¢diz en 1813 es claro testimonio tambi¨¦n de que orgulloso de la independ¨¨ncia de su patria supo hacer en sus ares el noble sacrificio de su vida. ?Bien por ti, Catalu?a, que has dado tales hijos a Espa?a!¡±.

L¡¯esperit que impulsava el projecte era fer d¡¯Espanya un veritable estat nacional modern sobre la base de la societat civil catalana. De cap manera, apunta Marfany, es va voler a les Corts de Cadis cap mena de restauraci¨® que record¨¦s l¡¯Antic R¨¨gim. Pascual Madoz, l¡¯impulsor de la segona desamortitzaci¨®, considerava, lloant el passat, que Catalunya era ¡°la primera provincia de nuestra pen¨ªnsula, y aun de la Europa entera, que conoci¨® y estableci¨® la libertad bajo las m¨¢s s¨®lidas e indelebles bases¡±, ¨¦s a dir, dem¨°crates avant la lettre.

Respecte a l¡¯austriacisme, Marfany sost¨¦ que no es pot parlar de la seva persist¨¨ncia ¡ªm¨¦s enll¨¤ dels cercles dels exiliats¡ª en les refer¨¨ncies al passat de Catalunya, i assenyala que partidaris de l¡¯arxiduc Carles van ser ennoblits pel Borb¨® Felip V. Francesc Busquets, que manava tropes durant el setge borb¨°nic a Barcelona, seria fet cavaller el 1740, i un cas semblant ¨¦s el dels Bofarull de Reus, el pare del qual va perdre la ciutadania honrada i el fill va ser fet cavaller primer i noble dos anys despr¨¦s.

Prov¨ªncia, regi¨® i pa¨ªs eren termes reservats a Catalunya, que expressaven sentiment espontani, de categoria menor. A la naci¨®, Espanya, calia correspondre-li amb patriotisme.

LES ALTRES CLASSES

A falta d¡¯evid¨¨ncies documentals directes, les classes subalternes rurals i urbanes, apunta Marfany, redu?en la seva noci¨® d¡¯espanyolitat a la fidelitat al rei d¡¯Espanya. A la Cans¨® nova que ¨¦s treta contra Bonaparte (1808), es parla d¡¯espanyols, per¨° bona part de la pe?a s¡¯esfor?a en la necessitat de defensar la religi¨® i el tron. La mentalitat pol¨ªtica d¡¯Antic R¨¨gim era present en el m¨®n rural, que globalment no ¨¦s en contra d¡¯Espanya, sin¨® contra dels liberals.

Amb tot, a poc a poc va quallant la idea del nacionalisme espanyol. A partir del Trienni Liberal, la concepci¨® nacional d¡¯Espanya havia arrelat de tal manera que als absolutistes els era dif¨ªcil sostreure-s¡¯hi, ni que fos, com apunta Marfany, de forma superficial. El clergat vivia immers en l¡¯Antic R¨¨gim, com demostra l¡¯homilia que Tom¨¤s Bou va fer en honor de 24 manresans executats per ordre del general liberal Antoine Rotten: ¡°Casi me avergonzar¨ªa ser espa?ol en la generaci¨®n presente¡±. O del pamflet El liberal arrepentido. El panorama ¨¦s dominat per termes com ¡°fieles vasallos¡±, ¡°nuestro Reino¡± i alguna ¡°nuestra Espanya¡±.

Els obrers, per la seva banda, reclamaven mesures contra el contraban pel b¨¦ de la ¡°naci¨®n espa?ola¡±, i si pretenien protecci¨® aranzel¨¤ria no era per egoisme, que ells menjaven el blat castell¨¤ ¡°con el sabor y entusiasmo del patriotismo¡±, malgrat que n¡¯haurien pogut menjar de m¨¦s barat. El novembre de 1855, un grup d¡¯obrers madrilenys va fer un acte d¡¯homenatge als treballadors catalans que patien el que Marfany denomina abusos del s¨¤trapa de torn, el general Juan Zapatero. En prendre la paraula el tip¨°graf catal¨¤ Ramon Sim¨® i Badia, editor d¡¯El Eco de la Clase Obrera, va dir: ¡°Soy catal¨¢n y quiero mucho a Catalu?a; soy espa?ol y quiero m¨¢s a Espa?a; soy hombre y m¨¢s que a Catalu?a y a Espa?a, quiero a la humanidad entera¡±. Tot i que l¡¯autor de Nacionalisme espanyol i catalanitat insisteix que la ideologia obrera es va mantenir totalment lligada a la de l¡¯esquerra del liberalisme, tamb¨¦ subratlla la duresa de la vida quotidiana de la classe treballadora, que maldava per millorar les condicions de subsist¨¨ncia. I no era f¨¤cil. A Barcelona de la tensi¨® existent en dona compte el fet que les autoritats haguessin confiat la creaci¨® d¡¯una policia paral¡¤lela a Jeroni Tarr¨¦s, proxeneta, lladre i assass¨ª. Als obrers s¡¯intenta guanyar-los en catal¨¤ i se¡¯ls amena?a en castell¨¤. La Comissi¨® de F¨¤briques considerava que les associacions de treballadors de Barcelona, que van ser creades amb l¡¯objectiu d¡¯assegurar la subsist¨¨ncia, en realitat treballaven per ¡°su ruina y la de la f¨¢bricas¡±.

PROTECCIONISME

Als anys quaranta del segle XIX es va passar del prohibicionisme al proteccionisme, en la defensa dels interessos industrials de Catalunya. La conjuntura permetia la creaci¨® de grans empreses com La Espa?a Industrial o La Fabril Algodonera de Reus. Laure¨¤ Figuerola destac¨¤ com a figura dissident de l¡¯ortod¨°xia ultraproteccionista, que fins i tot provoc¨¤ una escassa pres¨¨ncia catalana a l¡¯Exposici¨® de Londres de 1851. La por a la ind¨²stria de la P¨¨rfida Albi¨® es plasmava en el temor de comparar un t¨¨xtil catal¨¤ no hauria fet pas el rid¨ªcul; com apunta Marfany, hauria estat ben al contrari. La discrep¨¤ncia ¡ªabans esmentada¡ª de Figuerola amb els proteccionistes era estrat¨¨gica, ja que tenia una visi¨® m¨¦s ¨¤mplia i ambiciosa del desenvolupament industrial. Altres dissid¨¨ncies venien dels fabricants de taps empordanesos, un sector eminentment exportador i temor¨®s de les repres¨¤lies, pel fet de provenir d¡¯un proteccionisme tancat, del qual eren partidaris republicans, obrers i industrials. Fins i tot els absolutistes s¡¯hi sumaven puntualment. ¡°Prot¨¦jase al labrador y al fabricante de telas¡±, deia el canonge Bruno de Lumeras en una de les seves diatribes antiliberals, en una prova, segons Marfany, del pragmatisme al qual va anar a parar el reaccionarisme catal¨¤ despr¨¦s de la desfeta de la primera revolta carlista.?